OPOSICIONES A PEDAGOGIA TERAPEUTICA-BLOG DE INCLUINNOVACION EDUCATIVA -OPOSICIONES A PT-Preparación para todo el territorio Español de Casos Prácticos, Temas teóricos, programaciones MULTINIVEL con UUDD inclusivas y DUA.Atención personalizada.Enfoque Inclusivo y Neuroeducativo. PREPARAMOS A OPOSITORES PARA MAESTROS DE PRIMARIA,AYL, E. INFANTIL... FORMADORES DE OPOSITORES DESDE HACE MÁS DE 15 AÑOS: Contacto:marcos.cotaina@hotmail.com. Puedes seguirnos en facebook: oposiciones PT
- NOVEDADES
- MI PROFE PARTICULAR-MATES
- MI PROFE PARTICULAR-LENGUA
- LEGISLACIÓN COMUNIDADES AUTÓNOMAS
- LEGISLACION
- E.ESPECIAL
- E.INFANTIL
- E. PRIMARIA
- AUDICION Y LENGUAJE
- E.SECUNDARIA OBLIGATORIA
- RECURSOS EDUCATIVOS
- CASOS PRACTICOS PEDAGOGIA TERAPEUTICA
- PLAN DE APOYO
- ORIENTACIÓN EDUCATIVA
- Página principal
- ÁREAS CURRICULARES
- BIBLIOTECA DIGITAL
- POSIBLE GUION PARA OPOSICIONES PSICOPEDAGOGIA
- Mi profe Particular
viernes, 19 de junio de 2020
PROGRAMACION MULTINIVEL
LA PROGRAMACION MULTINIVEL
Hoy compis, os aporto la idea de llevar acabo un a programación mutionivel para atender a la diversidad desde una perspectiva multincluiva. Para ello, tomaremos como refrentes las aportaciones de J. Collicot y del modelo DUA además de diversas aportaciones como la taxonomia de Bloom y sus actualizaciones.
Si quieres presentar en las próximas oposiociones un plan de apoyo basado en una programación multinivel contacta a través de mi correo marcos.cotaina@hotmail.com y exponme tus dudas e inquietudes.
La instrucción multinivel (Schulz y Turnbull, 984) parte de la premisa de que se debe enseñar una única lección a toda la clase. Es una forma de planificar que conduce a individualizar la enseñanza, a flexibilizarla y a incluir a todos los estudiantes con independencia de las habilidades que tenga.
LA TAXONOMÍA DE BLOOM Y SUS ACTUALIZACIONES h
La idea de establecer un sistema de clasificación de habilidades, comprendido dentro de un marco teórico, surgió en una reunión informal al finalizar la Convención de la Asociación Norteamericana de Psicología, reunida en Boston (USA) en 1948. Se buscaba que este marco teórico pudiera usarse para facilitar la comunicación entre examinadores, promoviendo el intercambio de materiales de evaluación e ideas de cómo llevarla a cabo. Además, se pensó que estimularía la investigación respecto a diferentes tipos de exámenes o pruebas, y la relación entre éstos y la educación.
El proceso estuvo liderado por Benjamín Bloom, Doctor en Educación de la Universidad de Chicago (USA). Se formuló una Taxonomía de Dominios del Aprendizaje, desde entonces conocida como Taxonomía de Bloom, que puede entenderse como “Los Objetivos del Proceso de Aprendizaje”1. Esto quiere decir que después de realizar un proceso de aprendizaje, el estudiante debe haber adquirido nuevas habilidades y conocimientos.
Se identificaron tres Dominios de Actividades Educativas: el Cognitivo, el Afectivo y el Psicomotor. El comité trabajó en los dos primeros, el Cognitivo y el Afectivo, pero no en el Psicomotor. Posteriormente otros autores desarrollaron éste último dominio.
miércoles, 20 de mayo de 2020
SUPUESTO PRACTICO -INCLUSION
Hola compis!
Os lanzo un nuevo caso práctico relacionado con el paradigma de la inclusión y por tanto haciendo hincapié en la detección de barreras y fortalezas para poder ofrecer una respuesta acorde a las tres dimensiones: aprendizaje- accesibilidad y participación.
Ánimo con ello! si deseáis más casos prácticos os podéis poner en contacto conmigo a través del correo marcos.cotaina@hotmail.com(pack de 20 casos prácticos tiene un precio de 60 euros).Todos los casos prácticos están actualizados a la normativa vigente y plnateados desde una concepción inclusiva . Para ello, empleo metodologías como la programación multinivel en la realización d elas ACIS, docencia compartida, uso d elas TIC, gameficaciones, trabajo cooperativo, ABS, ABP, talleres interniveles, estaciones de aprendizaje...
Os lanzo un nuevo caso práctico relacionado con el paradigma de la inclusión y por tanto haciendo hincapié en la detección de barreras y fortalezas para poder ofrecer una respuesta acorde a las tres dimensiones: aprendizaje- accesibilidad y participación.
Ánimo con ello! si deseáis más casos prácticos os podéis poner en contacto conmigo a través del correo marcos.cotaina@hotmail.com(pack de 20 casos prácticos tiene un precio de 60 euros).Todos los casos prácticos están actualizados a la normativa vigente y plnateados desde una concepción inclusiva . Para ello, empleo metodologías como la programación multinivel en la realización d elas ACIS, docencia compartida, uso d elas TIC, gameficaciones, trabajo cooperativo, ABS, ABP, talleres interniveles, estaciones de aprendizaje...
Tras haber visualizado el video, haber leído con detenimiento los
dos documentos expuestos y haber profundizado en los elementos que propone la
Taxonomía de Bloom a la hora de realizar las actividades, me dispongo a
realizar el supuesto práctico 2.1. respondiendo a las cuestiones de la opción B:
1.
Realizad un listado de las
barreras presentes en el aula.
Barreras presentes:
- Bajo nivel socioeconómico y
cultural de algunas familias.
- Posibles dificultades de
convivencia.
- Alto nivel de absentismo
escolar.
- Desmotivación del alumnado
por el aprendizaje.
- Motivaciones dependientes de
elementos extrínsecos, como recompensas.
- Alumnos en riesgo de
exclusión social.
- Pocas destrezas en hábitos
de la mente y destrezas de pensamiento.
- Poco predominio de
inteligencia intrapersonal.
- Heterogeneidad de estilos de
aprendizaje.
1.
Relacionad las barreras
según su tipología: acceso, participación y aprendizaje.
Barreras de acceso:
- Bajo nivel socioeconómico y
cultural de algunas familias.
- Alto nivel de absentismo
escolar.
- Alumnos en riesgo de
exclusión social.
Barreras de participación:
- Dificultades de convivencia.
- Pocas destrezas en hábitos
de la mente y destrezas de pensamiento.
- Poco predominio de
inteligencia intrapersonal.
Barreras de aprendizaje:
- Desmotivación del alumnado
por el aprendizaje.
- Heterogeneidad de estilos de
aprendizaje.
- Motivaciones dependientes de
elementos extrínsecos, como recompensas.
CASO PRACTICO
Propón cuatro actividades
en que el alumnado pueda expresar lo que conoce sobre las diferentes maneras de
protección ante la covid-19. Estas actividades deben de ir de las más sencillas
a más complejas.
Teniendo en cuenta las barreras con las que nos encontramos, así
como las fortalezas que tiene nuestro alumnado, procedo a proponer las
actividades demandadas. Además de realizar las actividades en base al DUA, creo que sería muy conveniente que propusiéramos el aprendizaje
cooperativo en el aula. Sin embargo, es necesario mencionar que,
puesto que estamos al inicio de curso, las actividades propuestas no podrán
basarse íntegramente en esta metodología, sino que deberán ofrecer una aproximación a
la misma. Además, debido a la situación de la COVID-19, el aprendizaje
cooperativo debería llevarse a cabo a través de grupos muy reducidos. En este
caso, propondremos que se hagan por equipos de tres personas. Asimismo, las
actividades propuestas irán desde un menor nivel de dificultad a un mayor
nivel. Todas estarán relacionadas entre sí y tendrán en cuenta el desarrollo de
las distintas inteligencias múltiples en función de las características y
necesidades de todo nuestro alumnado.
Es necesario comentar que antes de llevar a cabo las actividades,
haremos una ronda de preguntas en las que los alumnos explicarán cómo han
vivido esta situación, qué sentían, qué dudas les surgían, etc.
Actividades a realizar en varias sesiones:
1- Crearemos una actividad interactiva a través
de una plataforma como “Liveworksheets” o “LearningApps”. En ella pondremos una
serie de tarjetas con afirmaciones que tendrán texto + clave visual sobre la
Covid-19 y dos opciones para emparejar: mito verdadero o falso. Por equipos de
3 personas, les proporcionaremos una tableta. Cada miembro del grupo leerá una
tarjeta, dirá si piensa que es verdadera o falsa, los compañeros lo escucharán
y entre todos la clasificarán. Al terminar, una persona del grupo comentará las
clasificaciones que han hecho y se compararán las respuestas de los equipos.
Si no es posible hacerlo con tableta, se puede hacer lo mismo pero
con tarjetas impresas.
2- La actividad 2 se basará en resolución de
problemas cotidianos a través de la rutina de pensamiento de “veo, pienso y me
pregunto”, a la que añadiremos la categoría de “propongo”. A cada equipo de 3
alumnos le daremos una pizarrita en la que habremos dibujado una tabla con 4
columnas. Una será para poner una imagen, otra para escribir qué ven, otra para
escribir qué piensan, otra para escribir qué se preguntan y otra para escribir
qué proponen. Daremos 6 fotos en total que representarán situaciones como dos
personas bebiendo de la misma botella de agua, una persona estornudando cerca
de otras, etc. Por turnos, primero un alumno será el que tenga que responder a
las cuestiones, otro el que las haga y otro el que las escriba. Cambiarán los
roles en cada foto. Después, en grupo-clase expondremos los casos y debatiremos
sobre las soluciones propuestas.
3- Con toda la información que hemos extraído en
las anteriores actividades sobre maneras de protección de la Covid-19, será el
momento de plantear qué normas o conductas se podrían llevar a cabo en el
instituto. Para ello, emplearemos la técnica de “lápices al centro”. De nuevo
en grupos de 3, daremos una hoja con diversas palabras acompañado de un
elemento visual. Serán palabras como “saludo, recreo, cambio de clase,
vestuario, etc.”. Cada alumno se encargará de dirigir un elemento de los que
hemos expuesto. Lo leerá y procurará que todos aporten información de cómo se
debería actuar y generar una respuesta consensuada. Cuando lo tengan claro,
cada uno coge su lápiz y escribe la propuesta. Así sucesivamente. Después, en
grupo-clase expondremos las propuestas y debatiremos sobre ellas para decidir
si nos parecen adecuadas o no, apuntando estos datos.
4- Para finalizar, con todos los conocimientos
adquiridos, por grupos de 3 se propondrá la realización de un cómic para
informar al resto del alumnado sobre la prevención del coronavirus en el instituto.
(Además, así aprovecharemos la motivación por los cómics del alumno nuevo por
los cómics). Esto se podrá realizar de manera digital con la tableta y a través
de múltiples plataformas con las que se pueden crear cómics, o también sin
elementos electrónicos empleando papel, lápices, colores... Elegirán la fórmula
que les motive más. Después, sus creaciones las pondremos en el hall del
instituto con carteles llamativos para que todos los alumnos lo puedan
consultar.
sábado, 9 de mayo de 2020
NIVELLS DE RESPOSTA EDUCATIVA A LA INCLUSIÓ
MESURES
DE RESPOSTA PER A L'APRENENTATGE DE NIVELLS III i IV
1. Introducció
2. Necessitats específiques
de Suport Educatiu (NESE)
3. Compensació educativa
4. Participació de la
família
5. Entorn
6. Atenció a la diversitat
i coeducació
7. Per a saber-ne més
1. Tipus de mesures
1. Què són les mesures de
nivell III?
2. Quines són les mesures
de nivell III?
2.1. Enriquiment curricular
2.2. Activitats de reforç
2.3. Adaptacions d’accés al
currículum
2.4. Actuacions
d’acompanyament i suport personalitzat
2.5. Alumnat hospitalitzat
o convalescent al seu domicili per malaltia
2.6. Situacions de
compensació de desigualtats
2.7. Programes específics
2.8. Ensenyaments
postobligatoris, règim especial i formació de persones adultes
3. Qui porta a terme
aquestes mesures de nivell III?
1. Què són les mesures de
nivell IV?
2. Quines són les mesures
de nivell IV?
2.1. Les adaptacions
curriculars individuals significatives
2.2. Les adaptacions
d’accés que requereixen materials singulars, personal especialitzat o mesures
organitzatives extraordinàries
2.3. Les mesures de
flexibilització en l’escolarització
4.2.4. Les pròrrogues
4.2.5. La modalitat
d'escolarització
3. Qui porta a terme
aquestes mesures de nivell I?
1. Què és el Pla d'Actuació
Personalitzat (PAP)?
2. Qui realitza el PAP i
quan?
3. Com i quan s'avalua el
PAP?
1. Introducció
L’alumnat es troba organitzat als nostres centres en grups atenent
el seu any de naixement. Tanmateix, cada grup es troba lluny de ser una
realitat homogènia. Per contra la diversitat d’interessos, de capacitats, de
formes d’aprendre, etc. és la característica fonamental del nostre alumnat.
Reconéixer aquesta diversitat és el primer pas per construir una
escola inclusiva.
Ser conscients de la diversitat del nostre alumnat, respectar i
reconéixer que tots ells i elles mereixen una educació de qualitat és, a més a
més, un dret. Així, la Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig d’educació (LOE),
modificada parcialment per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la
millora de la qualitat educativa (LOMQE) estableix els principis i finalitats
de l'educació, tal i com hem vist al mòdul I del curs.
·
o La qualitat.
o L'equitat
que garantisca la igualtat.
o La
inclusió educativa.
o La
igualtat de drets i oportunitats.
o L'accessibilitat
universal.
o La
transmissió i posada en pràctica de valors.
o La
flexibilitat per adecuar l'educació a la diversitat d'aptituds, interessos,
expectatives i necessitats de l'alumnat i als canvis socials.
o L'orientació
educativa i professional dels estudiants.
És, per tant, un objectiu ineludible del nostre
sistema educatiu, aconseguir que tot l’alumnat assolica el màxim
desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional, així
com els objectius de caràcter general que s’hi marquen. I això no es pot fer si
entenem que tot l’alumnat aprén de la mateixa manera i al mateix ritme.
El títol II de la LOE (recuperat a la LOMQE) desenvolupa els
principis d’equitat en l’educació. Al Capítol I contempla que existeix un grup
d’alumnat per al qual cal preveure mesures complementàries. És el que la llei
anomena alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE d’ara
endavant), mentre que al Capítol II s’hi concreta la necessitat d’establir
mesures de compensació educativa.
2. Necessitats específiques de Suport Educatiu (NESE)
La LOE, modificada per la LOMQE prescriu que les Administracions
educatives hauran d’assegurar una resposta educativa a aquell alumnat que
requerisca una atenció diferent a l’ordinària i situa dins d’aquest grup
d’alumnat el següent:
·
Necessitats
Educatives Especials
· Discapacitat
· Transtorn greu de conducta
·
Dificultats
Específiques d'Aprenentatge
·
TDAH
·
Altes Capacitats
intel·lectuals
·
Incorporació
tardana al sistema educatiu
·
Condicions
personals d'història escolar
|
En aquest sentit, a l’esmentada llei, s’hi indica la necessitat
d’establir procediments i recursos específics per identificar primerencament
les necessitats educatives específiques: “L’atenció integral a
l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu s’iniciarà des del
mateix moment en què aquesta necessitat siga identificada i es regirà pels
principis de normalització i inclusió.” (Article 71. LOE).
Aquesta necessitat d’identificació primerenca s’indica també a la
normativa del nostre àmbit. En aquest sentit, l’article 13 del Decret 104/2018 concreta també la detecció i identificació
de necessitats de l’alumnat, i ho fa en els següents termes:
Article 13. Detecció i
identificació de necessitats de l’alumnat
1. La identificació i
valoració de les necessitats educatives de l’alumnat s’ha de dur a terme de
la manera més primerenca possible, a fi de determinar les mesures i els
suports més escaients i iniciar la resposta educativa tan prompte com siga
possible. Aquests processos s’han d’iniciar abans de l’escolarització de
l’alumnat i, una vegada escolaritzat, es realitzaran en totes les etapes
educatives, incidint especialment en els moments de canvi i de transició, en
els quals se solen fer més evidents les barreres a la participació i a
l’aprenentatge no detectades prèviament.
2. La identificació
prèvia a l’escolarització de les condicions i circumstàncies de
vulnerabilitat es realitzarà pels serveis amb competències en sanitat,
igualtat i polítiques inclusives, que han de posar la informació en
coneixement dels serveis especialitzats d’orientació, a fi que determinen les
necessitats educatives de l’alumnat i puga articular-se la resposta educativa
més adequada des del mateix moment en què s’inicie l’escolaritat, en els
termes que determinen les administracions educatives.
|
L’Ordre 20/2019, que desenvolupa l’esmentat
decret indica, igualment, la necessitat d’una detecció primerenca de les
barreres que suposen una dificultat al desenvolupament i la inclusió dels
infants. Així, al seu article 4 indica el següent:
Article
4. Detecció de barreres i necessitats
1. La
detecció de les circumstàncies de vulnerabilitat de l’alumnat i de les
barreres a la inclusió existents en els diferents contexts de desenvolupament
s’ha de realitzar al més aviat possible, a fi d’iniciar la resposta educativa
en el moment en què aquestes es detecten, sempre considerant les interaccions
de les condicions personals i del context escolar, familiar i social. S’ha de
posar una atenció especial a la detecció i la identificació en el moment
previ a l’escolarització, en l’Educació Infantil i en els canvis d’etapa, que
assegure la coordinació necessària entre els diferents agents, serveis i
entitats implicades.
2. Prèviament a
l’escolarització, els serveis psicopedagògics escolars i els gabinets
psicopedagògics municipals, atés el seu caràcter de zona, han de rebre la
informació de l’alumnat que pot presentar necessitats específiques de suport
educatiu, que han aportat les famílies, altres serveis educatius, serveis amb
competències en sanitat i benestar social i centres
d’atenció primerenca (CAT), fer-ne la identificació, emetre l’informe
sociopsicopedagògic i, si escau, tramitar el dictamen per a l’escolarització,
d’acord amb el que especifica l’article 46 d’aquesta ordre. Aquesta
informació l’han de posar a disposició de les comissions d’escolarització
municipals, a fi d’assessorar en el procés d’escolarització.
3. La detecció prèvia a
l’escolarització de les situacions de compensació de desigualtats correspon
als serveis socials municipals o mancomunats entre diferents municipis, que han de
posar a disposició de les comissions d’escolarització municipals la
informació rellevant i pertinent perquè els serveis psicopedagògics escolars
o gabinets psicopedagògics municipals en facen la identificació i assessoren
en el procés d’escolarització, dins de l’àmbit de les seues competències.
4. Els
centres docents han d’incloure en el seu Projecte educatiu els mecanismes i
els procediments per a detectar de manera primerenca les necessitats
específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de
desigualtats, a fi d’iniciar la resposta educativa al més aviat possible.
5.
L’equip directiu, amb la col·laboració del servei especialitzat d’orientació,
ha d’organitzar, supervisar i fer el seguiment del procés de detecció
primerenca de les mesures dutes a terme i dels seus resultats, així com
organitzar les coordinacions amb els agents externs que hi participen.
|
3. Compensació educativa (atenció
domiciliaria, UPH, centres d emenors i a distància)
El Capítol II del Títol II de la
LOE-LOMQE esmenta que, amb la finalitat de fer efectiu el principi
d’igualtat en l’exercici del dret a l’educació, les Administracions Públiques
desenvoluparan accions de caràcter compensatori en relació amb les persones,
grups i àmbits territorials que s’hi troben en situacions desfavorables i en
proveïran els recursos econòmics i els suports necessaris.
En aquest sentit, l’educació ha de ser un
mecanisme de compensació de les desigualtats derivades de factors socials,
econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o de qualsevol altra índole.
Igualment com en el cas anterior es parla de la necessitat de
treballar de forma primerenca aquestes necessitats, més concretament,
d’assegurar una “actuació preventiva i compensatòria garantint les condicions
més favorables per a l’escolarització, durant l’etapa d’educació infantil, de
tots els xiquets i xiquetes les condicions personals dels quals suposen una
desigualtat inicial per accedir a l’educació bàsica i per progressar en els
nivells posteriors”.
El nostre Decret 104/2008, al seu article 22 (Escolarització i
compensació de desigualtats), incideix en que l'alumnat que no puga
assistir al centre educatiu per situacions de malaltia, per mesures
de caràcter judicial o per altres raons de caràcter excepcional haurà de rebre
l'atenció educativa adequada de caràcter compensatori .
En concret, l’atenció educativa podrà ser
de diferents tipus: 1.-les unitats pedagògiques hospitalàries,
2.- l’atenció domiciliària,
3.-els centres de reeducació de menors
4.-i l’escolarització transitòria en
l’educació a distància.
4. Participació de la família
Com hem vist al mòdul I, un aspecte essencial del procés educatiu
del nostre alumnat que no hi pot quedar al marge i que ha estat recollit, cada
vegada amb més intensitat per la nostra legislació, és la participació de les
famílies. Sens dubte, el treball en la mateixa direcció de centres educatius i
tutors legals beneficia el procés educatiu i el creixement del nostre alumnat.
Igualment, les famílies mereixen conéixer les nostres actuacions i ser
partícips de la presa de decisions relativa a l’educació dels seus fills i
filles.
La Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig d’educació, modificada per la
Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat
educativa, LOMQE estableix que correspon a les Administracions educatives
garantir l’escolarització, regular i asegurar la participació de famílies en
les decisions que afecten l’escolarització i els processos educatius d’aquest
alumnat. També els correspon adoptar les mesures oportunes perquè les famílies
d’aquests alumnes reben l’adequat assessorament individualitzat, així com la
informació necessària que els ajude en l’educació dels seus fills i filles.
El Decret 104/2018
dedica l’article 7 a la participació de les famílies. A més de reconéixer el
dret a la participació d’aquestes, hi estableix que les mesures per fer
efectiva aquesta participació s’hi han de concretar tant al PEC com al PAM.
Article 7.
Participació de les famílies
1. La conselleria
competent en matèria d’educació ha de garantir que les famílies reben la
informació necessària i l’assessorament individualitzat, i participen en les
decisions que afecten l’escolarització de les seues filles o els seus fills
d’acord amb el reglament orgànic i funcional vigent i la normativa vigent que
regula, organitza i dóna competències al consell escolar de centre i al
consell escolar municipal.
2. Els centres
docents han de concretar i organitzar, dins del seu projecte educatiu i el
pla d’actuació per a la millora (PAM), les mesures per a fer efectiva aquesta
participació, les quals s’han d’ajustar a les necessitats, les
característiques i la diversitat de les famílies i a la realitat del centre i
de l’entorn social i cultural, sense descurar especialment l’atenció a les
famílies que es troben en situació de major vulnerabilitat.
|
Entorn:
Finalment, l’atenció a la diversitat de l’alumnat ha de contemplar
els recursos que hi són presents a l’entorn. En un món
hiperconnectat com el nostre, és necessari conéixer els recursos que ens
ofereix l’entorn i que ens poden ajudar a fer la nostra tasca molt més
eficient.
L’article 72 de la LOE-LOMQE concreta que “les
Administracions educatives podran col·laborar amb altres Administracions o
entitats públiques o privades sense ànim de lucre, institucions o associacions,
per a facilitar l'escolarització i una millor incorporació d'aquest alumnat al
centre educatiu.”
El Decret 104/2018 dedica l’article 9 precisament a aquest
aspecte, apuntant-hi, a més, la necessitat de concretar aquesta col·laboració a
través dels plans d’entorn.
6. Atenció a la diversitat i
coeducació
En parlar d’alumnat amb NESE o factors de compensació educativa
hem de tindre present l’impacte que hi té la desigualtat de gènere.
En aquest sentit, les NESE de les alumnes són menys detectades,
segon les estadístiques del Ministeri d'Educació, que les dels
alumnes, ja que les xiquetes tendeixen a emmascarar tant les seues dificultats
d'aprenentatge, com les altes capacitats.
També en relació als aspectes socioculturals, econòmics, etc.
solen patir una situació més vulnerable.
Per tant, cal estar atents a la doble
estigmatització que sovint viuen les nostres alumnes.
2. LES MESURES DE RESPOSTA
Ordre 20/2019.
(Genially)
3. LES MESURES DE NIVELL III
3.1. Què són les mesures de nivell III?
Com s’hi especifica a l’article 14 del Decret 104/2018 tercer
nivell el constitueixen les mesures adreçades a l’alumnat que requereix una
resposta diferenciada, individualment o en grup, que impliquen suports
ordinaris addicionals.
Aquest nivell inclou mesures curriculars que tenen com a referència el currículum ordinari i com
a objectius que l’alumnat destinatari promocione amb garanties a nivells
educatius superiors, obtinga la titulació corresponent en els canvis d’etapa i
s'incorpore amb les millors condicions al món laboral.
3.2. Quines
són les mesures de nivell III?
Dins del nivell III s’hi incorporen les següents mesures (Decret
104/2018):
·
Activitats d’enriquiment
·
Activitats de reforç
·
Adaptacions d’accés al
currículum que no impliquen materials singulars, personal especialitzat o
mesures organitzatives extraordinàries
·
Actuacions d’acompanyament i
suport personalitzat
·
Mesures de suport en contexts
externs al centre per a l’alumnat en situació de malaltia, desprotecció,
mesures judicials o altres situacions
·
Mesures en ESO: inclouen també
l’organització del currículum en àmbits d’aprenentatge i programes específics
d’atenció a la diversitat
·
Mesures en ensenyaments
postobligatoris, règim especial i formació de persones adultes: s’especifiquen
en el capítol V del decret 104/2018.
A l'article 5.3 de l'ordre 20/2019 s'explica
quines són les mesures de nivell III que requereixen valoració
sociopsicopeagògica. Al següent quadre es detallen aquestes
mesures que precisen de la valoració sociopsicològica.
RECORDA! ÚNICAMENT AQUESTES MESURES DE NIVELL III
REQUEREIXEN DE VALORACIÓ SOCIOPSICOPEDAGÒGICA Art. 5.3 Ordre 20/2019
|
a)
Enriquiment curricular per a l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals
b)
Programa de millora de l'aprenentatge i del rendimente (PMAR)
c)
Programa de reforç per al quart curs d'ESO (PR4)
d)
Programa d'aula compartida (PAC) en l'ESO
e)
Programes formatius de qualificació bàsica adaptada a persones amb
necessitats educatives especials derivades de discapacitat
f)
Cicles de formació professional bàsica de segona oportunitat, en el cas
d'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat
g)
Altres mesures excepcionals de resposta de nivell III que determine
reglamentàriament la Consellería competent en matèria d'educació.
|
3.2.1. Enriquiment curricular
L'enriquiment curricular és una mesura de nivell III dirigida
a l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals,
identificat pels serveis especialitzats d'orientación.
Consisteis en l'ampliació dels objectius i els
continguts de les diferentes àrees i matèries, la flexibilitat dels instruments
i els criteris d'avaluació i l'ús d'una metodología específica,
considerant les capacitats, els interessos, l'estil d'aprenentatge de l'alumnat
i les característiques i les oportunitats del context familiar i
sociocomunitari.
Les acuacións es desenvolupen dins de
l'aula ordinaria, tot i que en moments determinats poden constituir-se xicotetes
grups fora de l'aula pera a treballar competències o programes
específics.
També poden
incorporar activitats, dins i fora de l'horari lectiu, que impliquen la família
i el contex sociocomunitari.
Tot això ho planifica,
ho aplica i avalua
l'equip docent, coordinat per la tutora o el tutor i assessorat pel servei
especialitzat d'orenetació, am la participació
de l'alumnat i la família.
3.2.2. Activitats de reforç
El reforç pedagògic es
una mesura de nivell III que pot aplicar-se
en qualsevol estapa educativa.
Suposa l'adecuació de la metodologia i les estratègies
organitzatives, dutes a terme amb suports ordinaris.
Está dirigida a l'alumnat següent:
1.
Alumnat que té dificultats d’aprenentatge
en àrees o matèries determinades.
2.
Alumnat que ha promocionat amb àrees o
matèries no superades del curs anterior.
3.
Alumnat que roman un any més en el mateix
curs.
4.
Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu
valencià que s’incorpora de manera transitòria a un curs inferior al que li
correspon per edat.
El reforç pedagògic el planifica i l'aplica el
professorat de les àrees o les matèries implicades, coordinat
per la tutora o el tutor. La direcció d’estudis
organitza el professorat que hi participa, d’acord amb les directrius de la
comissió de coordinació pedagògica o l’òrgan del centre que té atribuïdes
aquestes funcions, i del claustre, tot considerant, si escau, les hores
lectives disponibles del professorat o les hores de reforç assignades als
departaments didàctics.
La proposta per a l'alumnat que ha de
rebre reforç pedagògic la
fa l'equip docent després de l'avaluació inicial del curs i al final de cada
trimestre, encara que aquesta mesura puga adoptar-se en qualsevol moment en què
es detecten les dificultats.
Per a l'alumnat que roman un any
més en el mateix curs i el de incorporació tardana que
s'incorpora de manera transitòria a un curs inferior al que li correspon per
edat, l'equip docent ha d'elaborar un pla específic de reforç dirigit a la
superació de les sues dificultats.
S'ha de fer preferentment dins de l'aula
ordiària utilitzant estratègies organitzatives que beneficien tot
l'alumnat del grup classe.
L'equip docent ha d'avaluar, trimestralment i
quan finalitze cada curs escolar, l'organització i
els resultats de les mesures aplicades amb l'objecte de valorar el progrés i
prendre decisions.
3.2.3. Adaptacions d’accés al currículum
Les adaptacions d’accés tenen com a objectiu que
l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu puga accedir a
les experiències educatives comunes en entorns normalitzats i desenvolupar el
currículum ordinari o, si escau, el currículum adaptat.
Poden aplicar-se en totes les etapes educatives i
en qualsevol dels nivells de resposta i impliquen
la modificació o la provisió de suports materials, espacials, personals, de
comunicació, metodològics o organitzatius.
Les planifica, desenvolupa i avalua l’equip
educatiu, que coordina la tutora o el tutor, amb l’assessorament, si
escau, del servei especialitzat d’orientació, sense perjudici de les
competències atribuïdes a l’Administració educativa, als ajuntaments i a la
direcció o la titularitat del centre docent pel que fa a l’adequació, la gestió
i la supervisió de les condicions d’accessibilitat en els centres
docents.
1. Accessibilitat personalitzada amb mitjans comuns
La conselleria competent en matèria d’educació, els ajuntaments i
els centres docents, en l’àmbit de les respectives competències que tenen, han
de disposar les mesures en
els nivells de resposta I, II i III que
possibiliten l’accessibilitat física, sensorial,
comunicativa i cognitiva dels espais, els serveis, els processos educatius i de
gestió perquè els puga entendre i utilitzar tot l’alumnat i la comunitat
educativa sense cap tipus de discriminació.
Inclou l’eliminació dels obstacles que
dificulten el desplaçament o l’accés físic, la disposició de les condicions
d’il·luminació i sonoritat, la senyalització i l’organització
dels espais perquè puguen ser comprensibles i segurs, la selecció i
l’adaptació dels materials curriculars d’ús comú en
format accessible, i totes
les actuacions que no impliquen sistemes de comunicació
alternatius o augmentatius,
materials singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives de
caràcter extraordinari.
Les mesures d’emergència i els plans d’autoprotecció dels centres
docents han de preveure els procediments d’actuació per a l’alumnat amb
necessitats específiques de suport educatiu, i especialment per a l’alumnat que
té una discapacitat o alguna limitació funcional, permanent o transitòria, a fi
de garantir-ne la salut i seguretat, i eliminar la situació de desavantatge
associada a aquestes circumstàncies.
3.2.4. Actuacions d’acompanyament i suport
personalitzat
A més de les mesures generals de nivell I i II dirigides
a l’alumnat del centre i d’un grup classe, s’han de desenvolupar les actuacions
d’acompanyament i suport personalitzat per a l’alumnat que en un moment
determinat les pot necessitar, per viure, entre altres,
situacions d’inestabilitat emocional, malaltia, exclusió, discriminació,
violència, assetjament o desprotecció.
Aquestes actuacions d’acompanyament i suport especialitzat impliquen, entre
altres, el desenvolupament de protocols d’igualtat i convivència i
d’actuacions que impliquen emocionalment l’alumnat, en
reforcen l’autoestima, el sentit de pertinença al grup i al centre, i el
preparen per a interaccions positives en contextos socials habituals, actuals i
de futura incorporació.
·
Mesures de suport en contexts externs al centre per a l’alumnat en
situació de malaltia, desprotecció, mesures judicials o altres situacions
·
Mesures en ESO: inclouen també l’organització del currículum en
àmbits d’aprenentatge i programes específics d’atenció a la diversitat
·
Mesures en ensenyaments postobligatoris, règim especial i formació
de persones adultes: s’especifiquen en el capítol V del decret 104/2018.
3.2.5. Alumnat hospitalitzat o convalescent al
seu domicili per malaltia
Aquestes mesures d’atenció educativa poden ser:
a) Atenció educativa domiciliària per
a donar continuïtat al procés educatiu de l’alumnat, quan l’informe mèdic
certifica que ha de romandre convalescent en el seu domicili per un període
superior a dos mesos.
b) Atenció educativa hospitalària per
a donar continuïtat al procés educatiu de l’alumnat que ha de romandre
hospitalitzat. Aquesta atenció es desenvolupa en les unitats pedagògiques
hospitalàries (UPH) ubicades en un hospital.
L’atenció domiciliària i hospitalària constitueixen mesures de
resposta de nivell III que comporten mitjans personals,
educatius, sanitaris i tècnics de les conselleries
competents en matèria d’educació i de sanitat.
L’ alumnat continua escolaritzat a tots els efectes en el centre
educatiu on està matriculat o, en el cas que curse l’etapa de Batxillerat i s’
haja de matricular en el Centre Específic d’Educació a Distància (CEED), hi
mantindrà la plaça.
La resposta educativa per a aquest alumnat requereix
l’actuació conjunta i
coordinada del professorat del centre docent on
està matriculat, el professorat que realitza
l’atenció educativa domiciliària o hospitalària,
els professionals sanitaris que hi intervenen i la
família, amb l’objecte d’afavorir el progrés acadèmic, l’equilibri
personal i emocional.
L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat correspon al centre docent on
està matriculat i han de preveure’s les actuacions de transició i de reforç
pedagògic que s’han de dur a terme en el moment que l’alumnat s’incorpore
al centre docent, una vegada se li done l’alta mèdica.
3.2.6. Situacions de compensació de desigualtats
L’alumnat amb necessitats de compensació de desigualtats
presenta dificultats en l’accés, la permanència o el progrés en
el sistema educatiu per motius socials,
econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o d’altra índole.
Parlem de les situacions següents:
a) Condicions econòmiques o socials desfavorides.
b) Condicions socials que comporten possibles
situacions de desprotecció i abandonament: Per a
l’alumnat amb més risc d’exclusió sociolaboral escolaritzat en l’etapa
d’Educació Secundària Obligatòria, el departament d’orientació ha de
col·laborar amb les tutories en l’orientació a l’alumnat i les seues famílies
en els itineraris formatius més adequats, amb la finalitat d’evitar-ne
l’abandonament del sistema educatiu sense cap tipus de
qualificació.
c) Pertinença a minories ètniques o culturals en
situació de desavantatge social i econòmic.
d) Acolliment en institucions de
protecció social del menor o acolliment familiar: els equips docents, amb
l’assessorament dels serveis especialitzats d’orientació, han d’establir les
coordinacions sistemàtiques i els protocols necessaris per a aconseguir una
col·laboració estreta i funcional amb les institucions o les famílies
d’acollida i, si escau, amb els serveis socials i altres serveis
implicats.
e) Compliment de mesures judicials.
f) Escolarització irregular per itinerància familiar: són
rellevants les actuacions amb la família i la coordinació amb els equips
d’intervenció amb la infància i l’adolescència i les conselleries competents en
matèria de protecció de persones menors d’edat.
g) Escolarització irregular per
abandonaments educatius reiterats i periòdics.
h) Malalties cròniques que
requereixen una atenció específica: té dret a rebre l’atenció sanitària
específica perquè puga seguir el procés escolar amb la màxima normalitat
possible.
L’escolarització de l’alumnat s’ha de
produir en un centre ordinari pròxim al
domicili familiar o laboral i les comissions d’escolarització municipals, amb
la informació que han aportat els serveis socials i l’assessorament dels
serveis especialitzats d’orientació, els serveis socials i altres organismes,
s’encarreguen de coordinar aquesta escolarització.
L’alumnat en
situació d’acolliment familiar ha de tindre prioritat en l’accés al centre
docent que, per proximitat al domicili familiar o laboral,
escolaritze altres membres de la família acollidora o una altra circumstància
que resulte més favorable per a la persona acollida o per a l’exercici de les
responsabilitats derivades de l’acolliment.
L’alumnat
sotmés a mesures judicials que no es troba en situació d’internament en règim
tancat i l’alumnat amb acolliment en institucions de protecció social del menor
s’ha d’escolaritzar en centres ordinaris pròxims. En
l’escolarització d’aquest alumnat és fonamental la col·laboració amb les
institucions que els tenen acollits.
En el cas que aquest alumnat presente necessitats específiques de
suport educatiu i requerisca mesures curriculars extraordinàries de nivell III
o mesures de nivell IV, és preceptiva l’avaluació sociopsicopedagògica i, si
escau, l’elaboració d’un Pla d’actuació personalitzat.
3.2.7. Programes específics
·
Programa de millora de l’aprenentatge i del rendiment (PMAR): és
una mesura curricular extraordinària de
nivell III dirigida a l’alumnat de tercer
de l’Educació Secundària Obligatòria que presenta dificultats d’aprenentatge,
amb l’objecte que puga assolir els objectius i adquirir les competències
corresponents. Per a l’accés a aquest programa és preceptiu un informe
sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació.
·
Programa de reforç per al quart curs de l’Educació
Secundària Obligatòria (PR4):
és una mesura curricular extraordinària
de nivell III dirigida a l’alumnat que presenta dificultats d’aprenentatge i es
considera que, mitjançant aquesta mesura, pot obtindre el títol de graduat en
Educació Secundària Obligatòria. Per a l’accés a aquest programa és preceptiu
un informe sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació,
en el cas que l’alumnat no procedisca d’un grup de PMAR de tercer d’ESO.
·
Programa d’aula compartida (PAC):
és una mesura curricular extraordinària de nivell III
dirigida a l’alumnat en risc d’exclusió social escolaritzat en l’Educació
Secundària Obligatòria que presenta conductes disruptives, dificultats
d’adaptació al medi escolar i tendència a l’absentisme escolar crònic o a
l’abandonament escolar. Té com a finalitat reduir l’absentisme i l’abandonament
escolar prematur, reforçar les competències clau, fomentar actituds
cooperatives i aconseguir el màxim desenvolupament personal, intel·lectual,
social i emocional de l’alumnat. Per a l’accés a aquest programa és preceptiu un informe sociopsicopedagògic elaborat
pel servei especialitzat d’orientació.
·
Programes formatius de
qualificació bàsica: constitueixen una oferta formativa
adaptada a l’alumnat que ha finalitzat l’ensenyament reglat sense haver aconseguit els objectius previstos
en l’Educació Secundària Obligatòria.
·
Aquests programes han possibilitar la inclusió sociolaboral i
poden oferir-se en dues modalitats:
a) Programes formatius de qualificació
bàsica ordinaris, que tenen la consideració de mesura de resposta de nivell III.
b) Programes formatius de qualificació
bàsica adaptada a les persones amb necessitats educatives especials
derivades de discapacitat, que tenen la consideració de mesura de resposta
de nivell
IV.
Per a l’accés als programes formatius de qualificació bàsica
adaptada a les persones amb necessitats educatives especials derivades de
discapacitat, l’alumnat requereix un informe sociopsicopedagògic elaborat pel
servei especialitzat d’orientació.
·
Formació Professional
Bàsica de segona oportunitat: és una mesura d’ocupabilitat inclosa en
el Pla d’ocupació juvenil que recull l’article 106 de la Llei 18/2014, de 15
d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat
i l’eficiència. Aquesta mesura està dirigida a persones joves que van abandonar
de manera prematura els estudis, o qualsevol altra causa de caràcter
similar.Per a l’accés d’alumnat amb necessitats educatives especials derivades
de discapacitat a la Formació Professional Bàsica de segona oportunitat és requisit un informe sociopsicopedagògic elaborat pel
servei especialitzat d’orientació.
3.2.8. Ensenyaments postobligatoris, règim
especial i formació de persones adultes
Mesures en ensenyaments postobligatoris, règim especial i formació
de persones adultes: s’especifiquen en el capítol V del decret 104/2018:
·
Mesures per a l’alumnat esportista d’alt
nivell, d’alt rendiment o d’elit:
Per a l’alumnat que compagina els seus estudis amb la condició
d’esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o elit poden adoptar-se mesures
ordinàries que comporten la flexibilització dels elements no prescriptius del
currículum i la flexibilització de les condicions temporals i metodològiques.
·
Mesures per a l’alumnat que cursa ensenyaments
professionals de Música i/o Dansa:
Per a l’alumnat que compagina els estudis d’Educació
Secundària Obligatòria i Batxillerat amb ensenyaments professionals de Música
i/o Dansa poden adoptar-se mesures ordinàries que comporten la flexibilització
dels elements no prescriptius del currículum i la flexibilització de les
condicions temporals i metodològiques.
·
Itineraris formatius personalitzats en la Formació de
Persones Adultes:
El professorat dels centres de Formació de Persones Adultes ha de
realitzar una valoració individual inicial de les persones participants, amb
l’objectiu de conéixer-ne les característiques, decidir l’adscripció a un
nivell educatiu determinat, orientar els itineraris personalitzats i detectar
possibles necessitats específiques de suport educatiu. El personal d’orientació
educativa ha d’identificar les necessitats específiques de suport educatiu i
col·laborar amb el professorat en l’orientació acadèmica i professional. El
professorat amb la col·laboració, si escau, del servei especialitzat
d’orientació, ha d’orientar l’itinerari formatiu de les persones participants
amb necessitats específiques de suport educatiu cap a les opcions que estiguen
més d’acord amb les seues capacitats, destreses, interessos i opcions
d’ocupabilitat, a fi d’incrementar les seues possibilitats d’inclusió
sociolaboral i la formació al llarg de la vida.
3.3. Qui porta a terme aquestes mesures de
nivell III?
Totes aquestes mesures les planifica, desenvolupa i avalua l’equip
educatiu, coordinat per la tutoria, amb l’assessorament dels serveis
especialitzats d’orientació i la col·laboració del professorat especialitzat de
suport i, si escau, d’altres agents externs, d’acord amb les seues competències.
A més d’això, les mesures del tercer nivell s’han d’establir en el
pla d’atenció a la diversitat, el pla d’acció tutorial i el pla d’igualtat i
convivència, que estan continguts en el projecte educatiu de centre i la seua
concreció en el pla d’actuació per a la millora.
4. LES
MESURES DE NIVELL IV
4.1. Què són les mesures de nivell IV?
Podem trobar una definició al Art. 14.1 d) del Decret 104/2018 on
ens explica que el quart nivell de resposta el constitueixen les
mesures adreçades a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu
que requereix una resposta personalitzada i individualitzada de caràcter
extraordinari que implique suports especialitzats addicionals.
4.2. Quines són les mesures de nivell
IV?
Atenent
al caràcter extraordinari d’aquest nivell, és preceptiu, en tots els casos, la
realització d’una avaluació sociopsicopedagògica i l’emissió d'un informe
sociopsicopedagògic corresponent.
Aquesta valoració sociopsicopedagògica
tindrà caràcter prescriptiu per a l’aplicació de totes les mesures de resposta de nivell IV que
especifiquem a continuació:
Cal destacar que els programes específics que
requereixen adaptacions significatives del currículum i els programes
singulars per a l’aprenentatge d’habilitats d’autoregulació del
comportament i les emocions o habilitats de comunicació interpersonal i de
relació social en els contextos habituals i de futura incorporació, no es
troben desenvolupats en la normativa actual.
4.2. Quines són les mesures de
nivell IV?
4.2.1. Les adaptacions curriculars
individuals significatives
Les adaptacions
curriculars individuals significatives:
Van
dirigides a l’alumnat amb necessitats educatives especials que cursa
l’ensenyament obligatori i presenta un desenvolupament competencial inferior a
dos o més cursos. Cal prendre com a referència les competències establides en el
currículum ordinari oficial corresponent al nivell en què es troba
escolaritzat. Aquestes ACIS també poden realitzar-se, de manera extraordinària
a l’alumnat amb altres necessitats específiques de suport educatiu que es troba
en les mateixes condicions especificades abans, quan es conclou que poden
contribuir a millorar-ne la inclusió socioeducativa.
El procediment per a aplicar aquesta
mesura és el següent:
a) La
tutora o el tutor, a proposta de l’equip educatiu, ha de formalitzar la
sol·licitud al servei especialitzat d’orientació, perquè, si és procedent,
realitze l’avaluació sociopsicopedagògica i emeta l’informe sociopsicopedagògic
corresponent.
b) La direcció
del centre, en vista de l’informe sociopsicopedagògic favorable, autoritza
l’aplicació de la mesura.
Les
ACIS poden realitzar-se d’una o diverses àrees o matèries o del conjunt d’aquestes.
Les planifica, desenvolupa i avalua el professorat responsable de
l’assignatura, coordinat per la tutora o el tutor, amb la
col·laboració del personal especialitzat de suport i l’assessorament del
servei especialitzat d’orientació
Per a
l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat
que requereix adaptacions significatives en totes les àrees o matèries, les
ACIS poden organitzar-se en competències clau que incorporen de manera
transversal les diferents àrees o matèries del currículum, des d’una perspectiva
funcional i aplicada a la vida quotidiana.
En la
planificació, desenvolupament i avaluació s’ha de facilitar la participació
activa de l’alumna o l’alumne i de tots els agents significatius amb què
habitualment es relaciona.
Seguiment i
avaluació:
Les
ACIS s’han d’actualitzar a l’inici de cada curs escolar i estan sotmeses
a un procés de seguiment continuat, d’acord amb el calendari d’avaluació
establit en el centre, a fi d’introduir les modificacions que es consideren
oportunes en funció del progrés de l’alumnat.
L’avaluació
i la promoció han de prendre com a referent els criteris d’avaluació fixats en
aquestes adaptacions.
Els
resultats de l’avaluació de les assignatures que han sigut objecte d’adaptació
curricular individual significativa s’expressen en els mateixos termes i amb
les mateixes escales que la normativa vigent estableix per a la resta de
l’alumnat, i s’han de consignar en les actes i en l’expedient acadèmic amb
l’expressió «ACIS» en cada una d’aquestes àrees o matèries.
A
l’alumnat amb ACIS que, en finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria, ha
aconseguit les competències clau i els objectius de l’etapa, se li
expedirà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.
4.2. Quines són les mesures de nivell
IV?
4.2.2. Les adaptacions d’accés que
requereixen materials singulars, personal especialitzat o mesures
organitzatives extraordinàries
Adaptacions d’accés amb materials singulars,
personal especialitzat o mesures organitzatives extraordinàries:
Quan
l’alumnat presenta necessitats específiques de suport educatiu i no són
suficients les mesures d’accessibilitat amb mitjans comuns i generalitzats, la
Conselleria competent en matèria d’educació i els centres docents han de
facilitar les mesures d’accessibilitat de nivell IV amb mitjans específics o
singulars, que consisteixen en la provisió de sistemes augmentatius o
alternatius de comunicació, materials singulars, productes de suport, la
intervenció d’algun professional especialitzat o l’establiment de mesures
organitzatives diferenciades que afecten els espais i el temps.
Per a
l’aplicació d’aquestes mesures d’accessibilitat s’ha de seguir el
procediment següent:
a) En
el moment en què es detecten les necessitats educatives especials l’equip
docent ha de disposar les mesures d’accessibilitat amb mitjans comuns. Quan
aquestes siguen insuficients, la tutora o tutor ha de
sol·licitar al servei especialitzat d’orientació l’avaluació
sociopsicopedagògica i l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic
corresponent perquè faça la proposta dels mitjans específics o singulars
necessaris.
b) Per
a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat que
requereix productes individuals de suport per a millorar la seua
autonomia i l’accés al currículum, la direcció o la titularitat del centre ha de fer la sol·licitud a la conselleria competent en
matèria d’educació.
4.2.3. Les mesures de flexibilització
en l’escolarització
Les mesures de flexibilització en l’escolarització són
quatre:
1. Flexibilització en l’inici de l’escolarització
en el segon cicle d’Educació Infantil per a l’alumnat amb necessitats
educatives especials o retard maduratiu: quan l’alumnat que presenta
necessitats educatives especials o retard maduratiu i la família o els
representants legals sol·liciten l’escolarització per primera vegada en el
segon cicle d’Educació Infantil, i l’informe sociopsicopedagògic justifica que
així es contribueix a optimitzar la maduració i les competències necessàries
per a cursar amb millor garantia d’èxit aquest cicle, en les condicions
següents:
·
L’alumnat a què correspon, per edat, escolaritzar-se en el nivell
de tres anys, pot escolaritzar-se, en cas que siga possible, en les unitats
autoritzades de 2-3 anys o romandre un any més en aquestes unitats, si ja
hi està escolaritzat.
·
L’alumnat a què li correspon, per edat, escolaritzar-se en el
nivell de quatre anys, pot escolaritzar-se en el nivell de tres anys.
2. Flexibilització en la durada de l’etapa del Batxillerat:
quan una alumna o un alumne presenta necessitats educatives especials o,
excepcionalment, qualsevol altra situació personal degudament acreditada, que
li impedeix cursar el Batxillerat en el règim ordinari diürn i no pot fer-ho
mitjançant altres alternatives, com el règim nocturn o a distància, té l’opció
de fraccionar en dos cursos els continguts de les matèries de cada curs.
Aquesta mesura pot aplicar-se en cada curs per separat o en els dos cursos de
l’etapa
3. Flexibilització en la
durada dels cicles formatius de Formació Professional per a alumnat amb
necessitats educatives especials: si en la planificació, desenvolupament o
avaluació de la resposta educativa per a l’alumnat amb necessitats educatives
especials es considera que l’adaptació d’accés no és suficient perquè puga
cursar determinats mòduls amb garanties d’èxit, pot sol·licitar-se l’aplicació
de la mesura consistent en l’ampliació de la durada d’un cicle formatiu.
4. Flexibilització en la durada de l’etapa per a
l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals: consisteix en la seua incorporació a un curs superior al
que correspon al nivell acadèmic que cursa, sempre que dispose d’un grau
suficient de maduresa i d’adquisició de les competències i es preveja que la
mesura és la més adequada per al desenvolupament del seu equilibri personal i
la socialització.
4.2. Quines són les mesures de nivell
IV?
4.2.4. Les pròrrogues
Les pròrrogues de permanència
extraordinària per a l’alumnat amb necessitats educatives especials poden
ser:
1. Pròrroga de permanència d’un
any més en el segon cicle d’Educació Infantil per a l’alumnat amb
necessitats educatives especials que cursa el segon cicle d’Educació
Infantil, quan l’informe sociopsicopedagògic justifica que així es contribueix
a optimitzar la maduració i l’adquisició de les competències necessàries per a
continuar la seua escolarització amb millors garanties d’èxit. Pot aplicar-se
una única vegada en el cicle, en qualsevol dels nivells.
2. Pròrroga de l’escolarització en
l’ensenyament obligatori per a l’alumnat amb necessitats educatives
especials que ha esgotat la mesura de permanència d’un any més en el
mateix curs, quan l’informe sociopsicopedagògic justifica que pot afavorir la
integració socioeducativa i l’accés posterior a itineraris acadèmics o
professionals personalitzats adequats a les seues capacitats i interessos. Pot
aplicar-se en qualsevol curs de l’ensenyament obligatori un màxim de dues
vegades, una en l’etapa d’Educació Primària i una altra en l’etapa
d’Educació Secundària Obligatòria.
3. Exempcions de qualificació en Batxillerat
per a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de
discapacitat que cursa estudis de Batxillerat i per al qual no siga
possible fer adaptacions d’accés o adequacions curriculars personalitzades ordinàries
sense afectar el nivell bàsic dels continguts exigits.
.2. Quines són les mesures de nivell
IV?
4.2.5. La modalitat d'escolarització
La modalitat d’escolarització:
Per a l’escolarització
de l’alumnat amb necessitats educatives especials és preceptiva una avaluació
sociopsicopedagògica i l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic
per part dels serveis especialitzats d’orientació.
Quan aquest alumnat es
troba en algun dels supòsits que indica l’article 46 de l’Ordre 20/2019, s’ha
de tramitar un dictamen d’escolarització.
L’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials pot fer-se en alguna de les modalitats següents:
1. Modalitat ordinària, que pot ser en:
·
Aula ordinària a temps complet.
·
Unitat específica en centre ordinari a temps parcial.
2. Modalitat específica, que pot ser en:
·
Centre d’Educació Especial.
·
Unitat específica substitutòria d’un centre d’Educació Especial.
3. Modalitat combinada
específica i ordinària en aula ordinària.
L’escolarització de
l’alumnat amb necessitats educatives especials s’ha de realitzar, tret de
circumstàncies excepcionals, en la modalitat ordinària en un centre
pròxim al domicili familiar o laboral que tinga els mitjans necessaris, o
que puguen proveir-se’n mitjançant els ajustaments raonables, a fi de donar una
resposta educativa contextualitzada i adaptada a les seues necessitats.
L’escolarització de
l’alumnat en la modalitat específica en un centre específic d’Educació
Especial o en una unitat específica substitutòria s’ha de considerar,
excepcionalment, quan l’informe sociopsicopedagògic justifica que l’alumnat requereix
suports i mesures d’alta intensitat i individualització que poden ser
prestats en millors condicions en aquests centres o unitats, després d’haver
valorat totes les possibilitats d’inclusió i considerat els ajustaments
raonables que poden introduir-se en un centre ordinari.
Les decisions sobre
l’escolarització estan subjectes a un seguiment continuat pels centres docents
i pels serveis educatius competents, a fi de garantir-ne el caràcter revisable
i reversible, fet que és preceptiu en el canvi d’etapa.
Els centres docents i
les famílies poden sol·licitar la revisió de la modalitat d’escolarització
en qualsevol moment de l’escolaritat.
L'escolarització de
l'alumnat en centres d' educació especial, unitats específiques en centres
ordinaris i unitats hospitalàries pedagògiques/atenció domiciliària es
desenvoluparà en el mòdul IV.
4.3. Qui porta a terme aquestes
mesures de nivell IV?
Aquestes mesures les planifica, desenvolupa i avalua amb diferent
grau d’intervenció els membres de l’equip educatiu, coordinat
per la tutoria, amb l’assessorament dels serveis especialitzats d’orientació i
la col·laboració i intervenció del professorat especialitzat de suport
(persones especialistes d’Audició i Llenguatge i de Pedagogia Terapèutica) i,
si escau, d’altres agents externs, d’acord amb les seues competències.
5. EL PLA D'ACTUACIÓ PERSONALITZAT
5.1. Què és el Pla d'Actuació Personalitzat (PAP)?
El Pla d'Actuació Personalitzat (PAP) és
una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar
resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes.
·
El PAP incorpora les mesures i suports per afavorir la inclusió de
determinat alumnat, aquestes mesures s’articulen en un continu de resposta, des
de les mesures ordinàries i generals (recollides en el PEC i en el PAM, nivell
I i nivell II) fins a les respostes més personalitzades i
individualitzades com poden ser les mesures de resposta de nivell III i de
nivell IV.
·
Aquestes mesures persegueixen la millora i el progrés del
creixement personal de l’alumnat i l’ adquisició de capacitats i competències
bàsiques, procurant en tots els casos el màxim nivell d’inclusió possible en
l’aula ordinària.
·
El PAP forma part de l’expedient acadèmic de l’alumnat per al qual
s’aplica i ha de contindre, almenys, i en funció de les necessitats educatives
identificades a l’informe sociopsicopedagògic. En la nostra
legislació autonòmica, es troba contemplat el PAP en les següents documents
legals:
·
El decret 104/2018 recull
les següents característiques:
"El
pla d’actuació personalitzat s’ha d’elaborar a partir de la proposta
efectuada en l’informe sociopsicopedagògic, orienta l’organització de la
resposta educativa i recull les mesures i els suports necessaris, els
criteris per a la seua retirada, el seguiment del progrés de l’alumnat, les
actuacions de transició i l’itinerari formatiu personalitzat, a fi d’afavorir
la progressió cap a una major inclusió i la inserció laboral."
|
·
L’ordre 20/2019, defineix el pla
d’actuació personalitzat de la següent forma:
"El Pla d’actuació
personalitzat és el document que organitza les mesures de resposta educativa,
d’acord amb l’article 14 del Decret 104/2018, per a garantir l’accés, la
participació i l’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats específiques de
suport educatiu que requereix determinades mesures personalitzades, a partir
de la proposta feta en l’informe sociopsicopedagògic."
|
·
La resolució de 24 de juliol de 2019
(DOGV 30/07/2019), per la qual es dicten instruccions per a l’aplicació
d’alguns dels procediments previstos en l’Ordre 20/2019, fa referència al
PAP de la següent manera:
"El PAP recull les conclusions de l’avaluació
sociopsicopedagògica i les orientacions de l’informe sociopsicopedagògic per
organitzar, desenvolupar i avaluar la proposta de les mesures de resposta
educativa per a la inclusió de l’alumnat avaluat i la intervenció dels
diferents suports, especialitzats o no, que hi intervenen."
|
5.2. Qui realitza el PAP i quan?
·
El PAP l’elabora l’equip de professionals que participen en
l’atenció educativa de l’alumne/a.
·
El tutor o tutora n’és el
coordinador/a responsable de l’elaboració i seguiment del pla.
S’ha de comptar amb la participació de
les famílies o representants legals de l’alumne/a, i escoltant-los durant el
procés de presa de decisions, donant-los a conèixer el contingut del pla.
Es redacta
a l’inici de cada curs escolar o immediatament després de l’emissió de
l’informe sociopsicopedagògic per als casos que determina la normativa
educativa.
Té una duració d’un curs acadèmic.
Implica una planificació
anual per dur a terme el pla, així com la planificació periòdica del
seu seguiment coincidint amb les sessions d’avaluació trimestrals. Aquest
seguiment és necessari per avaluar el PAP, el progrés de l’alumnat, incorporar
noves mesures de resposta educativa, llevar algunes o la necessitat de
continuïtat de les mesures establertes per al curs següent.
A continuació mostrem, segons la normativa,
en quines mesures s’ha de realitzar el PAP:
Ordre 20/2019
Article 8, punt 2
|
2.
El PAP té caràcter prescriptiu per a l’alumnat amb necessitats
específiques de suport educatiu, sempre que s’hi aplique alguna de les
mesures següents:
a)
Accessibilitat personalitzada amb mitjans específics o singulars.
b) Adaptació curricular individual significativa (ACIS) a
l’ensenyament obligatori.
c)
Enriquiment curricular per a l’alumnat amb altes capacitats
intellectuals.
d)
Programes personalitzats que impliquen suports personals
especialitzats.
e)
Programes específics adreçats a l’alumnat que presenta alteracions
greus de conducta, programes d’acompanyament davant supòsits de violència i
desprotecció, i plans terapèutics per a l’alumnat amb problemes greus de salut
mental.
f)
Itinerari formatiu personalitzat per a l’alumnat amb necessitats
educatives especials que cursa ensenyaments de Formació Professional.
g) Altres mesures que determine reglamentàriament la
Conselleria competent en matèria d’educació.
|
3. Com i quan s'avalua el PAP?
·
L’avaluació del PAP
és necessària per veure el progrés de l’alumnat, per prendre decisions sobre
l’eficàcia de les mesures de resposta educativa, sobre la modificació i la
incorporació de noves mesures de resposta.
·
L’avaluació anual de l’efectivitat de les mesures desenvolupades
forma part d’aquest pla, i s’ha de fer de
manera col·laborativa amb la participació de la família i, sempre que siga
possible, de l’alumnat.
Trimestralment, coincidint amb les
sessions d’avaluació, l’equip educatiu, coordinat per la tutora o el
tutor i assessorat pel servei especialitzat d’orientació, amb la informació
obtinguda de les famílies, l’alumnat i altres agents que hi intervenen, ha
d’avaluar els resultats i l’eficàcia de les mesures de resposta educativa dutes
a terme, l’organització dels suports personals especialitzats i el progrés de
l’alumnat i, d’acord amb això, introduir les modificacions que siguen
necessàries.
En la sessió d’avaluació de final de
curs, a més, han d’acordar la continuïtat del PAP i fer-ne la proposta per al
curs següent. Les decisions sobre la modificació i, si escau, la
incorporació de noves mesures de resposta, les ha d’acordar de manera
col·legiada l’equip educatiu en les sessions d’avaluació, a proposta de
qualsevol dels seus membres, de la família o els representants legals o
del mateix alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil. Per
a l’eliminació de les mesures s’han de considerar els criteris de retirada
especificats en el PAP per a cada una d’aquestes.
La tutora o el tutor ha de fer constar
en el document del PAP les conclusions i les decisions adoptades en el
procés d’avaluació contínua i facilitar aquesta informació a les famílies, representants
legals o l’alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil, per
a la qual cosa pot tindre la col·laboració de l’especialista en Orientació
Educativa i de la resta de l’equip educatiu.
Les famílies, representants legals o
l’alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil, tenen dret
a rebre una còpia del PAP i de les modificacions, de la qual cosa s’ha de
deixar constància per escrit amb el vistiplau de la direcció o la titularitat
del centre.
El personal especialitzat de suport
ha de col·laborar activament en el procés d’avaluació de l’alumnat, pel que
assistirà a totes les sessions d’avaluació dels Plans d’Actuació Personalitzats
de l’alumnat amb el qual intervenen i a aquelles sessions d’avaluació per a les
quals, de forma extraordinària, siga convocat.
El document informatiu del progrés
de l’alumnat i del resultat de les avaluacions periòdiques que es lliura a
la família o als representants legals de l’alumnat ha de ser únic.
El tutor o tutora amb la informació aportada
trimestralment pel personal especialitzat de suport d’acord amb l’article 41.8
de l’Ordre 20/2019, redactarà el document de seguiment del PAP i
comunicarà aquesta informació a la família o als representants legals de
l’alumnat en els termes i condicions que cada centre determine.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)