HISTORIA OS ARTUR-TDHA

HISTÒRIA DE L´OS ARTUR

“El nostre amic l´os Artur, cada vegada feia millor les seues tasques a l´escola per que utilitzava el seu truquet, i quan havia de fer una activitat difícil es feia a si mateix les 4 preguntes que s´havia inventat. Això li adjudava a estar atent, a treballar espaiet i a no precipitar-se en les seues respostes.

Podeu vosaltres dir-me quines són aquestes preguntes? (Els alumnes les diuen ja que les làmines de l´os Artur estan penjades a l´aula, des que foren introduides a la UD2).

Però a pesar del seu truquet escara seguia tenint alguns problemes en la classe: li agradava menejar-se, jugar amb el llapis i amb la goma, alçar-se del seu lloc, tirar boletes de paper i clavar-se amb els altres osets, fer sorolls amb la boca i inclús xiular.

Quan cada matí recorria el bosc camí cap a l´escola anava pensant que eixe dia es portaria bé per a no disgustar al mestre os i no clavar-se en embolics. Però després, quan ja estava a classe s´oblidava del que havia de fer i el mestre acabava castigant-lo i els seus companys s´enfadaven amb ell. I aleshores se sentia molt desgraciat.

Un dia quan anava de sa casa cap a l´escola, en el tronc de l´arbre més alt del bosc va trobar l´os més sabi i vell del lloc. Aleshores l´os Sabi es va dirigir a l´os Artur:

-       Escolta, os Artur! Per què estàs tan trist? Deixa´m que endevine el que et passa! No et van bé les coses a l´escola?

-       Es veritat però, que puc fer?- Va respondre l´os Artur- Jo vullc portar-me bé i que els meus companys m´estimen, però hi ha moltes vegades que no m´enrecorde que és el que he de fer. Aleshores em distrac molt, m´alçe de la taula, done volantins, moleste als meus companys..., un desastre. El meu mestre em crida continuament l´atenció, em xilla i els meus companys no volen jugar amb mi.

-       Ah és això! No et preocupes. A mi fa molts anys, quan era menut com tu, em pasava el mateix.

L´os Artur no es podia creure que l´os més sabi del lloc haguera tingut feia anys els seus mateixos problemes.

-       Però, com els vas solucionar i vas arribar a ser l´os Sabi que eres ara?- va preguntar l´os Artur.

-       Molt senzill, li vaig demanar al mestre que m´ajudara i que posara cartells amb les normes que jo hi havia de seguir en un lloc de la classe on jo poguera vore´ls bé.

L´os Artur es va quedar una estona pensant en allò que li havia contat l´os Sabi i després va dir:

- Em pareix una bona idea! Hui quan arribe a l´escola li contaré al mestre el que m´has explicat i li demanaré que el posem en marxa en classe per que a partir de hui puga portar-me bé.

A partir d´aleshores els problemes de l´os Artur van anar desapareixent i fou un os feliç.”