viernes, 19 de junio de 2020

PROGRAMACION MULTINIVEL


                           LA PROGRAMACION MULTINIVEL

Hoy compis, os aporto la idea de llevar  acabo un a programación mutionivel para atender a la diversidad desde una perspectiva multincluiva. Para ello, tomaremos como refrentes las aportaciones de J. Collicot y del modelo DUA además de diversas aportaciones como la taxonomia de Bloom y sus actualizaciones.

Si quieres presentar en las próximas oposiociones un plan de apoyo basado en una programación multinivel contacta a través de mi correo marcos.cotaina@hotmail.com y exponme tus dudas e inquietudes.



La instrucción multinivel (Schulz y Turnbull, 984) parte de la premisa de que se debe enseñar una única lección a toda la clase. Es una forma de planificar que conduce a individualizar la enseñanza, a flexibilizarla y a incluir a todos los estudiantes con independencia de las habilidades que tenga.

LA TAXONOMÍA DE BLOOM Y SUS ACTUALIZACIONES h


La idea de establecer un sistema de clasificación de habilidades, comprendido dentro de un marco teórico, surgió en una reunión informal al finalizar la Convención de la Asociación Norteamericana de Psicología, reunida en Boston (USA) en 1948. Se buscaba que este marco teórico pudiera usarse para facilitar la comunicación entre examinadores, promoviendo el intercambio de materiales de evaluación e ideas de cómo llevarla a cabo. Además, se pensó que estimularía la investigación respecto a diferentes tipos de exámenes o pruebas, y la relación entre éstos y la educación. 

El proceso estuvo liderado por Benjamín Bloom,  Doctor en Educación de la Universidad de Chicago (USA). Se formuló una Taxonomía de Dominios del Aprendizaje, desde entonces conocida como Taxonomía de Bloom, que puede entenderse como “Los Objetivos del Proceso de Aprendizaje”1. Esto quiere decir que después de realizar un proceso de aprendizaje, el estudiante debe haber adquirido nuevas habilidades y conocimientos. 


Se identificaron tres Dominios de Actividades Educativas: el Cognitivo, el Afectivo y el Psicomotor. El comité trabajó en los dos primeros, el Cognitivo y el Afectivo, pero no en el Psicomotor. Posteriormente otros autores desarrollaron éste último dominio. 


Captura de pantalla 2019-02-22 a las 23.44.28

miércoles, 20 de mayo de 2020

SUPUESTO PRACTICO -INCLUSION

Hola compis!

Os lanzo un nuevo caso práctico relacionado con el paradigma de la inclusión y por tanto haciendo hincapié en la detección de barreras y fortalezas para poder ofrecer una respuesta acorde a las tres dimensiones: aprendizaje- accesibilidad y participación.

Ánimo con ello! si deseáis más casos prácticos os podéis poner en contacto conmigo a través del correo marcos.cotaina@hotmail.com(pack de 20 casos prácticos tiene un precio de 60 euros).Todos los casos prácticos están actualizados a la normativa vigente y plnateados desde una concepción inclusiva . Para ello, empleo metodologías como la programación multinivel en la realización d elas ACIS, docencia compartida, uso d elas TIC, gameficaciones, trabajo cooperativo, ABS, ABP, talleres interniveles, estaciones de aprendizaje...


Tras haber visualizado el video, haber leído con detenimiento los dos documentos expuestos y haber profundizado en los elementos que propone la Taxonomía de Bloom a la hora de realizar las actividades, me dispongo a realizar el supuesto práctico 2.1. respondiendo a las cuestiones de la opción B:
1.        Realizad un listado de las barreras presentes en el aula.
Barreras presentes:
-       Bajo nivel socioeconómico y cultural de algunas familias.
-       Posibles dificultades de convivencia.
-       Alto nivel de absentismo escolar.
-       Desmotivación del alumnado por el aprendizaje.
-       Motivaciones dependientes de elementos extrínsecos, como recompensas.
-       Alumnos en riesgo de exclusión social.
-       Pocas destrezas en hábitos de la mente y destrezas de pensamiento.
-       Poco predominio de inteligencia intrapersonal.
-       Heterogeneidad de estilos de aprendizaje.

1.        Relacionad las barreras según su tipología: acceso, participación y aprendizaje.
Barreras de acceso:
-       Bajo nivel socioeconómico y cultural de algunas familias.
-       Alto nivel de absentismo escolar.
-       Alumnos en riesgo de exclusión social.
Barreras de participación:
-       Dificultades de convivencia.
-       Pocas destrezas en hábitos de la mente y destrezas de pensamiento.
-       Poco predominio de inteligencia intrapersonal.
Barreras de aprendizaje:
-       Desmotivación del alumnado por el aprendizaje.
-       Heterogeneidad de estilos de aprendizaje.
-       Motivaciones dependientes de elementos extrínsecos, como recompensas.
 CASO PRACTICO

       Propón cuatro actividades en que el alumnado pueda expresar lo que conoce sobre las diferentes maneras de protección ante la covid-19. Estas actividades deben de ir de las más sencillas a más complejas.
Teniendo en cuenta las barreras con las que nos encontramos, así como las fortalezas que tiene nuestro alumnado, procedo a proponer las actividades demandadas. Además de realizar las actividades en base al DUA, creo que sería muy conveniente que propusiéramos el aprendizaje cooperativo en el aula. Sin embargo, es necesario mencionar que, puesto que estamos al inicio de curso, las actividades propuestas no podrán basarse íntegramente en esta metodología, sino que deberán ofrecer una aproximación a la misma. Además, debido a la situación de la COVID-19, el aprendizaje cooperativo debería llevarse a cabo a través de grupos muy reducidos. En este caso, propondremos que se hagan por equipos de tres personas. Asimismo, las actividades propuestas irán desde un menor nivel de dificultad a un mayor nivel. Todas estarán relacionadas entre sí y tendrán en cuenta el desarrollo de las distintas inteligencias múltiples en función de las características y necesidades de todo nuestro alumnado.
Es necesario comentar que antes de llevar a cabo las actividades, haremos una ronda de preguntas en las que los alumnos explicarán cómo han vivido esta situación, qué sentían, qué dudas les surgían, etc.
Actividades a realizar en varias sesiones:
1-    Crearemos una actividad interactiva a través de una plataforma como “Liveworksheets” o “LearningApps”. En ella pondremos una serie de tarjetas con afirmaciones que tendrán texto + clave visual sobre la Covid-19 y dos opciones para emparejar: mito verdadero o falso. Por equipos de 3 personas, les proporcionaremos una tableta. Cada miembro del grupo leerá una tarjeta, dirá si piensa que es verdadera o falsa, los compañeros lo escucharán y entre todos la clasificarán. Al terminar, una persona del grupo comentará las clasificaciones que han hecho y se compararán las respuestas de los equipos.
Si no es posible hacerlo con tableta, se puede hacer lo mismo pero con tarjetas impresas.
2-    La actividad 2 se basará en resolución de problemas cotidianos a través de la rutina de pensamiento de “veo, pienso y me pregunto”, a la que añadiremos la categoría de “propongo”. A cada equipo de 3 alumnos le daremos una pizarrita en la que habremos dibujado una tabla con 4 columnas. Una será para poner una imagen, otra para escribir qué ven, otra para escribir qué piensan, otra para escribir qué se preguntan y otra para escribir qué proponen. Daremos 6 fotos en total que representarán situaciones como dos personas bebiendo de la misma botella de agua, una persona estornudando cerca de otras, etc. Por turnos, primero un alumno será el que tenga que responder a las cuestiones, otro el que las haga y otro el que las escriba. Cambiarán los roles en cada foto. Después, en grupo-clase expondremos los casos y debatiremos sobre las soluciones propuestas.
3-    Con toda la información que hemos extraído en las anteriores actividades sobre maneras de protección de la Covid-19, será el momento de plantear qué normas o conductas se podrían llevar a cabo en el instituto. Para ello, emplearemos la técnica de “lápices al centro”. De nuevo en grupos de 3, daremos una hoja con diversas palabras acompañado de un elemento visual. Serán palabras como “saludo, recreo, cambio de clase, vestuario, etc.”. Cada alumno se encargará de dirigir un elemento de los que hemos expuesto. Lo leerá y procurará que todos aporten información de cómo se debería actuar y generar una respuesta consensuada. Cuando lo tengan claro, cada uno coge su lápiz y escribe la propuesta. Así sucesivamente. Después, en grupo-clase expondremos las propuestas y debatiremos sobre ellas para decidir si nos parecen adecuadas o no, apuntando estos datos.
4-    Para finalizar, con todos los conocimientos adquiridos, por grupos de 3 se propondrá la realización de un cómic para informar al resto del alumnado sobre la prevención del coronavirus en el instituto. (Además, así aprovecharemos la motivación por los cómics del alumno nuevo por los cómics). Esto se podrá realizar de manera digital con la tableta y a través de múltiples plataformas con las que se pueden crear cómics, o también sin elementos electrónicos empleando papel, lápices, colores... Elegirán la fórmula que les motive más. Después, sus creaciones las pondremos en el hall del instituto con carteles llamativos para que todos los alumnos lo puedan consultar.


sábado, 9 de mayo de 2020

NIVELLS DE RESPOSTA EDUCATIVA A LA INCLUSIÓ


MESURES DE RESPOSTA PER A L'APRENENTATGE DE NIVELLS III i IV
1. Introducció
2. Necessitats específiques de Suport Educatiu (NESE)
3. Compensació educativa
4. Participació de la família
5. Entorn
6. Atenció a la diversitat i coeducació
7. Per a saber-ne més
1. Tipus de mesures
1. Què són les mesures de nivell III?
2. Quines són les mesures de nivell III?
2.1. Enriquiment curricular
2.2. Activitats de reforç
2.3. Adaptacions d’accés al currículum
2.4. Actuacions d’acompanyament i suport personalitzat
2.5. Alumnat hospitalitzat o convalescent al seu domicili per malaltia
2.6. Situacions de compensació de desigualtats
2.7. Programes específics
2.8. Ensenyaments postobligatoris, règim especial i formació de persones adultes
3. Qui porta a terme aquestes mesures de nivell III?
1. Què són les mesures de nivell IV?
2. Quines són les mesures de nivell IV?
2.1. Les adaptacions curriculars individuals significatives
2.2. Les adaptacions d’accés que requereixen materials singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives extraordinàries
2.3. Les mesures de flexibilització en l’escolarització
4.2.4. Les pròrrogues
4.2.5. La modalitat d'escolarització
3. Qui porta a terme aquestes mesures de nivell I?
1. Què és el Pla d'Actuació Personalitzat (PAP)?
2. Qui realitza el PAP i quan?
3. Com i quan s'avalua el PAP?

1. Introducció

L’alumnat es troba organitzat als nostres centres en grups atenent el seu any de naixement. Tanmateix, cada grup es troba lluny de ser una realitat homogènia. Per contra la diversitat d’interessos, de capacitats, de formes d’aprendre, etc. és la característica fonamental del nostre alumnat.
Reconéixer aquesta diversitat és el primer pas per construir una escola inclusiva. 
Ser conscients de la diversitat del nostre alumnat, respectar i reconéixer que tots ells i elles mereixen una educació de qualitat és, a més a més, un dret. Així, la Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig d’educació (LOE), modificada parcialment per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) estableix els principis i finalitats de l'educació, tal i com hem vist al mòdul I del curs.
·         
o    La qualitat.
o    L'equitat que garantisca la igualtat.
o    La inclusió educativa.
o    La igualtat de drets i oportunitats.
o    L'accessibilitat universal.
o    La transmissió i posada en pràctica de valors.
o    La flexibilitat per adecuar l'educació a la diversitat d'aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l'alumnat i als canvis socials.
o    L'orientació educativa i professional dels estudiants.
És, per tant, un objectiu ineludible del nostre sistema educatiu, aconseguir que tot l’alumnat assolica el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional, així com els objectius de caràcter general que s’hi marquen. I això no es pot fer si entenem que tot l’alumnat aprén de la mateixa manera i al mateix ritme. 

El títol II de la LOE (recuperat a la LOMQE) desenvolupa els principis d’equitat en l’educació. Al Capítol I contempla que existeix un grup d’alumnat per al qual cal preveure mesures complementàries. És el que la llei anomena alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE d’ara endavant), mentre que al Capítol II s’hi concreta la necessitat d’establir mesures de compensació educativa.

 

2. Necessitats específiques de Suport Educatiu (NESE)

La LOE, modificada per la LOMQE prescriu que les Administracions educatives hauran d’assegurar una resposta educativa a aquell alumnat que requerisca una atenció diferent a l’ordinària i situa dins d’aquest grup d’alumnat el següent:
·         Necessitats Educatives Especials
·      Discapacitat
·      Transtorn greu de conducta
·         Dificultats Específiques d'Aprenentatge
·         TDAH
·         Altes Capacitats intel·lectuals
·         Incorporació tardana al sistema educatiu
·         Condicions personals d'història escolar
En aquest sentit, a l’esmentada llei, s’hi indica la necessitat d’establir procediments i recursos específics per identificar primerencament les necessitats educatives específiques: “L’atenció integral a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu s’iniciarà des del mateix moment en què aquesta necessitat siga identificada i es regirà pels principis de normalització i inclusió.” (Article 71. LOE).
Aquesta necessitat d’identificació primerenca s’indica també a la normativa del nostre àmbit. En aquest sentit, l’article 13 del Decret 104/2018 concreta també la detecció i identificació de necessitats de l’alumnat, i ho fa en els següents termes:
Article 13. Detecció i identificació de necessitats de l’alumnat

1. La identificació i valoració de les necessitats educatives de l’alumnat s’ha de dur a terme de la manera més primerenca possible, a fi de determinar les mesures i els suports més escaients i iniciar la resposta educativa tan prompte com siga possible. Aquests processos s’han d’iniciar abans de l’escolarització de l’alumnat i, una vegada escolaritzat, es realitzaran en totes les etapes educatives, incidint especialment en els moments de canvi i de transició, en els quals se solen fer més evidents les barreres a la participació i a l’aprenentatge no detectades prèviament.

2. La identificació prèvia a l’escolarització de les condicions i circumstàncies de vulnerabilitat es realitzarà pels serveis amb competències en sanitat, igualtat i polítiques inclusives, que han de posar la informació en coneixement dels serveis especialitzats d’orientació, a fi que determinen les necessitats educatives de l’alumnat i puga articular-se la resposta educativa més adequada des del mateix moment en què s’inicie l’escolaritat, en els termes que determinen les administracions educatives.

L’Ordre 20/2019, que desenvolupa l’esmentat decret indica, igualment, la necessitat d’una detecció primerenca de les barreres que suposen una dificultat al desenvolupament i la inclusió dels infants. Així, al seu article 4 indica el següent:
Article 4. Detecció de barreres i necessitats
1. La detecció de les circumstàncies de vulnerabilitat de l’alumnat i de les barreres a la inclusió existents en els diferents contexts de desenvolupament s’ha de realitzar al més aviat possible, a fi d’iniciar la resposta educativa en el moment en què aquestes es detecten, sempre considerant les interaccions de les condicions personals i del context escolar, familiar i social. S’ha de posar una atenció especial a la detecció i la identificació en el moment previ a l’escolarització, en l’Educació Infantil i en els canvis d’etapa, que assegure la coordinació necessària entre els diferents agents, serveis i entitats implicades.
2. Prèviament a l’escolarització, els serveis psicopedagògics escolars i els gabinets psicopedagògics municipals, atés el seu caràcter de zona, han de rebre la informació de l’alumnat que pot presentar necessitats específiques de suport educatiu, que han aportat les famílies, altres serveis educatius, serveis amb competències en sanitat i benestar social i centres d’atenció primerenca (CAT), fer-ne la identificació, emetre l’informe sociopsicopedagògic i, si escau, tramitar el dictamen per a l’escolarització, d’acord amb el que especifica l’article 46 d’aquesta ordre. Aquesta informació l’han de posar a disposició de les comissions d’escolarització municipals, a fi d’assessorar en el procés d’escolarització.
3. La detecció prèvia a l’escolarització de les situacions de compensació de desigualtats correspon als serveis socials municipals o mancomunats entre diferents municipis, que han de posar a disposició de les comissions d’escolarització municipals la informació rellevant i pertinent perquè els serveis psicopedagògics escolars o gabinets psicopedagògics municipals en facen la identificació i assessoren en el procés d’escolarització, dins de l’àmbit de les seues competències.
4. Els centres docents han d’incloure en el seu Projecte educatiu els mecanismes i els procediments per a detectar de manera primerenca les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats, a fi d’iniciar la resposta educativa al més aviat possible.
5. L’equip directiu, amb la col·laboració del servei especialitzat d’orientació, ha d’organitzar, supervisar i fer el seguiment del procés de detecció primerenca de les mesures dutes a terme i dels seus resultats, així com organitzar les coordinacions amb els agents externs que hi participen.
AnteriorSiguiente

3. Compensació educativa (atenció domiciliaria, UPH, centres d emenors i a distància)

El Capítol II del Títol II de la LOE-LOMQE esmenta que, amb la finalitat de fer efectiu el principi d’igualtat en l’exercici del dret a l’educació, les Administracions Públiques desenvoluparan accions de caràcter compensatori en relació amb les persones, grups i àmbits territorials que s’hi troben en situacions desfavorables i en proveïran els recursos econòmics i els suports necessaris.

En aquest sentit, l’educació ha de ser un mecanisme de compensació de les desigualtats derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o de qualsevol altra índole. 
Igualment com en el cas anterior es parla de la necessitat de treballar de forma primerenca aquestes necessitats, més concretament, d’assegurar una “actuació preventiva i compensatòria garantint les condicions més favorables per a l’escolarització, durant l’etapa d’educació infantil, de tots els xiquets i xiquetes les condicions personals dels quals suposen una desigualtat inicial per accedir a l’educació bàsica i per progressar en els nivells posteriors”.
El nostre Decret 104/2008, al seu article 22 (Escolarització i compensació de desigualtats), incideix en que l'alumnat que no puga assistir al centre educatiu per situacions de malaltia, per mesures de caràcter judicial o per altres raons de caràcter excepcional haurà de rebre l'atenció educativa adequada de caràcter compensatori .
En concret, l’atenció educativa podrà ser de diferents tipus: 1.-les unitats pedagògiques hospitalàries,
2.- l’atenció domiciliària,
3.-els centres de reeducació de menors
4.-i l’escolarització transitòria en l’educació a distància. 

4. Participació de la família

Com hem vist al mòdul I, un aspecte essencial del procés educatiu del nostre alumnat que no hi pot quedar al marge i que ha estat recollit, cada vegada amb més intensitat per la nostra legislació, és la participació de les famílies. Sens dubte, el treball en la mateixa direcció de centres educatius i tutors legals beneficia el procés educatiu i el creixement del nostre alumnat. Igualment, les famílies mereixen conéixer les nostres actuacions i ser partícips de la presa de decisions relativa a l’educació dels seus fills i filles.

La Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig d’educació, modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, LOMQE estableix que correspon a les Administracions educatives garantir l’escolarització, regular i asegurar la participació de famílies en les decisions que afecten l’escolarització i els processos educatius d’aquest alumnat. També els correspon adoptar les mesures oportunes perquè les famílies d’aquests alumnes reben l’adequat assessorament individualitzat, així com la informació necessària que els ajude en l’educació dels seus fills i filles.
El Decret 104/2018 dedica l’article 7 a la participació de les famílies. A més de reconéixer el dret a la participació d’aquestes, hi estableix que les mesures per fer efectiva aquesta participació s’hi han de concretar tant al PEC com al PAM.
Article 7. Participació de les famílies
1. La conselleria competent en matèria d’educació ha de garantir que les famílies reben la informació necessària i l’assessorament individualitzat, i participen en les decisions que afecten l’escolarització de les seues filles o els seus fills d’acord amb el reglament orgànic i funcional vigent i la normativa vigent que regula, organitza i dóna competències al consell escolar de centre i al consell escolar municipal.
2. Els centres docents han de concretar i organitzar, dins del seu projecte educatiu i el pla d’actuació per a la millora (PAM), les mesures per a fer efectiva aquesta participació, les quals s’han d’ajustar a les necessitats, les característiques i la diversitat de les famílies i a la realitat del centre i de l’entorn social i cultural, sense descurar especialment l’atenció a les famílies que es troben en situació de major vulnerabilitat.

 Entorn:

Finalment, l’atenció a la diversitat de l’alumnat ha de contemplar els recursos que hi són presents a l’entorn. En un món hiperconnectat com el nostre, és necessari conéixer els recursos que ens ofereix l’entorn i que ens poden ajudar a fer la nostra tasca molt més eficient. 
L’article 72 de la LOE-LOMQE concreta que “les Administracions educatives podran col·laborar amb altres Administracions o entitats públiques o privades sense ànim de lucre, institucions o associacions, per a facilitar l'escolarització i una millor incorporació d'aquest alumnat al centre educatiu.”
El Decret 104/2018 dedica l’article 9 precisament a aquest aspecte, apuntant-hi, a més, la necessitat de concretar aquesta col·laboració a través dels plans d’entorn.

6. Atenció a la diversitat i coeducació

En parlar d’alumnat amb NESE o factors de compensació educativa hem de tindre present l’impacte que hi té la desigualtat de gènere.
En aquest sentit, les NESE de les alumnes són menys detectades, segon les estadístiques del Ministeri d'Educació, que les dels alumnes, ja que les xiquetes tendeixen a emmascarar tant les seues dificultats d'aprenentatge, com les altes capacitats.
També en relació als aspectes socioculturals, econòmics, etc. solen patir una situació més vulnerable.
Per tant, cal estar atents a la doble estigmatització que sovint viuen les nostres alumnes.

2. LES MESURES DE RESPOSTA

Ordre 20/2019.

(Genially)

 

3. LES MESURES DE NIVELL III

Siguiente

3.1. Què són les mesures de nivell III?

Com s’hi especifica a l’article 14 del Decret 104/2018 tercer nivell el constitueixen les mesures adreçades a l’alumnat que requereix una resposta diferenciada, individualment o en grup, que impliquen suports ordinaris addicionals.
Aquest nivell inclou mesures curriculars que tenen com a referència el currículum ordinari i com a objectius que l’alumnat destinatari promocione amb garanties a nivells educatius superiors, obtinga la titulació corresponent en els canvis d’etapa i s'incorpore amb les millors condicions al món laboral. 

 3.2. Quines són les mesures de nivell III?

Dins del nivell III s’hi incorporen les següents mesures (Decret 104/2018):
·         Activitats d’enriquiment
·         Activitats de reforç
·         Adaptacions d’accés al currículum que no impliquen materials  singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives extraordinàries
·         Actuacions d’acompanyament i suport personalitzat
·         Mesures de suport en contexts externs al centre per a l’alumnat en situació de malaltia, desprotecció, mesures judicials o altres situacions
·         Mesures en ESO: inclouen també l’organització del currículum en àmbits d’aprenentatge i programes específics d’atenció a la diversitat
·         Mesures en ensenyaments postobligatoris, règim especial i formació de persones adultes: s’especifiquen en el capítol V del decret 104/2018.
l'article 5.3 de l'ordre 20/2019 s'explica quines són les mesures de nivell III que requereixen valoració sociopsicopeagògica. Al següent quadre es detallen aquestes mesures que precisen de la valoració sociopsicològica.
RECORDA! ÚNICAMENT AQUESTES MESURES DE NIVELL III REQUEREIXEN DE VALORACIÓ SOCIOPSICOPEDAGÒGICA Art. 5.3 Ordre 20/2019
a) Enriquiment curricular per a l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals
b) Programa de millora de l'aprenentatge i del rendimente (PMAR)
c) Programa de reforç per al quart curs d'ESO (PR4)
d) Programa d'aula compartida (PAC) en l'ESO
e) Programes formatius de qualificació bàsica adaptada a persones amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat
f) Cicles de formació professional bàsica de segona oportunitat, en el cas d'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat
g) Altres mesures excepcionals de resposta de nivell III que determine reglamentàriament la Consellería competent en matèria d'educació.

3.2.1. Enriquiment curricular

L'enriquiment curricular és una mesura de nivell III dirigida a l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat pels serveis especialitzats d'orientación.
Consisteis en l'ampliació dels objectius i els continguts de les diferentes àrees i matèries, la flexibilitat dels instruments i els criteris d'avaluació i l'ús d'una metodología específica, considerant les capacitats, els interessos, l'estil d'aprenentatge de l'alumnat i les característiques i les oportunitats del context familiar i sociocomunitari.
Les acuacións es desenvolupen dins de l'aula ordinaria, tot i que en moments determinats poden constituir-se xicotetes grups fora de l'aula pera a treballar competències o programes específics. 
També poden incorporar activitats, dins i fora de l'horari lectiu, que impliquen la família i el contex sociocomunitari.
Tot això ho planifica, ho aplica i avalua l'equip docent, coordinat per la tutora o el tutor i assessorat pel servei especialitzat d'orenetació, am la participació de l'alumnat i la família.

3.2.2. Activitats de reforç

El reforç pedagògic es una mesura de nivell III que pot aplicar-se en qualsevol estapa educativa.
Suposa l'adecuació de la metodologia i les estratègies organitzatives, dutes a terme amb suports ordinaris.
Está dirigida a l'alumnat següent:
1.        Alumnat que té dificultats d’aprenentatge en àrees o matèries determinades. 
2.        Alumnat que ha promocionat amb àrees o matèries no superades del curs anterior. 
3.        Alumnat que roman un any més en el mateix curs. 
4.        Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià que s’incorpora de manera transitòria a un curs inferior al que li correspon per edat. 
El reforç pedagògic el planifica i l'aplica el professorat de les àrees o les matèries implicadescoordinat per la tutora o el tutor. La direcció d’estudis organitza el professorat que hi participa, d’acord amb les directrius de la comissió de coordinació pedagògica o l’òrgan del centre que té atribuïdes aquestes funcions, i del claustre, tot considerant, si escau, les hores lectives disponibles del professorat o les hores de reforç assignades als departaments didàctics.
La proposta per a l'alumnat que ha de rebre reforç pedagògic la fa l'equip docent després de l'avaluació inicial del curs i al final de cada trimestre, encara que aquesta mesura puga adoptar-se en qualsevol moment en què es detecten les dificultats.
Per a l'alumnat que roman un any més en el mateix curs i el de incorporació tardana que s'incorpora de manera transitòria a un curs inferior al que li correspon per edat, l'equip docent ha d'elaborar un pla específic de reforç dirigit a la superació de les sues dificultats.
S'ha de fer preferentment dins de l'aula ordiària utilitzant estratègies organitzatives que beneficien tot l'alumnat del grup classe.
L'equip docent ha d'avaluar, trimestralment i quan finalitze cada curs escolar, l'organització i els resultats de les mesures aplicades amb l'objecte de valorar el progrés i prendre decisions.


3.2.3. Adaptacions d’accés al currículum

Les adaptacions d’accés tenen com a objectiu que l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu puga accedir a les experiències educatives comunes en entorns normalitzats i desenvolupar el currículum ordinari o, si escau, el currículum adaptat. 
Poden aplicar-se en totes les etapes educatives i en qualsevol dels nivells de resposta i impliquen la modificació o la provisió de suports materials, espacials, personals, de comunicació, metodològics o organitzatius. 
Les planifica, desenvolupa i avalua l’equip educatiu, que coordina la tutora o el tutor, amb l’assessorament, si escau, del servei especialitzat d’orientació, sense perjudici de les competències atribuïdes a l’Administració educativa, als ajuntaments i a la direcció o la titularitat del centre docent pel que fa a l’adequació, la gestió i la supervisió de les condicions d’accessibilitat en els centres docents. 
1. Accessibilitat personalitzada amb mitjans comuns 
La conselleria competent en matèria d’educació, els ajuntaments i els centres docents, en l’àmbit de les respectives competències que tenen, han de disposar les mesures en els nivells de resposta I, II i III que possibiliten l’accessibilitat física, sensorial, comunicativa i cognitiva dels espais, els serveis, els processos educatius i de gestió perquè els puga entendre i utilitzar tot l’alumnat i la comunitat educativa sense cap tipus de discriminació. 
Inclou l’eliminació dels obstacles que dificulten el desplaçament o l’accés físic, la disposició de les condicions d’il·luminació i sonoritat, la senyalització i l’organització dels espais perquè puguen ser comprensibles i segurs, la selecció i l’adaptació dels materials curriculars d’ús comú en format accessible, i totes les actuacions que no impliquen sistemes de comunicació alternatius o augmentatius, materials singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives de caràcter extraordinari. 
Les mesures d’emergència i els plans d’autoprotecció dels centres docents han de preveure els procediments d’actuació per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, i especialment per a l’alumnat que té una discapacitat o alguna limitació funcional, permanent o transitòria, a fi de garantir-ne la salut i seguretat, i eliminar la situació de desavantatge associada a aquestes circumstàncies.
Anterior

3.2.4. Actuacions d’acompanyament i suport personalitzat

A més de les mesures generals de nivell I i II dirigides a l’alumnat del centre i d’un grup classe, s’han de desenvolupar les actuacions d’acompanyament i suport personalitzat per a l’alumnat que en un moment determinat les pot necessitar, per viure, entre altres, situacions d’inestabilitat emocional, malaltia, exclusió, discriminació, violència, assetjament o desprotecció.
Aquestes actuacions d’acompanyament i suport especialitzat impliquen, entre altres, el desenvolupament de protocols d’igualtat i convivència i d’actuacions que impliquen emocionalment l’alumnat, en reforcen l’autoestima, el sentit de pertinença al grup i al centre, i el preparen per a interaccions positives en contextos socials habituals, actuals i de futura incorporació.
·         Mesures de suport en contexts externs al centre per a l’alumnat en situació de malaltia, desprotecció, mesures judicials o altres situacions
·         Mesures en ESO: inclouen també l’organització del currículum en àmbits d’aprenentatge i programes específics d’atenció a la diversitat
·         Mesures en ensenyaments postobligatoris, règim especial i formació de persones adultes: s’especifiquen en el capítol V del decret 104/2018.

3.2.5. Alumnat hospitalitzat o convalescent al seu domicili per malaltia

 Aquestes mesures d’atenció educativa poden ser:
a) Atenció educativa domiciliària per a donar continuïtat al procés educatiu de l’alumnat, quan l’informe mèdic certifica que ha de romandre convalescent en el seu domicili per un període superior a dos mesos. 
b) Atenció educativa hospitalària per a donar continuïtat al procés educatiu de l’alumnat que ha de romandre hospitalitzat. Aquesta atenció es desenvolupa en les unitats pedagògiques hospitalàries (UPH) ubicades en un hospital. 

L’atenció domiciliària i hospitalària constitueixen mesures de resposta de nivell III que comporten mitjans personals, educatius, sanitaris i tècnics de les conselleries competents en matèria d’educació i de sanitat.
L’ alumnat continua escolaritzat a tots els efectes en el centre educatiu on està matriculat o, en el cas que curse l’etapa de Batxillerat i s’ haja de matricular en el Centre Específic d’Educació a Distància (CEED), hi mantindrà la plaça.
La resposta educativa per a aquest alumnat requereix l’actuació conjunta i coordinada del professorat del centre docent on està matriculat, el professorat que realitza l’atenció educativa domiciliària o hospitalària, els professionals sanitaris que hi intervenen i la família, amb l’objecte d’afavorir el progrés acadèmic, l’equilibri personal i emocional. 
L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat correspon al centre docent on està matriculat i han de preveure’s les actuacions de transició i de reforç pedagògic que s’han de dur a terme en el moment que l’alumnat s’incorpore al centre docent, una vegada se li done l’alta mèdica.

3.2.6. Situacions de compensació de desigualtats

L’alumnat amb necessitats de compensació de desigualtats presenta dificultats en l’accés, la permanència o el progrés en el sistema educatiu per motius socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o d’altra índole. 
 Parlem de les situacions següents: 
a) Condicions econòmiques o socials desfavorides. 
b) Condicions socials que comporten possibles situacions de desprotecció i abandonament: Per a l’alumnat amb més risc d’exclusió sociolaboral escolaritzat en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria, el departament d’orientació ha de col·laborar amb les tutories en l’orientació a l’alumnat i les seues famílies en els itineraris formatius més adequats, amb la finalitat d’evitar-ne l’abandonament del sistema educatiu sense cap tipus de qualificació.  
c) Pertinença a minories ètniques o culturals en situació de desavantatge social i econòmic. 
d) Acolliment en institucions de protecció social del menor o acolliment familiar:  els equips docents, amb l’assessorament dels serveis especialitzats d’orientació, han d’establir les coordinacions sistemàtiques i els protocols necessaris per a aconseguir una col·laboració estreta i funcional amb les institucions o les famílies d’acollida i, si escau, amb els serveis socials i altres serveis implicats. 
e) Compliment de mesures judicials
f) Escolarització irregular per itinerància familiar: són rellevants les actuacions amb la família i la coordinació amb els equips d’intervenció amb la infància i l’adolescència i les conselleries competents en matèria de protecció de persones menors d’edat. 
g) Escolarització irregular per abandonaments educatius reiterats i periòdics. 
h) Malalties cròniques que requereixen una atenció específica:  té dret a rebre l’atenció sanitària específica perquè puga seguir el procés escolar amb la màxima normalitat possible. 
L’escolarització de l’alumnat s’ha de produir en un centre ordinari pròxim al domicili familiar o laboral i les comissions d’escolarització municipals, amb la informació que han aportat els serveis socials i l’assessorament dels serveis especialitzats d’orientació, els serveis socials i altres organismes, s’encarreguen de coordinar aquesta escolarització. 
L’alumnat en situació d’acolliment familiar ha de tindre prioritat en l’accés al centre docent que, per proximitat al domicili familiar o laboral, escolaritze altres membres de la família acollidora o una altra circumstància que resulte més favorable per a la persona acollida o per a l’exercici de les responsabilitats derivades de l’acolliment.
L’alumnat sotmés a mesures judicials que no es troba en situació d’internament en règim tancat i l’alumnat amb acolliment en institucions de protecció social del menor s’ha d’escolaritzar en centres ordinaris pròxims. En l’escolarització d’aquest alumnat és fonamental la col·laboració amb les institucions que els tenen acollits.
En el cas que aquest alumnat presente necessitats específiques de suport educatiu i requerisca mesures curriculars extraordinàries de nivell III o mesures de nivell IV, és preceptiva l’avaluació sociopsicopedagògica i, si escau, l’elaboració d’un Pla d’actuació personalitzat.

3.2.7. Programes específics

·         Programa de millora de l’aprenentatge i del rendiment (PMAR): és una mesura curricular extraordinària de nivell III dirigida a l’alumnat de tercer de l’Educació Secundària Obligatòria que presenta dificultats d’aprenentatge, amb l’objecte que puga assolir els objectius i adquirir les competències corresponents. Per a l’accés a aquest programa és preceptiu un informe sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació. 

·          Programa de reforç per al quart curs de l’Educació Secundària Obligatòria (PR4):  és una mesura curricular extraordinària de nivell III dirigida a l’alumnat que presenta dificultats d’aprenentatge i es considera que, mitjançant aquesta mesura, pot obtindre el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria. Per a l’accés a aquest programa és preceptiu un informe sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació, en el cas que l’alumnat no procedisca d’un grup de PMAR de tercer d’ESO. 

·          Programa d’aula compartida (PAC):  és una mesura curricular extraordinària de nivell III dirigida a l’alumnat en risc d’exclusió social escolaritzat en l’Educació Secundària Obligatòria que presenta conductes disruptives, dificultats d’adaptació al medi escolar i tendència a l’absentisme escolar crònic o a l’abandonament escolar. Té com a finalitat reduir l’absentisme i l’abandonament escolar prematur, reforçar les competències clau, fomentar actituds cooperatives i aconseguir el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional de l’alumnat. Per a l’accés a aquest programa és preceptiu un informe sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació. 

·         Programes formatius de qualificació bàsica:  constitueixen una oferta formativa adaptada a l’alumnat que ha finalitzat l’ensenyament reglat sense haver aconseguit els objectius previstos en l’Educació Secundària Obligatòria. 
·          
Aquests programes han possibilitar la inclusió sociolaboral i poden oferir-se en dues modalitats: 
a) Programes formatius de qualificació bàsica ordinaris, que tenen la consideració de mesura de resposta de nivell III.
b) Programes formatius de qualificació bàsica adaptada a les persones amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat, que tenen la consideració de mesura de resposta de nivell IV.
Per a l’accés als programes formatius de qualificació bàsica adaptada a les persones amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat, l’alumnat requereix un informe sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació. 

·          Formació Professional Bàsica de segona oportunitat:  és una mesura d’ocupabilitat inclosa en el Pla d’ocupació juvenil que recull l’article 106 de la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència. Aquesta mesura està dirigida a persones joves que van abandonar de manera prematura els estudis, o qualsevol altra causa de caràcter similar.Per a l’accés d’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat a la Formació Professional Bàsica de segona oportunitat és requisit un informe sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació.
Article 25 y següents

3.2.8. Ensenyaments postobligatoris, règim especial i formació de persones adultes

Mesures en ensenyaments postobligatoris, règim especial i formació de persones adultes: s’especifiquen en el capítol V del decret 104/2018:

·         Mesures per a l’alumnat esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o d’elit: 
Per a l’alumnat que compagina els seus estudis amb la condició d’esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o elit poden adoptar-se mesures ordinàries que comporten la flexibilització dels elements no prescriptius del currículum i la flexibilització de les condicions temporals i metodològiques.

·         Mesures per a l’alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música i/o Dansa: 
 Per a l’alumnat que compagina els estudis d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat amb ensenyaments professionals de Música i/o Dansa poden adoptar-se mesures ordinàries que comporten la flexibilització dels elements no prescriptius del currículum i la flexibilització de les condicions temporals i metodològiques. 

·         Itineraris formatius personalitzats en la Formació de Persones Adultes:
El professorat dels centres de Formació de Persones Adultes ha de realitzar una valoració individual inicial de les persones participants, amb l’objectiu de conéixer-ne les característiques, decidir l’adscripció a un nivell educatiu determinat, orientar els itineraris personalitzats i detectar possibles necessitats específiques de suport educatiu. El personal d’orientació educativa ha d’identificar les necessitats específiques de suport educatiu i col·laborar amb el professorat en l’orientació acadèmica i professional. El professorat amb la col·laboració, si escau, del servei especialitzat d’orientació, ha d’orientar l’itinerari formatiu de les persones participants amb necessitats específiques de suport educatiu cap a les opcions que estiguen més d’acord amb les seues capacitats, destreses, interessos i opcions d’ocupabilitat, a fi d’incrementar les seues possibilitats d’inclusió sociolaboral i la formació al llarg de la vida.
Articles 18,19,22,23 i 24
Anterior

3.3. Qui porta a terme aquestes mesures de nivell III?

Totes aquestes mesures les planifica, desenvolupa i avalua l’equip educatiu, coordinat per la tutoria, amb l’assessorament dels serveis especialitzats d’orientació i la col·laboració del professorat especialitzat de suport i, si escau, d’altres agents externs, d’acord amb les seues competències.

A més d’això, les mesures del tercer nivell s’han d’establir en el pla d’atenció a la diversitat, el pla d’acció tutorial i el pla d’igualtat i convivència, que estan continguts en el projecte educatiu de centre i la seua concreció en el pla d’actuació per a la millora.

 

 

 

 

 

 

 4. LES MESURES DE NIVELL IV

Siguiente

4.1. Què són les mesures de nivell IV?

Podem trobar una definició al Art. 14.1 d) del Decret 104/2018 on ens explica que el quart nivell de resposta el constitueixen les mesures adreçades a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que requereix una resposta personalitzada i individualitzada de caràcter extraordinari que implique suports especialitzats addicionals.

4.2. Quines són les mesures de nivell IV?


Atenent al caràcter extraordinari d’aquest nivell, és preceptiu, en tots els casos, la realització d’una avaluació sociopsicopedagògica i l’emissió d'un informe sociopsicopedagògic corresponent.

Aquesta valoració sociopsicopedagògica tindrà caràcter prescriptiu per a l’aplicació de totes les mesures de resposta de nivell IV que especifiquem a continuació:

Cal destacar que els programes específics que requereixen adaptacions significatives del currículum i els programes singulars per a l’aprenentatge d’habilitats d’autoregulació del comportament i les emocions o habilitats de comunicació interpersonal i de relació social en els contextos habituals i de futura incorporació, no es troben desenvolupats en la normativa actual.


Anterior

4.2. Quines són les mesures de nivell IV?

4.2.1. Les adaptacions curriculars individuals significatives


Les adaptacions curriculars individuals significatives:
Van dirigides a l’alumnat amb necessitats educatives especials que cursa l’ensenyament obligatori i presenta un desenvolupament competencial inferior a dos o més cursos. Cal prendre com a referència les competències establides en el currículum ordinari oficial corresponent al nivell en què es troba escolaritzat. Aquestes ACIS també poden realitzar-se, de manera extraordinària a l’alumnat amb altres necessitats específiques de suport educatiu que es troba en les mateixes condicions especificades abans, quan es conclou que poden contribuir a millorar-ne la inclusió socioeducativa.   
       


El procediment per a aplicar aquesta mesura és el següent: 
a) La tutora o el tutor, a proposta de l’equip educatiu, ha de formalitzar la sol·licitud al servei especialitzat d’orientació, perquè, si és procedent, realitze l’avaluació sociopsicopedagògica i emeta l’informe sociopsicopedagògic corresponent. 
b) La direcció del centre, en vista de l’informe sociopsicopedagògic favorable, autoritza l’aplicació de la mesura.             
Les ACIS poden realitzar-se d’una o diverses àrees o matèries o del conjunt d’aquestes. Les planifica, desenvolupa i avalua el professorat responsable de l’assignatura, coordinat per la tutora o el tutor, amb la col·laboració del personal especialitzat de suport i l’assessorament del servei especialitzat d’orientació 
Per a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat que requereix adaptacions significatives en totes les àrees o matèries, les ACIS poden organitzar-se en competències clau que incorporen de manera transversal les diferents àrees o matèries del currículum, des d’una perspectiva funcional i aplicada a la vida quotidiana.
En la planificació, desenvolupament i avaluació s’ha de facilitar la participació activa de l’alumna o l’alumne i de tots els agents significatius amb què habitualment es relaciona.


Seguiment i avaluació:

Les ACIS s’han d’actualitzar a l’inici de cada curs escolar i estan sotmeses a un procés de seguiment continuat, d’acord amb el calendari d’avaluació establit en el centre, a fi d’introduir les modificacions que es consideren oportunes en funció del progrés de l’alumnat. 
L’avaluació i la promoció han de prendre com a referent els criteris d’avaluació fixats en aquestes adaptacions.
Els resultats de l’avaluació de les assignatures que han sigut objecte d’adaptació curricular individual significativa s’expressen en els mateixos termes i amb les mateixes escales que la normativa vigent estableix per a la resta de l’alumnat, i s’han de consignar en les actes i en l’expedient acadèmic amb l’expressió «ACIS» en cada una d’aquestes àrees o matèries. 
A l’alumnat amb ACIS que, en finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria, ha aconseguit les competències clau i els objectius de l’etapa, se li expedirà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.

4.2. Quines són les mesures de nivell IV?

4.2.2. Les adaptacions d’accés que requereixen materials singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives extraordinàries


Adaptacions d’accés amb materials singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives extraordinàries:
Quan l’alumnat presenta necessitats específiques de suport educatiu i no són suficients les mesures d’accessibilitat amb mitjans comuns i generalitzats, la Conselleria competent en matèria d’educació i els centres docents han de facilitar les mesures d’accessibilitat de nivell IV amb mitjans específics o singulars, que consisteixen en la provisió de sistemes augmentatius o alternatius de comunicació, materials singulars, productes de suport, la intervenció d’algun professional especialitzat o l’establiment de mesures organitzatives diferenciades que afecten els espais i el temps. 

Per a l’aplicació d’aquestes mesures d’accessibilitat s’ha de seguir el procediment següent
a) En el moment en què es detecten les necessitats educatives especials l’equip docent ha de disposar les mesures d’accessibilitat amb mitjans comuns. Quan aquestes siguen insuficients, la tutora o tutor ha de sol·licitar al servei especialitzat d’orientació l’avaluació sociopsicopedagògica i l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic corresponent perquè faça la proposta dels mitjans específics o singulars necessaris. 
b) Per a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat que requereix productes individuals de suport per a millorar la seua autonomia i l’accés al currículum, la direcció o la titularitat del centre ha de fer la sol·licitud a la conselleria competent en matèria d’educació.

4.2.3. Les mesures de flexibilització en l’escolarització


Les mesures de flexibilització en l’escolarització són quatre:     
1. Flexibilització en l’inici de l’escolarització en el segon cicle d’Educació Infantil per a l’alumnat amb necessitats educatives especials o retard maduratiu: quan l’alumnat que presenta necessitats educatives especials o retard maduratiu i la família o els representants legals sol·liciten l’escolarització per primera vegada en el segon cicle d’Educació Infantil, i l’informe sociopsicopedagògic justifica que així es contribueix a optimitzar la maduració i les competències necessàries per a cursar amb millor garantia d’èxit aquest cicle, en les condicions següents: 
·         L’alumnat a què correspon, per edat, escolaritzar-se en el nivell de tres anys, pot escolaritzar-se, en cas que siga possible, en les unitats autoritzades de 2-3 anys o romandre un any més en aquestes unitats, si ja hi està escolaritzat. 
·         L’alumnat a què li correspon, per edat, escolaritzar-se en el nivell de quatre anys, pot escolaritzar-se en el nivell de tres anys.         
2. Flexibilització en la durada de l’etapa del Batxillerat: quan una alumna o un alumne presenta necessitats educatives especials o, excepcionalment, qualsevol altra situació personal degudament acreditada, que li impedeix cursar el Batxillerat en el règim ordinari diürn i no pot fer-ho mitjançant altres alternatives, com el règim nocturn o a distància, té l’opció de fraccionar en dos cursos els continguts de les matèries de cada curs. Aquesta mesura pot aplicar-se en cada curs per separat o en els dos cursos de l’etapa 
3. Flexibilització en la durada dels cicles formatius de Formació Professional per a alumnat amb necessitats educatives especials: si en la planificació, desenvolupament o avaluació de la resposta educativa per a l’alumnat amb necessitats educatives especials es considera que l’adaptació d’accés no és suficient perquè puga cursar determinats mòduls amb garanties d’èxit, pot sol·licitar-se l’aplicació de la mesura consistent en l’ampliació de la durada d’un cicle formatiu.
4. Flexibilització en la durada de l’etapa per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals: consisteix en la seua incorporació a un curs superior al que correspon al nivell acadèmic que cursa, sempre que dispose d’un grau suficient de maduresa i d’adquisició de les competències i es preveja que la mesura és la més adequada per al desenvolupament del seu equilibri personal i la socialització.

4.2. Quines són les mesures de nivell IV?

4.2.4. Les pròrrogues


Les pròrrogues de permanència extraordinària per a l’alumnat amb necessitats educatives especials poden ser:
1. Pròrroga de permanència d’un any més en el segon cicle d’Educació Infantil per a l’alumnat amb necessitats educatives especials que cursa el segon cicle d’Educació Infantil, quan l’informe sociopsicopedagògic justifica que així es contribueix a optimitzar la maduració i l’adquisició de les competències necessàries per a continuar la seua escolarització amb millors garanties d’èxit. Pot aplicar-se una única vegada en el cicle, en qualsevol dels nivells.
2. Pròrroga de l’escolarització en l’ensenyament obligatori per a l’alumnat amb necessitats educatives especials que ha esgotat la mesura de permanència d’un any més en el mateix curs, quan l’informe sociopsicopedagògic justifica que pot afavorir la integració socioeducativa i l’accés posterior a itineraris acadèmics o professionals personalitzats adequats a les seues capacitats i interessos. Pot aplicar-se en qualsevol curs de l’ensenyament obligatori un màxim de dues vegades, una en l’etapa d’Educació Primària i una altra en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria.
3. Exempcions de qualificació en Batxillerat per a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat que cursa estudis de Batxillerat i per al qual no siga possible fer adaptacions d’accés o adequacions curriculars personalitzades ordinàries sense afectar el nivell bàsic dels continguts exigits.
Anterior

.2. Quines són les mesures de nivell IV?

4.2.5. La modalitat d'escolarització


La modalitat d’escolarització:
Per a l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials és preceptiva una avaluació sociopsicopedagògica i l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic per part dels serveis especialitzats d’orientació.
Quan aquest alumnat es troba en algun dels supòsits que indica l’article 46 de l’Ordre 20/2019, s’ha de tramitar un dictamen d’escolarització.

L’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials pot fer-se en alguna de les modalitats següents:
1. Modalitat ordinària, que pot ser en:
·         Aula ordinària a temps complet.
·         Unitat específica en centre ordinari a temps parcial.
2. Modalitat específica, que pot ser en:
·         Centre d’Educació Especial.
·         Unitat específica substitutòria d’un centre d’Educació Especial.
3. Modalitat combinada específica i ordinària en aula ordinària.
L’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials s’ha de realitzar, tret de circumstàncies excepcionals, en la modalitat ordinària en un centre pròxim al domicili familiar o laboral que tinga els mitjans necessaris, o que puguen proveir-se’n mitjançant els ajustaments raonables, a fi de donar una resposta educativa contextualitzada i adaptada a les seues necessitats.
L’escolarització de l’alumnat en la modalitat específica en un centre específic d’Educació Especial o en una unitat específica substitutòria s’ha de considerar, excepcionalment, quan l’informe sociopsicopedagògic justifica que l’alumnat requereix suports i mesures d’alta intensitat i individualització que poden ser prestats en millors condicions en aquests centres o unitats, després d’haver valorat totes les possibilitats d’inclusió i considerat els ajustaments raonables que poden introduir-se en un centre ordinari.
Les decisions sobre l’escolarització estan subjectes a un seguiment continuat pels centres docents i pels serveis educatius competents, a fi de garantir-ne el caràcter revisable i reversible, fet que és preceptiu en el canvi d’etapa. 
Els centres docents i les famílies poden sol·licitar la revisió de la modalitat d’escolarització en qualsevol moment de l’escolaritat.
L'escolarització de l'alumnat en centres d' educació especial, unitats específiques en centres ordinaris i unitats hospitalàries pedagògiques/atenció domiciliària es desenvoluparà en el mòdul IV.

4.3. Qui porta a terme aquestes mesures de nivell IV?

Aquestes mesures les planifica, desenvolupa i avalua amb diferent grau d’intervenció els membres de l’equip educatiu, coordinat per la tutoria, amb l’assessorament dels serveis especialitzats d’orientació i la col·laboració i intervenció del professorat especialitzat de suport (persones especialistes d’Audició i Llenguatge i de Pedagogia Terapèutica) i, si escau, d’altres agents externs, d’acord amb les seues competències.



5. EL PLA D'ACTUACIÓ PERSONALITZAT

Siguiente

5.1. Què és el Pla d'Actuació Personalitzat (PAP)?

El Pla d'Actuació Personalitzat (PAP) és una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes.

·         El PAP incorpora les mesures i suports per afavorir la inclusió de determinat alumnat, aquestes mesures s’articulen en un continu de resposta, des de les mesures ordinàries i generals (recollides en el PEC i en el PAM, nivell I i nivell II)  fins a les respostes més personalitzades i individualitzades com poden ser les mesures de resposta de nivell III i de nivell IV.
·         Aquestes mesures persegueixen la millora i el progrés del creixement personal de l’alumnat i l’ adquisició de capacitats i competències bàsiques, procurant en tots els casos el màxim nivell d’inclusió possible en l’aula ordinària.

·         El PAP forma part de l’expedient acadèmic de l’alumnat per al qual s’aplica i ha de contindre, almenys, i en funció de les necessitats educatives identificades a l’informe sociopsicopedagògic. En la nostra legislació autonòmica, es troba contemplat el PAP en les següents documents legals:
·         El decret  104/2018 recull les següents característiques:
"El pla d’actuació personalitzat s’ha d’elaborar a partir de la proposta efectuada en l’informe sociopsicopedagògic, orienta l’organització de la resposta educativa i recull les mesures i els suports necessaris, els criteris per a la seua retirada, el seguiment del progrés de l’alumnat, les actuacions de transició i l’itinerari formatiu personalitzat, a fi d’afavorir la progressió cap a una major inclusió i la inserció laboral."


·         L’ordre 20/2019, defineix el pla d’actuació personalitzat de la següent forma:
"El Pla d’actuació personalitzat és el document que organitza les mesures de resposta educativa, d’acord amb l’article 14 del Decret 104/2018, per a garantir l’accés, la participació i l’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que requereix determinades mesures personalitzades, a partir de la proposta feta en l’informe sociopsicopedagògic."

·         La resolució de 24 de juliol de 2019 (DOGV 30/07/2019), per la qual es dicten instruccions per a l’aplicació d’alguns dels procediments previstos en l’Ordre 20/2019, fa referència al PAP  de la següent manera:
"El PAP recull les conclusions de l’avaluació sociopsicopedagògica i les orientacions de l’informe sociopsicopedagògic per organitzar, desenvolupar i avaluar la proposta de les mesures de resposta educativa per a la inclusió de l’alumnat avaluat i la intervenció dels diferents suports, especialitzats o no, que hi intervenen."



5.2. Qui realitza el PAP i quan?


·         El PAP l’elabora l’equip de professionals que participen en l’atenció educativa de l’alumne/a.
·         El tutor o tutora n’és el coordinador/a responsable de l’elaboració i seguiment del pla. 
0kS’ha de comptar amb la participació de les famílies o representants legals de l’alumne/a, i escoltant-los durant el procés de presa de decisions, donant-los a conèixer el contingut del pla.
okEs redacta a l’inici de cada curs escolar o immediatament després de l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic per als casos que determina la normativa educativa.
okTé una duració d’un curs acadèmic.
okImplica una planificació anual per dur a terme el pla, així com la planificació periòdica del seu seguiment coincidint amb les sessions d’avaluació trimestrals. Aquest seguiment és necessari per avaluar el PAP, el progrés de l’alumnat, incorporar noves mesures de resposta educativa, llevar algunes o la necessitat de continuïtat de les mesures establertes per al curs següent.

A continuació mostrem, segons la normativa, en quines mesures s’ha de realitzar el PAP:

Ordre 20/2019
Article 8, punt 2
2. El PAP té caràcter prescriptiu per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, sempre que s’hi aplique alguna de les mesures següents:
a) Accessibilitat personalitzada amb mitjans específics o singulars.
b) Adaptació curricular individual significativa (ACIS) a l’ensenyament obligatori.
c) Enriquiment curricular per a l’alumnat amb altes capacitats intellectuals.
d) Programes personalitzats que impliquen suports personals especialitzats.
e) Programes específics adreçats a l’alumnat que presenta alteracions greus de conducta, programes d’acompanyament davant supòsits de violència i desprotecció, i plans terapèutics per a l’alumnat amb problemes greus de salut mental.
f) Itinerari formatiu personalitzat per a l’alumnat amb necessitats educatives especials que cursa ensenyaments de Formació Professional.
g) Altres mesures que determine reglamentàriament la Conselleria competent en matèria d’educació.


3. Com i quan s'avalua el PAP?


·         L’avaluació del PAP és necessària per veure el progrés de l’alumnat, per prendre decisions sobre l’eficàcia de les mesures de resposta educativa, sobre la modificació i la incorporació  de noves mesures de resposta.
·         L’avaluació anual de l’efectivitat de les mesures desenvolupades forma part d’aquest pla, i s’ha de fer de manera col·laborativa amb la participació de la família i, sempre que siga possible, de l’alumnat.
okTrimestralment, coincidint amb les sessions d’avaluació, l’equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor i assessorat pel servei especialitzat d’orientació, amb la informació obtinguda de les famílies, l’alumnat i altres agents que hi intervenen, ha d’avaluar els resultats i l’eficàcia de les mesures de resposta educativa dutes a terme, l’organització dels suports personals especialitzats i el progrés de l’alumnat i, d’acord amb això, introduir les modificacions que siguen necessàries.
okEn la sessió d’avaluació de final de curs, a més, han d’acordar la continuïtat del PAP i fer-ne la proposta per al curs següent. Les decisions sobre la modificació i, si escau, la incorporació  de noves mesures de resposta, les ha d’acordar de manera col·legiada l’equip educatiu en les sessions d’avaluació, a proposta de qualsevol  dels seus membres, de la família o els representants legals o del mateix alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil. Per a l’eliminació de les mesures s’han de considerar els criteris de retirada especificats en el PAP per a cada una d’aquestes.
okLa tutora o el tutor ha de fer constar en el document del PAP les  conclusions i les decisions adoptades en el procés d’avaluació contínua i facilitar aquesta informació a les famílies, representants legals o l’alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil, per a la qual cosa pot tindre la col·laboració de l’especialista en Orientació Educativa i de la resta de l’equip educatiu.
okLes famílies, representants legals o l’alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil, tenen dret a rebre una còpia del PAP i de les modificacions, de la qual cosa s’ha de deixar constància per escrit amb el vistiplau de la direcció o la titularitat del centre.
okEl personal especialitzat de suport ha de col·laborar activament en el procés d’avaluació de l’alumnat, pel que assistirà a totes les sessions d’avaluació dels Plans d’Actuació Personalitzats de l’alumnat amb el qual intervenen i a aquelles sessions d’avaluació per a les quals, de forma extraordinària, siga convocat.
okEl document informatiu del progrés de l’alumnat i del resultat de les avaluacions periòdiques que es lliura a la família o als representants legals de l’alumnat ha de ser únic.
okEl tutor o tutora amb la informació aportada trimestralment pel personal especialitzat de suport d’acord amb l’article 41.8 de l’Ordre 20/2019, redactarà el document de seguiment del PAP i comunicarà aquesta informació a la família o als representants legals de l’alumnat en els termes i condicions que cada centre determine.