1. INTRODUCCIÓ: PRESENTACIÓ
DEL PLA DE RECOLZAMENT
Durant l’exposició que ens
ocupa desenvoluparé el meu plantejament didàctic anual segons les condicions
establertes en l’actual convocatòria.
En el meu pla de recolzament,
he elegit el cas d’un alumne, Hugo, de set anys d’edat, amb un cert grau
d’espectre autista, escolaritzat en primer de primària en el centre ordinari de
Montaverner, a la comarca de la
Vall d’Albaida.
Pel que fa a la meua programació
seran claus aspectes l’atenció a la diversitat i l’atenció individualitzada, ja
que estem davant el cas d’un alumne amb necessitats educatives especials greus
i permanents que va requerir d’unes mesures o adequacions curriculars molt
específiques.
També seran molt important els següents punts
que comente a continuació:
D’una banda l’adaptació dels elements
curriculars, tenint en compte el Decret 20/1992 pel qual s’estableixen el
currículum d’ Ed. Primària per a la Comunitat Valenciana
i també l’adaptació dels elements d’accés al currículum tant aquells referents
a l’espai del centre com de l’aula ordinària.
I d’altra banda la col·laboració amb el tutor
del xiquet, la resta de professors i els pares. Aquesta col·laboració ha
d’estar planificada i organitzada des del començament del curs amb reunions
mensuals amb els pares i quinzenals amb el tutor, per veure com evoluciona el
xiquet i per analitzar les necessitats i millores que presenta a mesura que
avança l’any, doncs l’alumne cursa 1r de Primària i es troba en el seu període
d’adaptació.
Aquestes premisses inicials em
serveixen per començar l’anàlisi del cas
d’Hugo que realitzaré a les pàgines
següents.
2.
CONTEXTUALITZACIÓ: DADES DEL CENTRE
2.1.
Localitat,
entorn físic i social.
Ens trobem en un centre públic d’un poble ubicat en
la comarca de la La Vall
d’Albaida, al sud de la província de València. Té 2.000 habitants i està a 78km
de la ciutat de València.
Els diferents serveis que podem trobar són:
biblioteca; una escola d’Educació Primària pública; poliesportiu; casa de la
cultura; auditori i escola de música; centre de salut; escoleta de primer cicle
d’educació infantil; diversos parcs i espais d’oci i temps lliure; etc.
2.2.
Característiques.
El centre compta amb:
Un gimnàs
Una sala d’audio-visuals
Una aula d’educació especial i recursos
Aula d’informàtica
Biblioteca
Dos patis
Menjador
Sala de professors
Aula de música
Senyals del centre, panells d’anuncis,...amb lletra
i amb pictograma.
Instal·lació de rampes, portes adaptades, baranes i
passamans en els corredors i les escales.
Espais ampliats i adequats: serveis i aules
adaptades.
Mobiliari flexible que permet diferents
distribucions.
El centre està ubicat en un context semi- rural de nivell
socio- cultural mitjà.
2.3.
Professorat.
El centre disposa dels següents recursos personals:
Quatre mestres d’educació infantil
Sis mestres d’educació primària
Una mestra d’educació física
Un mestre d’educació musical
Un mestre de religió
Una mestra de llengua estrangera
Una mestra de pedagogia terapèutica
Un mestre d’audició i llenguatge (itinerant,
acudeix tres matins per setmana.
Un psicòleg que pertany al SPE (Servei
Psicopedagògic escolar) i que acudeix al centre tres matins per setmana.
Una treballadora social, que pertany al SPE i
assisteix al centre una vegada a la setmana.
Una educadora
Monitors de menjador
2.4.
Programa d’educació
bilingüe
Com que ens
trobem en una zona valenciano parlant, el programa d’educació bilingüe que es
desenvolupa en el centre és el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV).
2.5
Alumnes amb
necessitats educatives especials.
|
ETAPA
|
NIVELL
|
NOMBRE
ALUMNES
|
NEE
|
|
EI
|
5 ANYS
|
1
|
Derivades DM moderada
associada a Sindrome down
|
|
EP
|
1r Primària
|
1
|
Nee derivades d’espectre
autista
|
|
EP
|
2n Primària
|
1
|
Derivades de Paràlisi
cerebral
|
|
EP
|
5é Primària
|
1
|
Derivades de sobredotació
intel·lectual
|
|
EP
|
2n cicle (3r i 4t)
|
5
|
Dificultats d’aprenentatge en
les àrees instrumentals
|
|
EP
|
3r cicle (5é i 6é)
|
4
|
Nee temporals que afecten a
l’àrea de matemàtiques
|
|
EP
|
2n cicle (4t)
|
1
|
Derivades de context
socio-cultural desfavorit
|
|
EP
|
3r cicle (6é)
|
1
|
Necessitats de compensació
educativa (immigrant)
|
|
EP
|
3r cicle (6é)
|
2 (germanes bessones)
|
Nee motòriques
|
3.
DADES DE L’ALUMNE
3.1.
Dades
inicials.
Hugo és una
alumne de 6 anys i 6 mesos en data de Setembre del 2005. Va nàixer el 1 d’abril
de 1999. Viu amb els seus pares i la
seua germana major de 9 anys. Està escolaritzat en 1r del 1r cicle d’educació primària en el col·legi públic de Montaverner.
Hugo va assistir a una l’escoleta de la localitat entre els dos i tres anys.
En arribar al centre el psicopedagog escolar coordina
una avaluació socio-psicopedagògica en la qual recava informació sobre els
següents aspectes:
a. Aspectes rellevants de la història de
l’alumne
Factors prenatals
Embaràs: controlat. Edat
gestional: 40 setmanes.
Part: vaginal d’inici espontani, sense
complicacions.
Factors
postnatals:
Al voltant dels 12 mesos els pares s’adonen de la falta de resposta del fill
als intents d’interacció dels pares, i un cert retard en les conductes
comunicatives del fill (tant llenguatge oral com gestual). Es comproba que no
hi ha dèficit auditiu ni aspectes neurològics implicats.
El desenvolupament psicomotor ha estat
normal .
Diagnòstic mèdic: Cert grau d’espectre
autista.
b.
Valoració dels aspectes psicoevolutius
1.
Funcions intel·lectuals: S’obtenen puntuacions baixes en l’atenció
mantinguda.
2.
Desenvolupament psicomotor: No presenta retràs psicomotor.
3.
Desenvolupament perceptiu:
A nivell visual: dificultats de percepció degudes a la falta
d’atenció.
A nivell auditiu: presenta problemes en
la discriminació auditiva també causades per la carència atencional.
A nivell espai-
temporal:
No té desenvolupada la capacitat d’orientació espacial.
En conceptes temporals: no és capaç de contar diversos
fets en l’ordre que han succeït, ni d’ordenar seqüències temporals simples.
4.
Desenvolupament lingüístic-comunicatiu
Longitud
mitja de les seus frases de 3 paraules.
Utilitza
oracions simples, així com ocasionalment coordinades amb “i”.
Sól
ometre el verb.
Nivell
de vocabulari i semàntica pobre.
Dificultats
en l’execució d’ordres senzilles de selecció i denominació.
L’alumne
mostra intenció comunicativa tansols quan li interessa el tema de conversa o
necessita alguna cosa.
No
mostra senyals d’ajustar les seues interaccions a diversos interlocutors,
contextos,...
c.
Nivell de competència curricular
El nivell de competència curricular és el propi de
l’edat de l’alumne. A l’inici del curs té assolits la major part dels
continguts de l’educació infantil.
En l’àmbit del llenguatge s’observa un millor
nivell comprensiu que expressiu. Mostra problemes de comunicació i interacció
social. El seu llenguatge presenta una certa agramaticalitat, omentent el verb
de les seues frases.
d.
Factors significatius de cara a la intervenció educativa
És una xiquet de caràcter fluctuant. Es donen
variacions en el seu estat d’ànim que no corresponen amb períodes de temps
diferenciats, si no que varien de uns dies a altres, mostrant-se en ocasions
atent i actiu, i altres mostrant escassa motivació cap als objectes i
situacions lúdiques.
En ocasions s’observen conductes d’ensimismament
amb estereotipies, labilitat emocional i falta d’atenció.
Necessita ajudes visuals per regular i planificar
l’aprenentatge. També un espai estructurat que l’ajude a centrar l’atenció.
e.
Aspectes socio-familiars rellevants
La família està composada pel pare, la mare i sos
fills, la major de 9 anys i Hugo. Els vínculs afectius antre els membres de la
família són bons. Acceptació per part de la família de la problemàtica de Hugo.
Presenten una bona disposició per col·laborar per a tot allò que se’ls
necessite.
3.2.
Identificació
de les Nee (NAC + problemes o dificultats que presenta)
Necessitats educatives
especials (nee) relacionades amb
o
Necessita
estratègies comunicatives que l’ajuden a comprendre l’entorn físic i que eviten
problemes de comportament.
Nee relacionades amb
l’Autonomia i
o
Necessita
aconseguir autocontrol del seu comportament per evitar problemes de conducta.
o
Necessita
consolidar l’adquisició d’hàbits bàsics: alimentació, neteja, comportament...
Nee relacionades amb
l’àmbit social (cognitiu i emocional):
o
Necessita
aprendre a tenir control de l’entorn socials, no sols de l’entorn físic.
o
Necessita
potenciar el contacte normalitzat amb persones de l’entorn immediat.
o
Necessita
estratègies que li proporcionen un entorn estable.
Nee relacionades amb
l’àmbit cognitiu:
o
Necessita
generalitzar el que aprén.
o
Necessita
treballar les capacitats cognitives d’atenció, memòria i percepció.
o
Necessita
treballar la imitació i el joc simbòlic.
Nee relacionades amb
les habilitats socials:
o
Necessita
adquirir conductes d’interacció: atenció visual i tolerar el contacte físic.
o
Necessita
utilitzar adequadament gestos i fórmules adequades per a salutacions i
acomiadaments.
o
Necessita
adquirir estratègies per a participar en jocs grupals.
Nee relacionades amb la
modalitat de suport:
o
Necessita
atenció individualitzada preferentment dins l’aula de referència (ja que és
l’entorn més socialitzador i normalitzat).
o
Necessita
un ambient altament estructurat.
o
Necessita
ajuda i supervisió constant per a fer el treball.
o
Necessita
una adaptació del currículum no significativa, adaptant la metodologia i les
activitats.
4.
RESPOSTA EDUCATIVA
Per tal d’oferir una resposta educativa de
qualitat a les NEE que presenten els nostres alumnes, contemplarem aquesta
resposta des de tres nivells:
4.1.
CENTRE
És des del
centre on els mestres participem activament en la presa e decisions respecte a
l’atenció a la diversitat dels AANEE, tant en l’elaboració del PEC, com en la
elaboració del PCC.
4.1.1.
PEC: Pla
d’atenció a la diversitat
Des del PEC
elaborem el Pla d’Atenció a la
Diversitat , en el qual jo, com a especialista de PT participe
activament en la seua elaboració. Concretant una mica més, des del PEC:
Coneixem, respectem i
valorem les peculiaritats dels AANEE.
Marquem les línies de
col·laboració i intervenció del centre en relació als alumnes i al context.
Contemplem les
possibles adaptacions d’accés al currículum, fonamentalment pel que fa a
l’organització i recursos.
4.1.2. PCC: Adaptació d’objectius, continguts, avaluació, metodologia.
Des del PCC
analitzem les possibles adaptacions en els elements curriculars bàsics, és a
dir:
En objectius i
continguts,
definits en base a les NEE dels alumnes, tenint en compte els criteris de
priorització, reformulació, substitució, temporalització i ampliació.
En metodologia i
activitats,
concretem les propostes metodològiques comunes en funció de les NEE que
presenten els nostres alumnes.
En els criteris
d’avaluació,
incloem tècniques específiques, organitzant
el procés de detecció de les NEE i establint criteris d’avaluació tenint
en compte la diversitat.
4.2.
AULA:
Organització – Planificació de recursos (EAC)
En aquest
punt ens trobem en les anomenades programacions d’aula (PA), el tercer nivell
de concreció curricular. Aquest nivell tracta de concretar les prescripcions
del PCC a un grup-aula concret. Les PA són realitzades pel tutor, en elles
cobra gran importància el Pla d’Acció Tutorial.
A nivell
d’aula acordem decisions en torn a:
Els Recursos Personals més adequats per
atendre les NEE de cada alumne en concret. En aquest cas concret seria assistir
a l’aula d’audició i llenguatge una vegada a la setmana, i assistir a l’aula de
educació especial tres vegades a la setmana.
Els Recursos Materials que utilitzarem, concretant les ajudes
tècniques, adaptacions del mobiliari, adaptacions del material didàctic...
4.3
A NIVELL INDIVIDUAL: Resposta a nivell individual
de tots els AANEE a través d’un quadre resum.
En aquest
nivell concretem la resposta educativa que donarem a cada alumne en funció de
les seues NEE. Decidirem la idoneïtat o no de realitzar una adaptació
curricular, ja siga d’accés al currículum o propiament curricular. Aquesta
resposta educativa queda sintetitzada en el següent gràfic:
|
ETAPA
|
NIVELL
|
NOMBRE ALUMNES
|
ADAPTACIÓ
CURRICULAR
|
ADAPTACIÓ D’ACCÉS AL CURRÍCULUM
|
|
EI
|
5 ANYS (LUIS)
|
1
|
ACI*
|
|
|
EP
|
1r
Primària (HUGO)
|
1
|
ACI
|
|
|
EP
|
2n Primària (VANESSA)
|
1
|
ACIS*
|
+
|
|
EP
|
3r cicle (5é) (ALBERTO)
|
1
|
ACI
|
|
|
EP
|
2n cicle (3r i 4t)
|
5
|
ACI
|
|
|
EP
|
3r cicle (5é i 6é)
|
4
|
ACIS
|
|
|
EP
|
2n cicle (4t) (JOAN)
|
1
|
ACIS
|
|
|
EP
|
3r cicle (6é) (JOSE RAMON)
|
1
|
ACIS
|
|
|
EP
|
3r cicle (6é) (LOLES I MARIA)
|
2
|
ACI
|
+
|
*ACI:
Adaptació Curricular Individualitzada no significativa.
*ACIS:
Adaptació Curricular Individualitzada Significativa.
5. INTERVENCIÓ DEL MESTRE
ESPECIALISTA D’EDUCACIÓ ESPECIAL
5.1.
A NIVELL DE
TOT EL CENTRE.
5.1.1. Les meues funcions com a PT (O. 16 Juliol 2001)
Segons la O.16 Juliol.
Col·laborar
en la elaboració del PEC, aportant els meus coneixements, l’alumntat tenin en
compte amb NEE.
Cordinar-me
amb la resta de professors i assesorar-los en relació amb l’alumnat amb NEE.
Col·laborar
amb els professors tutors en la programació d’aula.
Col·laborar
en l’elaboració de les ACI.
Col·laborar
en la dentificacació de les NEE de cadascun dels alumnes.
Intervindre
directament amb l’alumnat que presenta NEE.
Observar,
avaluar, determinar i realitzar el seguiment del progrés de l’alumne.
5.1.2. Horari AANEE
|
HORA
|
DILLUNS
|
DIMARTS
|
DIMECRES
|
DIJOUS
|
DIVENDRES
|
|
9 – 9.50
|
JOAN (APT)*
|
J.RAMON (APT)
|
HUGO
|
JOAN (APT)
|
LUIS (AO)
|
|
9.50 – 10.40
|
HUGO (APT)
|
VANESSA (APT)
|
JOAN (APT)
|
LUIS
(AO)
|
HUGO
|
|
10.40-11.10
|
|
||||
|
11.10 – 12
|
LUIS (AO)*
|
JOAN (APT)
|
LUIS
(AO)
|
VANESSA (APT)
|
ALBERTO(APT)
|
|
12 – 15
|
|
||||
|
15 – 16
|
GRUP DA 2n CICLE
|
GRUP DA 2n CICLE
|
VANESSA (APT)
|
HUGO (AO)
|
GRUP
NEE TEMPORAL 3rC
|
|
16 - 17
|
(APT)GRUP
NEE TEMPORAL 3rC
|
(APT)GRUP
NEE TEMPORAL 3rC
|
J.
RAMON (APT)
LOLES
I MARIA
|
(APT) GRUP DA 2n CICLE
|
LOLES I MARIA (APT)
|
*APT:
Intervenció en l’aula de Pedagogia Terapèutica.
*AO: Intervenció en l’aula
ordinària.
5.1.3. Coordinació amb la resta de professors, amb entitats externes al
centre i amb la família.
Amb l’equip docent:
1.
Amb el tutor. Em reuniré
quinzenalment amb el tutor per a programar diverses activitats. Intercanviarem
dades de l’alumne que ens ajudaran a ajustar la resposta educativa. A més,
avaluarem conjuntament a l’alumne i la nostra pràctica docent. També
realitzarem de forma conjunta la tutoria
amb les famílies dels alumnes amb
necessitats educatives especials.
2.
Amb el mestre d’audició
i llenguatge. M’assessorarà
sobre el tractament i intervenció en els problemes comunicatius. Treballarem de
forma coordina da aspectes relatius a l’estimulació del llenguatge, l’augment
de vocabulari i la funcionalitat educativa. Em reuniré amb ell cada 15 dies.
3.
Amb els especialistes. Com que formen part de
l’equip de cicle, col·laboraran en l’elaboració i seguiment de les ACIS en les
seues respectives àrees.
Amb la família:
La
implicació de la família és fonamental, ja que ens permetrà dur a terme
idèntiques pautes d’actuació amb el xiquet en l’escola i a casa i aconseguir
així, la generalització dels aprenentatges.
En
aquest sentit realitzarem a començament de curs una reunió en la qual exposarem
el programa educatiu, instant a la participació i col·laboració de la família.
A més, una vegada al mes per a intercambiar informació sobre l’evolució del
xiquet.Trimestralment realitzaré un informe per escrit, segons el model
confeccionat pel centre, tal i com senyala l’ordre 16 juliol de 2001. Entregaré
aquest informe als pares mitjançant el tutor.
D’altra
banda també estaré a la seua disposició en el meu horari d’atenció a pares en
la meua aula de PT.
Amb professionals i
entitats externes al centre:
Les
meues funcions amb aquests serà servir com un element coordinador entre els
equips i el centre, establint les relacions adequades i els oportuns contactes.
Em coordinaré entre d’altres amb:
1.
Psicopedagog de l’SPE o
GPM. Tindrem
una reunió inicial i mensualment ens coordinarem amb ell per a resoldre
qüestions com planificar horaris, estudiar les estratègies més apropiades,
elaborar programes d’adaptació curricular...
2.
Fisioterapeuta del
Centre Específic. Em
reuniré al començament del curs per rebre assessorament de les postures més
adequades i de els aspectes bàsics del programa rehabilitador de les alumnes
amb dèficit motor (Vanessa, Loles i Maria). També em reuniré trimestralment per
analitzar els avanços.
5.3
LA MEUA RESPOSTA ESPECÍFICA PER A UN ALUMNE EN CONCRET:
Atenent a les
necessitats educatives especials que presenta Hugo, la meua intervenció amb
l’alumne es realitzarà en les àrees instrumentals: Llengua i Literatura i
Matemàtiques.
Aquesta intervenció es
realitzarà en quatre sessions setmanals, tres de elles en l’aula de Pedagogia
Terapèutica i una d’elles en l’àrea ordinària. La finalitat d’aquesta
intervenció, combinant l’aula ordinària amb l’aula de PT és d’una banda,
fomentar la consecució dels objectius i capacitats de l’etapa, treballant de
forma individualitzada i ensenyant a l’alumne a centrar l’atenció i
regular-planificar l’aprenentatge, i d’una altra banda, també facilitar la
integració socialització de l’alumne, treballant una sessió a l’aula ordinària.
Les sessions tindran
una duració de 45 a
60 minuts, segons l’ordre 16 de Juliol de 2001.
El les àrees
instrumentals, he assessorat a la tutora per realitzar una ACI no
significativa, adequant la metodologia didàctica i la temporalització dels
objectius i continguts, per tal de facilitar a l’alumne la consecució de les
capacitats de l’etapa. Aquesta adaptació individual no significativa és la
següent:
6. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA:
UNITATS DIDÀCTIQUES
6.1.
UNITATS
DIDÀCTIQUES
U.D 1:
La classe: un petit món per descobrir......................3
U.D 2: Tots som iguals, tots som
diferents..........................6
U.D 3: Què mengem avui?.................................................39
U.D 4: Una vestit de fulles per a la
tardor........................
U.D 5: Mostra’ns ta
casa........................................................9
U.D 6: El Nadal ja està ací....................................................18
U.D 7: Coneixem el nostre
poble.........................................15
U.D 8: Què vols ser de
major?.............................................21
U.D 9: I tu, de què et
disfresses?........................................24
U.D 10: Una visita
a la granja...............................................42
U.D 11: El
meu aniversari.
U.D 12: Olors, colors, sensacions: la Primavera !..............36
U.D 13: Cada dia un nou
viatge............................................27
U.D 14: Aprenem a
comunicar-nos....................................30
U.D 15: Ja ha
arribat el teu Estiu!.......................................45
6.2.
METODOLOGÍA
Pel
que fa als principis metodològics utilitzats, m’agradaria destacar que aquests
han estat decidits conjuntament per tots els professionals que intervenen amb
Hugo, i es basen en els principis emanats de l’Escola Nova i el
constructivisme, que descric a continuació.
La
metodologia es basarà en les experiències, les activitats i el joc, en un
ambient de recolzament, afecte i confiança. Els continguts s’abordaran a través
d’activitats globalitzades que tinguen interès i significat per al xiquet. Es
fomentarà la participació activa de Hugo en el seu propi aprenentatge tenint
cura contínuament de que es mantinga la motivació.
Partirem
sempre del seu nivell de desenvolupament i de coneixements, proposant
activitats en les quals puga tenir èxit, a més, buscarem aprenentatges
significatius i funcionals.
Utilitzarem
una metodologia multisensorial (auditiva, visual i tàctil) basant-nos en
l’activitat lúdica, el reforç positiu i la globalització.
Aprenentatge
lecto-escritura
En
línies generals utilitzarem les següents estratègies metodològiques:
Un
ambient molt estructurat. Distribuirem la classe en racons, tenint en compte
les dificultats que comporta l’espectre autista, per a facilitar
l’estructuració de l’espai. També
estructurarem el temps, mitjançant pictogrames i agendes.
Fer
ús de procediments d’anticipació i previsió de canvis ambientals mitjançant
ajudes visuals i pictogrames.
Fer
ús de sistemes d’autocontrol i regulació de la conducta.
Dissenyar
situacions d’aprenentatge de dificultat creixent, partint del que el xiquet ja
coneix, fragmentar els aprenentatges en passos intermedis i reconéixer els
èxits aconseguits.
Ajustar
les activitats a la capacitat d’atenció de Hugo.
Identificar
els elements i activitats motivadors per al
xiquet (matemàtiques) i utilitzar-los com a reforç positiu.
Aprofitar
els contextos d’integració per proposar activitats d’imitació i jocs participatius.
Ensenyar
les competències necessàries per desenvolupar-se en els diferents ambients
naturals.
Afavorir
la generalització dels aprenentatges mitjançant un ventall d’exemples i
experiències concrets.
Proposar
activitats on la possibilitat d’errada siga la mínima.
Implicar
a la família en el procés d’ensenyament – aprenentatge, per a facilitat la
generalització dels aprenentatges.
Pel que fa a l’aprenentatge de la lecto-escritura,
tant la tutora com jo, com a mestra de PT, utilitzarem un mètode de mixte, que
utilitza alhora la ruta visual o directa d’accés al significat (lectura global
o perceptiva), com la ruta autitiva o indirecta (lectura fonològica o
descodificació grafema – fonema). Els motius d’utilitzar aquest mètode són que la utilització de més d’un sentit en els
aprenentatges afavoreix la assimilació dels continguts, per tant, pretenem, amb
aquest mètode, utilitzar una metodologia multisensorial. Les activitats basades
en aquest mètode pretenen ser funcionals, significatives, potenciant el treball
cooperatiu i facilitant que l’alumne es senta protagonista del seu procés
d’ensenyament aprenentatge.
Finalment, donades les dificultats del xiquet, buscarem
una ensenyança individualitzada, ajustada en tot moment a les capacitats i
característiques del xiquet, a més, propiciarem la participació de la família
en el procés d’ensenyament – aprenentatge, per a facilitat la generalització
dels aprenentatges.
6.3.
AVALUACIÓ
L‘avaluació és un procés que no pot estar exclòs de la nostra
programació, el realitzarem al llarg de tota la programació, però especialment
en tres moments concrets, en els quals ens servirà per a:
Determinar
la línia base des de la qual iniciarem el treball (AVALUACIÓ INICIAL).
Controlar
l’eficàcia del mateix, orientant-nos i permetent-nos fer els ajustos necessaris
(AVALUACIÓ PROCESSUAL O CONTÍNUA).
Valorar
el grau de consecució dels objectius que ens havíem plantejat en l’avaluació
inicial (AVALUACIÓ SUMATIVA O FINAL).
L’avaluació per als alumnes amb
necessitats educatives especials serà criterial, és a dir, en funció dels
objectius i continguts planificats per a ells.
Pel que fa als procediments o
metodologia d’avaluació, després de cada sessió anotarem en una espècie de
diari aquells aspectes més interessants de la sessió. Per altra part
utilitzarem fulles de registre per a valorar, al final de la unitat els avanços
del nostre alumne. Per això farem fitxes similars a la següent: [1]
|
CRITERIS D’AVALUACIÓ
|
INICIAT
|
EN PROCÉS
|
ASSOLIT
|
|
Expressa oralment el
vocabulari de la unitat didàctica
|
|
|
|
|
Expressa oralment les
salutacions i presentar-se a si mateix
|
|
|
|
|
Explica una història
a partir de vinyetes
|
|
|
|
|
Realitza ordres d’una acció.
|
|
|
|
|
Expressa oralment frases amb ajuda de pictogrames
|
|
|
|
|
Ordena correctament la frase amb ajuda dels pictogrames.
|
|
|
|
|
Associar paraula amb paraula.
|
|
|
|
|
Discriminar a nivell visual i auditiu i – u
|
|
|
|
|
Escriure en majúscula paraules conegudes.
|
|
|
|
|
Escriure la i i la u
|
|
|
|
Finalment, cada trimestre farem una recopilació de les dades
obteses a les avaluacions periòdiques per a emetre el corresponent Informe
Trimestral que facilitarem als pares a través de la tutora. També realitzarem
aquest Informe Individualitzat d’avaluació a final de curs.
En aquest informe, a l’igual que en les valoracions anteriors
s’avaluaran tant els objectius aconseguits en situacions controlades com en la
generalització.
Com a forma de motivar al xiquet, al final de cada sessió Hugo
pintarà, en la seua llibreteta una cara somrient, si ha treballat bé o trista
si ha sigut al contrari. D’aquesta manera ajudem a que interioritze i siga
conscient dels aprenentatges que ha adquirit al llarg del dia.
7. CONCLUSIÓ
Al llarg de la
programació didàctica he intentat explicar que l’educació de les persones amb
autisme presenta estratègies, metodologia específica i materials adaptats, de
forma que es puga respondre de forma adequada a les necessitats educatives
d’aquestes persones.
Es tracta, en
definitiva, de contribuir, amb l’educació, a:
Facilitar
la interacció social.
Desenvolupar
les capacitats cognitives.
Millorar
les alteracions del comportament.
Millorar
la motricitat.
Desenvolupar
l’autonomia personal i la comunicació.
Millorar
les alteracions de la imaginació i les activitats estereotipades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario