HISTÒRIA DE L´OS ARTUR
“El nostre amic l´os Artur, cada
vegada feia millor les seues tasques a l´escola per que utilitzava el seu
truquet, i quan havia de fer una activitat difícil es feia a si mateix les 4
preguntes que s´havia inventat. Això li adjudava a estar atent, a treballar
espaiet i a no precipitar-se en les seues respostes.
Podeu vosaltres dir-me quines són
aquestes preguntes? (Els alumnes les diuen ja que les làmines de l´os Artur
estan penjades a l´aula, des que foren introduides a la UD2).
Però a pesar del seu truquet escara
seguia tenint alguns problemes en la classe: li agradava menejar-se, jugar amb
el llapis i amb la goma, alçar-se del seu lloc, tirar boletes de paper i
clavar-se amb els altres osets, fer sorolls amb la boca i inclús xiular.
Quan cada matí recorria el bosc camí
cap a l´escola anava pensant que eixe dia es portaria bé per a no disgustar al
mestre os i no clavar-se en embolics. Però després, quan ja estava a classe
s´oblidava del que havia de fer i el mestre acabava castigant-lo i els seus
companys s´enfadaven amb ell. I aleshores se sentia molt desgraciat.
Un dia quan anava de sa casa cap a
l´escola, en el tronc de l´arbre més alt del bosc va trobar l´os més sabi i
vell del lloc. Aleshores l´os Sabi es va dirigir a l´os Artur:
- Escolta,
os Artur! Per què estàs tan trist? Deixa´m que endevine el que et passa! No et
van bé les coses a l´escola?
- Es
veritat però, que puc fer?- Va respondre l´os Artur- Jo vullc portar-me bé i
que els meus companys m´estimen, però hi ha moltes vegades que no m´enrecorde
que és el que he de fer. Aleshores em distrac molt, m´alçe de la taula, done
volantins, moleste als meus companys..., un desastre. El meu mestre em crida
continuament l´atenció, em xilla i els meus companys no volen jugar amb mi.
- Ah és
això! No et preocupes. A mi fa molts anys, quan era menut com tu, em pasava el
mateix.
L´os Artur no es podia creure que
l´os més sabi del lloc haguera tingut feia anys els seus mateixos problemes.
- Però, com
els vas solucionar i vas arribar a ser l´os Sabi que eres ara?- va preguntar
l´os Artur.
- Molt
senzill, li vaig demanar al mestre que m´ajudara i que posara cartells amb les
normes que jo hi havia de seguir en un lloc de la classe on jo poguera vore´ls
bé.
L´os Artur es va quedar una estona
pensant en allò que li havia contat l´os Sabi i després va dir:
- Em pareix una bona idea! Hui quan
arribe a l´escola li contaré al mestre el que m´has explicat i li demanaré que
el posem en marxa en classe per que a partir de hui puga portar-me bé.
A partir d´aleshores els problemes
de l´os Artur van anar desapareixent i fou un os feliç.”
