sábado, 9 de mayo de 2020

NIVELLS DE RESPOSTA EDUCATIVA A LA INCLUSIÓ


MESURES DE RESPOSTA PER A L'APRENENTATGE DE NIVELLS III i IV
1. Introducció
2. Necessitats específiques de Suport Educatiu (NESE)
3. Compensació educativa
4. Participació de la família
5. Entorn
6. Atenció a la diversitat i coeducació
7. Per a saber-ne més
1. Tipus de mesures
1. Què són les mesures de nivell III?
2. Quines són les mesures de nivell III?
2.1. Enriquiment curricular
2.2. Activitats de reforç
2.3. Adaptacions d’accés al currículum
2.4. Actuacions d’acompanyament i suport personalitzat
2.5. Alumnat hospitalitzat o convalescent al seu domicili per malaltia
2.6. Situacions de compensació de desigualtats
2.7. Programes específics
2.8. Ensenyaments postobligatoris, règim especial i formació de persones adultes
3. Qui porta a terme aquestes mesures de nivell III?
1. Què són les mesures de nivell IV?
2. Quines són les mesures de nivell IV?
2.1. Les adaptacions curriculars individuals significatives
2.2. Les adaptacions d’accés que requereixen materials singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives extraordinàries
2.3. Les mesures de flexibilització en l’escolarització
4.2.4. Les pròrrogues
4.2.5. La modalitat d'escolarització
3. Qui porta a terme aquestes mesures de nivell I?
1. Què és el Pla d'Actuació Personalitzat (PAP)?
2. Qui realitza el PAP i quan?
3. Com i quan s'avalua el PAP?

1. Introducció

L’alumnat es troba organitzat als nostres centres en grups atenent el seu any de naixement. Tanmateix, cada grup es troba lluny de ser una realitat homogènia. Per contra la diversitat d’interessos, de capacitats, de formes d’aprendre, etc. és la característica fonamental del nostre alumnat.
Reconéixer aquesta diversitat és el primer pas per construir una escola inclusiva. 
Ser conscients de la diversitat del nostre alumnat, respectar i reconéixer que tots ells i elles mereixen una educació de qualitat és, a més a més, un dret. Així, la Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig d’educació (LOE), modificada parcialment per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) estableix els principis i finalitats de l'educació, tal i com hem vist al mòdul I del curs.
·         
o    La qualitat.
o    L'equitat que garantisca la igualtat.
o    La inclusió educativa.
o    La igualtat de drets i oportunitats.
o    L'accessibilitat universal.
o    La transmissió i posada en pràctica de valors.
o    La flexibilitat per adecuar l'educació a la diversitat d'aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l'alumnat i als canvis socials.
o    L'orientació educativa i professional dels estudiants.
És, per tant, un objectiu ineludible del nostre sistema educatiu, aconseguir que tot l’alumnat assolica el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional, així com els objectius de caràcter general que s’hi marquen. I això no es pot fer si entenem que tot l’alumnat aprén de la mateixa manera i al mateix ritme. 

El títol II de la LOE (recuperat a la LOMQE) desenvolupa els principis d’equitat en l’educació. Al Capítol I contempla que existeix un grup d’alumnat per al qual cal preveure mesures complementàries. És el que la llei anomena alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE d’ara endavant), mentre que al Capítol II s’hi concreta la necessitat d’establir mesures de compensació educativa.

 

2. Necessitats específiques de Suport Educatiu (NESE)

La LOE, modificada per la LOMQE prescriu que les Administracions educatives hauran d’assegurar una resposta educativa a aquell alumnat que requerisca una atenció diferent a l’ordinària i situa dins d’aquest grup d’alumnat el següent:
·         Necessitats Educatives Especials
·      Discapacitat
·      Transtorn greu de conducta
·         Dificultats Específiques d'Aprenentatge
·         TDAH
·         Altes Capacitats intel·lectuals
·         Incorporació tardana al sistema educatiu
·         Condicions personals d'història escolar
En aquest sentit, a l’esmentada llei, s’hi indica la necessitat d’establir procediments i recursos específics per identificar primerencament les necessitats educatives específiques: “L’atenció integral a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu s’iniciarà des del mateix moment en què aquesta necessitat siga identificada i es regirà pels principis de normalització i inclusió.” (Article 71. LOE).
Aquesta necessitat d’identificació primerenca s’indica també a la normativa del nostre àmbit. En aquest sentit, l’article 13 del Decret 104/2018 concreta també la detecció i identificació de necessitats de l’alumnat, i ho fa en els següents termes:
Article 13. Detecció i identificació de necessitats de l’alumnat

1. La identificació i valoració de les necessitats educatives de l’alumnat s’ha de dur a terme de la manera més primerenca possible, a fi de determinar les mesures i els suports més escaients i iniciar la resposta educativa tan prompte com siga possible. Aquests processos s’han d’iniciar abans de l’escolarització de l’alumnat i, una vegada escolaritzat, es realitzaran en totes les etapes educatives, incidint especialment en els moments de canvi i de transició, en els quals se solen fer més evidents les barreres a la participació i a l’aprenentatge no detectades prèviament.

2. La identificació prèvia a l’escolarització de les condicions i circumstàncies de vulnerabilitat es realitzarà pels serveis amb competències en sanitat, igualtat i polítiques inclusives, que han de posar la informació en coneixement dels serveis especialitzats d’orientació, a fi que determinen les necessitats educatives de l’alumnat i puga articular-se la resposta educativa més adequada des del mateix moment en què s’inicie l’escolaritat, en els termes que determinen les administracions educatives.

L’Ordre 20/2019, que desenvolupa l’esmentat decret indica, igualment, la necessitat d’una detecció primerenca de les barreres que suposen una dificultat al desenvolupament i la inclusió dels infants. Així, al seu article 4 indica el següent:
Article 4. Detecció de barreres i necessitats
1. La detecció de les circumstàncies de vulnerabilitat de l’alumnat i de les barreres a la inclusió existents en els diferents contexts de desenvolupament s’ha de realitzar al més aviat possible, a fi d’iniciar la resposta educativa en el moment en què aquestes es detecten, sempre considerant les interaccions de les condicions personals i del context escolar, familiar i social. S’ha de posar una atenció especial a la detecció i la identificació en el moment previ a l’escolarització, en l’Educació Infantil i en els canvis d’etapa, que assegure la coordinació necessària entre els diferents agents, serveis i entitats implicades.
2. Prèviament a l’escolarització, els serveis psicopedagògics escolars i els gabinets psicopedagògics municipals, atés el seu caràcter de zona, han de rebre la informació de l’alumnat que pot presentar necessitats específiques de suport educatiu, que han aportat les famílies, altres serveis educatius, serveis amb competències en sanitat i benestar social i centres d’atenció primerenca (CAT), fer-ne la identificació, emetre l’informe sociopsicopedagògic i, si escau, tramitar el dictamen per a l’escolarització, d’acord amb el que especifica l’article 46 d’aquesta ordre. Aquesta informació l’han de posar a disposició de les comissions d’escolarització municipals, a fi d’assessorar en el procés d’escolarització.
3. La detecció prèvia a l’escolarització de les situacions de compensació de desigualtats correspon als serveis socials municipals o mancomunats entre diferents municipis, que han de posar a disposició de les comissions d’escolarització municipals la informació rellevant i pertinent perquè els serveis psicopedagògics escolars o gabinets psicopedagògics municipals en facen la identificació i assessoren en el procés d’escolarització, dins de l’àmbit de les seues competències.
4. Els centres docents han d’incloure en el seu Projecte educatiu els mecanismes i els procediments per a detectar de manera primerenca les necessitats específiques de suport educatiu i les necessitats de compensació de desigualtats, a fi d’iniciar la resposta educativa al més aviat possible.
5. L’equip directiu, amb la col·laboració del servei especialitzat d’orientació, ha d’organitzar, supervisar i fer el seguiment del procés de detecció primerenca de les mesures dutes a terme i dels seus resultats, així com organitzar les coordinacions amb els agents externs que hi participen.
AnteriorSiguiente

3. Compensació educativa (atenció domiciliaria, UPH, centres d emenors i a distància)

El Capítol II del Títol II de la LOE-LOMQE esmenta que, amb la finalitat de fer efectiu el principi d’igualtat en l’exercici del dret a l’educació, les Administracions Públiques desenvoluparan accions de caràcter compensatori en relació amb les persones, grups i àmbits territorials que s’hi troben en situacions desfavorables i en proveïran els recursos econòmics i els suports necessaris.

En aquest sentit, l’educació ha de ser un mecanisme de compensació de les desigualtats derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o de qualsevol altra índole. 
Igualment com en el cas anterior es parla de la necessitat de treballar de forma primerenca aquestes necessitats, més concretament, d’assegurar una “actuació preventiva i compensatòria garantint les condicions més favorables per a l’escolarització, durant l’etapa d’educació infantil, de tots els xiquets i xiquetes les condicions personals dels quals suposen una desigualtat inicial per accedir a l’educació bàsica i per progressar en els nivells posteriors”.
El nostre Decret 104/2008, al seu article 22 (Escolarització i compensació de desigualtats), incideix en que l'alumnat que no puga assistir al centre educatiu per situacions de malaltia, per mesures de caràcter judicial o per altres raons de caràcter excepcional haurà de rebre l'atenció educativa adequada de caràcter compensatori .
En concret, l’atenció educativa podrà ser de diferents tipus: 1.-les unitats pedagògiques hospitalàries,
2.- l’atenció domiciliària,
3.-els centres de reeducació de menors
4.-i l’escolarització transitòria en l’educació a distància. 

4. Participació de la família

Com hem vist al mòdul I, un aspecte essencial del procés educatiu del nostre alumnat que no hi pot quedar al marge i que ha estat recollit, cada vegada amb més intensitat per la nostra legislació, és la participació de les famílies. Sens dubte, el treball en la mateixa direcció de centres educatius i tutors legals beneficia el procés educatiu i el creixement del nostre alumnat. Igualment, les famílies mereixen conéixer les nostres actuacions i ser partícips de la presa de decisions relativa a l’educació dels seus fills i filles.

La Llei orgànica 2/2006 de 3 de maig d’educació, modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, LOMQE estableix que correspon a les Administracions educatives garantir l’escolarització, regular i asegurar la participació de famílies en les decisions que afecten l’escolarització i els processos educatius d’aquest alumnat. També els correspon adoptar les mesures oportunes perquè les famílies d’aquests alumnes reben l’adequat assessorament individualitzat, així com la informació necessària que els ajude en l’educació dels seus fills i filles.
El Decret 104/2018 dedica l’article 7 a la participació de les famílies. A més de reconéixer el dret a la participació d’aquestes, hi estableix que les mesures per fer efectiva aquesta participació s’hi han de concretar tant al PEC com al PAM.
Article 7. Participació de les famílies
1. La conselleria competent en matèria d’educació ha de garantir que les famílies reben la informació necessària i l’assessorament individualitzat, i participen en les decisions que afecten l’escolarització de les seues filles o els seus fills d’acord amb el reglament orgànic i funcional vigent i la normativa vigent que regula, organitza i dóna competències al consell escolar de centre i al consell escolar municipal.
2. Els centres docents han de concretar i organitzar, dins del seu projecte educatiu i el pla d’actuació per a la millora (PAM), les mesures per a fer efectiva aquesta participació, les quals s’han d’ajustar a les necessitats, les característiques i la diversitat de les famílies i a la realitat del centre i de l’entorn social i cultural, sense descurar especialment l’atenció a les famílies que es troben en situació de major vulnerabilitat.

 Entorn:

Finalment, l’atenció a la diversitat de l’alumnat ha de contemplar els recursos que hi són presents a l’entorn. En un món hiperconnectat com el nostre, és necessari conéixer els recursos que ens ofereix l’entorn i que ens poden ajudar a fer la nostra tasca molt més eficient. 
L’article 72 de la LOE-LOMQE concreta que “les Administracions educatives podran col·laborar amb altres Administracions o entitats públiques o privades sense ànim de lucre, institucions o associacions, per a facilitar l'escolarització i una millor incorporació d'aquest alumnat al centre educatiu.”
El Decret 104/2018 dedica l’article 9 precisament a aquest aspecte, apuntant-hi, a més, la necessitat de concretar aquesta col·laboració a través dels plans d’entorn.

6. Atenció a la diversitat i coeducació

En parlar d’alumnat amb NESE o factors de compensació educativa hem de tindre present l’impacte que hi té la desigualtat de gènere.
En aquest sentit, les NESE de les alumnes són menys detectades, segon les estadístiques del Ministeri d'Educació, que les dels alumnes, ja que les xiquetes tendeixen a emmascarar tant les seues dificultats d'aprenentatge, com les altes capacitats.
També en relació als aspectes socioculturals, econòmics, etc. solen patir una situació més vulnerable.
Per tant, cal estar atents a la doble estigmatització que sovint viuen les nostres alumnes.

2. LES MESURES DE RESPOSTA

Ordre 20/2019.

(Genially)

 

3. LES MESURES DE NIVELL III

Siguiente

3.1. Què són les mesures de nivell III?

Com s’hi especifica a l’article 14 del Decret 104/2018 tercer nivell el constitueixen les mesures adreçades a l’alumnat que requereix una resposta diferenciada, individualment o en grup, que impliquen suports ordinaris addicionals.
Aquest nivell inclou mesures curriculars que tenen com a referència el currículum ordinari i com a objectius que l’alumnat destinatari promocione amb garanties a nivells educatius superiors, obtinga la titulació corresponent en els canvis d’etapa i s'incorpore amb les millors condicions al món laboral. 

 3.2. Quines són les mesures de nivell III?

Dins del nivell III s’hi incorporen les següents mesures (Decret 104/2018):
·         Activitats d’enriquiment
·         Activitats de reforç
·         Adaptacions d’accés al currículum que no impliquen materials  singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives extraordinàries
·         Actuacions d’acompanyament i suport personalitzat
·         Mesures de suport en contexts externs al centre per a l’alumnat en situació de malaltia, desprotecció, mesures judicials o altres situacions
·         Mesures en ESO: inclouen també l’organització del currículum en àmbits d’aprenentatge i programes específics d’atenció a la diversitat
·         Mesures en ensenyaments postobligatoris, règim especial i formació de persones adultes: s’especifiquen en el capítol V del decret 104/2018.
l'article 5.3 de l'ordre 20/2019 s'explica quines són les mesures de nivell III que requereixen valoració sociopsicopeagògica. Al següent quadre es detallen aquestes mesures que precisen de la valoració sociopsicològica.
RECORDA! ÚNICAMENT AQUESTES MESURES DE NIVELL III REQUEREIXEN DE VALORACIÓ SOCIOPSICOPEDAGÒGICA Art. 5.3 Ordre 20/2019
a) Enriquiment curricular per a l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals
b) Programa de millora de l'aprenentatge i del rendimente (PMAR)
c) Programa de reforç per al quart curs d'ESO (PR4)
d) Programa d'aula compartida (PAC) en l'ESO
e) Programes formatius de qualificació bàsica adaptada a persones amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat
f) Cicles de formació professional bàsica de segona oportunitat, en el cas d'alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat
g) Altres mesures excepcionals de resposta de nivell III que determine reglamentàriament la Consellería competent en matèria d'educació.

3.2.1. Enriquiment curricular

L'enriquiment curricular és una mesura de nivell III dirigida a l'alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat pels serveis especialitzats d'orientación.
Consisteis en l'ampliació dels objectius i els continguts de les diferentes àrees i matèries, la flexibilitat dels instruments i els criteris d'avaluació i l'ús d'una metodología específica, considerant les capacitats, els interessos, l'estil d'aprenentatge de l'alumnat i les característiques i les oportunitats del context familiar i sociocomunitari.
Les acuacións es desenvolupen dins de l'aula ordinaria, tot i que en moments determinats poden constituir-se xicotetes grups fora de l'aula pera a treballar competències o programes específics. 
També poden incorporar activitats, dins i fora de l'horari lectiu, que impliquen la família i el contex sociocomunitari.
Tot això ho planifica, ho aplica i avalua l'equip docent, coordinat per la tutora o el tutor i assessorat pel servei especialitzat d'orenetació, am la participació de l'alumnat i la família.

3.2.2. Activitats de reforç

El reforç pedagògic es una mesura de nivell III que pot aplicar-se en qualsevol estapa educativa.
Suposa l'adecuació de la metodologia i les estratègies organitzatives, dutes a terme amb suports ordinaris.
Está dirigida a l'alumnat següent:
1.        Alumnat que té dificultats d’aprenentatge en àrees o matèries determinades. 
2.        Alumnat que ha promocionat amb àrees o matèries no superades del curs anterior. 
3.        Alumnat que roman un any més en el mateix curs. 
4.        Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu valencià que s’incorpora de manera transitòria a un curs inferior al que li correspon per edat. 
El reforç pedagògic el planifica i l'aplica el professorat de les àrees o les matèries implicadescoordinat per la tutora o el tutor. La direcció d’estudis organitza el professorat que hi participa, d’acord amb les directrius de la comissió de coordinació pedagògica o l’òrgan del centre que té atribuïdes aquestes funcions, i del claustre, tot considerant, si escau, les hores lectives disponibles del professorat o les hores de reforç assignades als departaments didàctics.
La proposta per a l'alumnat que ha de rebre reforç pedagògic la fa l'equip docent després de l'avaluació inicial del curs i al final de cada trimestre, encara que aquesta mesura puga adoptar-se en qualsevol moment en què es detecten les dificultats.
Per a l'alumnat que roman un any més en el mateix curs i el de incorporació tardana que s'incorpora de manera transitòria a un curs inferior al que li correspon per edat, l'equip docent ha d'elaborar un pla específic de reforç dirigit a la superació de les sues dificultats.
S'ha de fer preferentment dins de l'aula ordiària utilitzant estratègies organitzatives que beneficien tot l'alumnat del grup classe.
L'equip docent ha d'avaluar, trimestralment i quan finalitze cada curs escolar, l'organització i els resultats de les mesures aplicades amb l'objecte de valorar el progrés i prendre decisions.


3.2.3. Adaptacions d’accés al currículum

Les adaptacions d’accés tenen com a objectiu que l’alumnat que presenta necessitats específiques de suport educatiu puga accedir a les experiències educatives comunes en entorns normalitzats i desenvolupar el currículum ordinari o, si escau, el currículum adaptat. 
Poden aplicar-se en totes les etapes educatives i en qualsevol dels nivells de resposta i impliquen la modificació o la provisió de suports materials, espacials, personals, de comunicació, metodològics o organitzatius. 
Les planifica, desenvolupa i avalua l’equip educatiu, que coordina la tutora o el tutor, amb l’assessorament, si escau, del servei especialitzat d’orientació, sense perjudici de les competències atribuïdes a l’Administració educativa, als ajuntaments i a la direcció o la titularitat del centre docent pel que fa a l’adequació, la gestió i la supervisió de les condicions d’accessibilitat en els centres docents. 
1. Accessibilitat personalitzada amb mitjans comuns 
La conselleria competent en matèria d’educació, els ajuntaments i els centres docents, en l’àmbit de les respectives competències que tenen, han de disposar les mesures en els nivells de resposta I, II i III que possibiliten l’accessibilitat física, sensorial, comunicativa i cognitiva dels espais, els serveis, els processos educatius i de gestió perquè els puga entendre i utilitzar tot l’alumnat i la comunitat educativa sense cap tipus de discriminació. 
Inclou l’eliminació dels obstacles que dificulten el desplaçament o l’accés físic, la disposició de les condicions d’il·luminació i sonoritat, la senyalització i l’organització dels espais perquè puguen ser comprensibles i segurs, la selecció i l’adaptació dels materials curriculars d’ús comú en format accessible, i totes les actuacions que no impliquen sistemes de comunicació alternatius o augmentatius, materials singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives de caràcter extraordinari. 
Les mesures d’emergència i els plans d’autoprotecció dels centres docents han de preveure els procediments d’actuació per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, i especialment per a l’alumnat que té una discapacitat o alguna limitació funcional, permanent o transitòria, a fi de garantir-ne la salut i seguretat, i eliminar la situació de desavantatge associada a aquestes circumstàncies.
Anterior

3.2.4. Actuacions d’acompanyament i suport personalitzat

A més de les mesures generals de nivell I i II dirigides a l’alumnat del centre i d’un grup classe, s’han de desenvolupar les actuacions d’acompanyament i suport personalitzat per a l’alumnat que en un moment determinat les pot necessitar, per viure, entre altres, situacions d’inestabilitat emocional, malaltia, exclusió, discriminació, violència, assetjament o desprotecció.
Aquestes actuacions d’acompanyament i suport especialitzat impliquen, entre altres, el desenvolupament de protocols d’igualtat i convivència i d’actuacions que impliquen emocionalment l’alumnat, en reforcen l’autoestima, el sentit de pertinença al grup i al centre, i el preparen per a interaccions positives en contextos socials habituals, actuals i de futura incorporació.
·         Mesures de suport en contexts externs al centre per a l’alumnat en situació de malaltia, desprotecció, mesures judicials o altres situacions
·         Mesures en ESO: inclouen també l’organització del currículum en àmbits d’aprenentatge i programes específics d’atenció a la diversitat
·         Mesures en ensenyaments postobligatoris, règim especial i formació de persones adultes: s’especifiquen en el capítol V del decret 104/2018.

3.2.5. Alumnat hospitalitzat o convalescent al seu domicili per malaltia

 Aquestes mesures d’atenció educativa poden ser:
a) Atenció educativa domiciliària per a donar continuïtat al procés educatiu de l’alumnat, quan l’informe mèdic certifica que ha de romandre convalescent en el seu domicili per un període superior a dos mesos. 
b) Atenció educativa hospitalària per a donar continuïtat al procés educatiu de l’alumnat que ha de romandre hospitalitzat. Aquesta atenció es desenvolupa en les unitats pedagògiques hospitalàries (UPH) ubicades en un hospital. 

L’atenció domiciliària i hospitalària constitueixen mesures de resposta de nivell III que comporten mitjans personals, educatius, sanitaris i tècnics de les conselleries competents en matèria d’educació i de sanitat.
L’ alumnat continua escolaritzat a tots els efectes en el centre educatiu on està matriculat o, en el cas que curse l’etapa de Batxillerat i s’ haja de matricular en el Centre Específic d’Educació a Distància (CEED), hi mantindrà la plaça.
La resposta educativa per a aquest alumnat requereix l’actuació conjunta i coordinada del professorat del centre docent on està matriculat, el professorat que realitza l’atenció educativa domiciliària o hospitalària, els professionals sanitaris que hi intervenen i la família, amb l’objecte d’afavorir el progrés acadèmic, l’equilibri personal i emocional. 
L’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat correspon al centre docent on està matriculat i han de preveure’s les actuacions de transició i de reforç pedagògic que s’han de dur a terme en el moment que l’alumnat s’incorpore al centre docent, una vegada se li done l’alta mèdica.

3.2.6. Situacions de compensació de desigualtats

L’alumnat amb necessitats de compensació de desigualtats presenta dificultats en l’accés, la permanència o el progrés en el sistema educatiu per motius socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o d’altra índole. 
 Parlem de les situacions següents: 
a) Condicions econòmiques o socials desfavorides. 
b) Condicions socials que comporten possibles situacions de desprotecció i abandonament: Per a l’alumnat amb més risc d’exclusió sociolaboral escolaritzat en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria, el departament d’orientació ha de col·laborar amb les tutories en l’orientació a l’alumnat i les seues famílies en els itineraris formatius més adequats, amb la finalitat d’evitar-ne l’abandonament del sistema educatiu sense cap tipus de qualificació.  
c) Pertinença a minories ètniques o culturals en situació de desavantatge social i econòmic. 
d) Acolliment en institucions de protecció social del menor o acolliment familiar:  els equips docents, amb l’assessorament dels serveis especialitzats d’orientació, han d’establir les coordinacions sistemàtiques i els protocols necessaris per a aconseguir una col·laboració estreta i funcional amb les institucions o les famílies d’acollida i, si escau, amb els serveis socials i altres serveis implicats. 
e) Compliment de mesures judicials
f) Escolarització irregular per itinerància familiar: són rellevants les actuacions amb la família i la coordinació amb els equips d’intervenció amb la infància i l’adolescència i les conselleries competents en matèria de protecció de persones menors d’edat. 
g) Escolarització irregular per abandonaments educatius reiterats i periòdics. 
h) Malalties cròniques que requereixen una atenció específica:  té dret a rebre l’atenció sanitària específica perquè puga seguir el procés escolar amb la màxima normalitat possible. 
L’escolarització de l’alumnat s’ha de produir en un centre ordinari pròxim al domicili familiar o laboral i les comissions d’escolarització municipals, amb la informació que han aportat els serveis socials i l’assessorament dels serveis especialitzats d’orientació, els serveis socials i altres organismes, s’encarreguen de coordinar aquesta escolarització. 
L’alumnat en situació d’acolliment familiar ha de tindre prioritat en l’accés al centre docent que, per proximitat al domicili familiar o laboral, escolaritze altres membres de la família acollidora o una altra circumstància que resulte més favorable per a la persona acollida o per a l’exercici de les responsabilitats derivades de l’acolliment.
L’alumnat sotmés a mesures judicials que no es troba en situació d’internament en règim tancat i l’alumnat amb acolliment en institucions de protecció social del menor s’ha d’escolaritzar en centres ordinaris pròxims. En l’escolarització d’aquest alumnat és fonamental la col·laboració amb les institucions que els tenen acollits.
En el cas que aquest alumnat presente necessitats específiques de suport educatiu i requerisca mesures curriculars extraordinàries de nivell III o mesures de nivell IV, és preceptiva l’avaluació sociopsicopedagògica i, si escau, l’elaboració d’un Pla d’actuació personalitzat.

3.2.7. Programes específics

·         Programa de millora de l’aprenentatge i del rendiment (PMAR): és una mesura curricular extraordinària de nivell III dirigida a l’alumnat de tercer de l’Educació Secundària Obligatòria que presenta dificultats d’aprenentatge, amb l’objecte que puga assolir els objectius i adquirir les competències corresponents. Per a l’accés a aquest programa és preceptiu un informe sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació. 

·          Programa de reforç per al quart curs de l’Educació Secundària Obligatòria (PR4):  és una mesura curricular extraordinària de nivell III dirigida a l’alumnat que presenta dificultats d’aprenentatge i es considera que, mitjançant aquesta mesura, pot obtindre el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria. Per a l’accés a aquest programa és preceptiu un informe sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació, en el cas que l’alumnat no procedisca d’un grup de PMAR de tercer d’ESO. 

·          Programa d’aula compartida (PAC):  és una mesura curricular extraordinària de nivell III dirigida a l’alumnat en risc d’exclusió social escolaritzat en l’Educació Secundària Obligatòria que presenta conductes disruptives, dificultats d’adaptació al medi escolar i tendència a l’absentisme escolar crònic o a l’abandonament escolar. Té com a finalitat reduir l’absentisme i l’abandonament escolar prematur, reforçar les competències clau, fomentar actituds cooperatives i aconseguir el màxim desenvolupament personal, intel·lectual, social i emocional de l’alumnat. Per a l’accés a aquest programa és preceptiu un informe sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació. 

·         Programes formatius de qualificació bàsica:  constitueixen una oferta formativa adaptada a l’alumnat que ha finalitzat l’ensenyament reglat sense haver aconseguit els objectius previstos en l’Educació Secundària Obligatòria. 
·          
Aquests programes han possibilitar la inclusió sociolaboral i poden oferir-se en dues modalitats: 
a) Programes formatius de qualificació bàsica ordinaris, que tenen la consideració de mesura de resposta de nivell III.
b) Programes formatius de qualificació bàsica adaptada a les persones amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat, que tenen la consideració de mesura de resposta de nivell IV.
Per a l’accés als programes formatius de qualificació bàsica adaptada a les persones amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat, l’alumnat requereix un informe sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació. 

·          Formació Professional Bàsica de segona oportunitat:  és una mesura d’ocupabilitat inclosa en el Pla d’ocupació juvenil que recull l’article 106 de la Llei 18/2014, de 15 d’octubre, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència. Aquesta mesura està dirigida a persones joves que van abandonar de manera prematura els estudis, o qualsevol altra causa de caràcter similar.Per a l’accés d’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat a la Formació Professional Bàsica de segona oportunitat és requisit un informe sociopsicopedagògic elaborat pel servei especialitzat d’orientació.
Article 25 y següents

3.2.8. Ensenyaments postobligatoris, règim especial i formació de persones adultes

Mesures en ensenyaments postobligatoris, règim especial i formació de persones adultes: s’especifiquen en el capítol V del decret 104/2018:

·         Mesures per a l’alumnat esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o d’elit: 
Per a l’alumnat que compagina els seus estudis amb la condició d’esportista d’alt nivell, d’alt rendiment o elit poden adoptar-se mesures ordinàries que comporten la flexibilització dels elements no prescriptius del currículum i la flexibilització de les condicions temporals i metodològiques.

·         Mesures per a l’alumnat que cursa ensenyaments professionals de Música i/o Dansa: 
 Per a l’alumnat que compagina els estudis d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat amb ensenyaments professionals de Música i/o Dansa poden adoptar-se mesures ordinàries que comporten la flexibilització dels elements no prescriptius del currículum i la flexibilització de les condicions temporals i metodològiques. 

·         Itineraris formatius personalitzats en la Formació de Persones Adultes:
El professorat dels centres de Formació de Persones Adultes ha de realitzar una valoració individual inicial de les persones participants, amb l’objectiu de conéixer-ne les característiques, decidir l’adscripció a un nivell educatiu determinat, orientar els itineraris personalitzats i detectar possibles necessitats específiques de suport educatiu. El personal d’orientació educativa ha d’identificar les necessitats específiques de suport educatiu i col·laborar amb el professorat en l’orientació acadèmica i professional. El professorat amb la col·laboració, si escau, del servei especialitzat d’orientació, ha d’orientar l’itinerari formatiu de les persones participants amb necessitats específiques de suport educatiu cap a les opcions que estiguen més d’acord amb les seues capacitats, destreses, interessos i opcions d’ocupabilitat, a fi d’incrementar les seues possibilitats d’inclusió sociolaboral i la formació al llarg de la vida.
Articles 18,19,22,23 i 24
Anterior

3.3. Qui porta a terme aquestes mesures de nivell III?

Totes aquestes mesures les planifica, desenvolupa i avalua l’equip educatiu, coordinat per la tutoria, amb l’assessorament dels serveis especialitzats d’orientació i la col·laboració del professorat especialitzat de suport i, si escau, d’altres agents externs, d’acord amb les seues competències.

A més d’això, les mesures del tercer nivell s’han d’establir en el pla d’atenció a la diversitat, el pla d’acció tutorial i el pla d’igualtat i convivència, que estan continguts en el projecte educatiu de centre i la seua concreció en el pla d’actuació per a la millora.

 

 

 

 

 

 

 4. LES MESURES DE NIVELL IV

Siguiente

4.1. Què són les mesures de nivell IV?

Podem trobar una definició al Art. 14.1 d) del Decret 104/2018 on ens explica que el quart nivell de resposta el constitueixen les mesures adreçades a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que requereix una resposta personalitzada i individualitzada de caràcter extraordinari que implique suports especialitzats addicionals.

4.2. Quines són les mesures de nivell IV?


Atenent al caràcter extraordinari d’aquest nivell, és preceptiu, en tots els casos, la realització d’una avaluació sociopsicopedagògica i l’emissió d'un informe sociopsicopedagògic corresponent.

Aquesta valoració sociopsicopedagògica tindrà caràcter prescriptiu per a l’aplicació de totes les mesures de resposta de nivell IV que especifiquem a continuació:

Cal destacar que els programes específics que requereixen adaptacions significatives del currículum i els programes singulars per a l’aprenentatge d’habilitats d’autoregulació del comportament i les emocions o habilitats de comunicació interpersonal i de relació social en els contextos habituals i de futura incorporació, no es troben desenvolupats en la normativa actual.


Anterior

4.2. Quines són les mesures de nivell IV?

4.2.1. Les adaptacions curriculars individuals significatives


Les adaptacions curriculars individuals significatives:
Van dirigides a l’alumnat amb necessitats educatives especials que cursa l’ensenyament obligatori i presenta un desenvolupament competencial inferior a dos o més cursos. Cal prendre com a referència les competències establides en el currículum ordinari oficial corresponent al nivell en què es troba escolaritzat. Aquestes ACIS també poden realitzar-se, de manera extraordinària a l’alumnat amb altres necessitats específiques de suport educatiu que es troba en les mateixes condicions especificades abans, quan es conclou que poden contribuir a millorar-ne la inclusió socioeducativa.   
       


El procediment per a aplicar aquesta mesura és el següent: 
a) La tutora o el tutor, a proposta de l’equip educatiu, ha de formalitzar la sol·licitud al servei especialitzat d’orientació, perquè, si és procedent, realitze l’avaluació sociopsicopedagògica i emeta l’informe sociopsicopedagògic corresponent. 
b) La direcció del centre, en vista de l’informe sociopsicopedagògic favorable, autoritza l’aplicació de la mesura.             
Les ACIS poden realitzar-se d’una o diverses àrees o matèries o del conjunt d’aquestes. Les planifica, desenvolupa i avalua el professorat responsable de l’assignatura, coordinat per la tutora o el tutor, amb la col·laboració del personal especialitzat de suport i l’assessorament del servei especialitzat d’orientació 
Per a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat que requereix adaptacions significatives en totes les àrees o matèries, les ACIS poden organitzar-se en competències clau que incorporen de manera transversal les diferents àrees o matèries del currículum, des d’una perspectiva funcional i aplicada a la vida quotidiana.
En la planificació, desenvolupament i avaluació s’ha de facilitar la participació activa de l’alumna o l’alumne i de tots els agents significatius amb què habitualment es relaciona.


Seguiment i avaluació:

Les ACIS s’han d’actualitzar a l’inici de cada curs escolar i estan sotmeses a un procés de seguiment continuat, d’acord amb el calendari d’avaluació establit en el centre, a fi d’introduir les modificacions que es consideren oportunes en funció del progrés de l’alumnat. 
L’avaluació i la promoció han de prendre com a referent els criteris d’avaluació fixats en aquestes adaptacions.
Els resultats de l’avaluació de les assignatures que han sigut objecte d’adaptació curricular individual significativa s’expressen en els mateixos termes i amb les mateixes escales que la normativa vigent estableix per a la resta de l’alumnat, i s’han de consignar en les actes i en l’expedient acadèmic amb l’expressió «ACIS» en cada una d’aquestes àrees o matèries. 
A l’alumnat amb ACIS que, en finalitzar l’Educació Secundària Obligatòria, ha aconseguit les competències clau i els objectius de l’etapa, se li expedirà el títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria.

4.2. Quines són les mesures de nivell IV?

4.2.2. Les adaptacions d’accés que requereixen materials singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives extraordinàries


Adaptacions d’accés amb materials singulars, personal especialitzat o mesures organitzatives extraordinàries:
Quan l’alumnat presenta necessitats específiques de suport educatiu i no són suficients les mesures d’accessibilitat amb mitjans comuns i generalitzats, la Conselleria competent en matèria d’educació i els centres docents han de facilitar les mesures d’accessibilitat de nivell IV amb mitjans específics o singulars, que consisteixen en la provisió de sistemes augmentatius o alternatius de comunicació, materials singulars, productes de suport, la intervenció d’algun professional especialitzat o l’establiment de mesures organitzatives diferenciades que afecten els espais i el temps. 

Per a l’aplicació d’aquestes mesures d’accessibilitat s’ha de seguir el procediment següent
a) En el moment en què es detecten les necessitats educatives especials l’equip docent ha de disposar les mesures d’accessibilitat amb mitjans comuns. Quan aquestes siguen insuficients, la tutora o tutor ha de sol·licitar al servei especialitzat d’orientació l’avaluació sociopsicopedagògica i l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic corresponent perquè faça la proposta dels mitjans específics o singulars necessaris. 
b) Per a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat que requereix productes individuals de suport per a millorar la seua autonomia i l’accés al currículum, la direcció o la titularitat del centre ha de fer la sol·licitud a la conselleria competent en matèria d’educació.

4.2.3. Les mesures de flexibilització en l’escolarització


Les mesures de flexibilització en l’escolarització són quatre:     
1. Flexibilització en l’inici de l’escolarització en el segon cicle d’Educació Infantil per a l’alumnat amb necessitats educatives especials o retard maduratiu: quan l’alumnat que presenta necessitats educatives especials o retard maduratiu i la família o els representants legals sol·liciten l’escolarització per primera vegada en el segon cicle d’Educació Infantil, i l’informe sociopsicopedagògic justifica que així es contribueix a optimitzar la maduració i les competències necessàries per a cursar amb millor garantia d’èxit aquest cicle, en les condicions següents: 
·         L’alumnat a què correspon, per edat, escolaritzar-se en el nivell de tres anys, pot escolaritzar-se, en cas que siga possible, en les unitats autoritzades de 2-3 anys o romandre un any més en aquestes unitats, si ja hi està escolaritzat. 
·         L’alumnat a què li correspon, per edat, escolaritzar-se en el nivell de quatre anys, pot escolaritzar-se en el nivell de tres anys.         
2. Flexibilització en la durada de l’etapa del Batxillerat: quan una alumna o un alumne presenta necessitats educatives especials o, excepcionalment, qualsevol altra situació personal degudament acreditada, que li impedeix cursar el Batxillerat en el règim ordinari diürn i no pot fer-ho mitjançant altres alternatives, com el règim nocturn o a distància, té l’opció de fraccionar en dos cursos els continguts de les matèries de cada curs. Aquesta mesura pot aplicar-se en cada curs per separat o en els dos cursos de l’etapa 
3. Flexibilització en la durada dels cicles formatius de Formació Professional per a alumnat amb necessitats educatives especials: si en la planificació, desenvolupament o avaluació de la resposta educativa per a l’alumnat amb necessitats educatives especials es considera que l’adaptació d’accés no és suficient perquè puga cursar determinats mòduls amb garanties d’èxit, pot sol·licitar-se l’aplicació de la mesura consistent en l’ampliació de la durada d’un cicle formatiu.
4. Flexibilització en la durada de l’etapa per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals: consisteix en la seua incorporació a un curs superior al que correspon al nivell acadèmic que cursa, sempre que dispose d’un grau suficient de maduresa i d’adquisició de les competències i es preveja que la mesura és la més adequada per al desenvolupament del seu equilibri personal i la socialització.

4.2. Quines són les mesures de nivell IV?

4.2.4. Les pròrrogues


Les pròrrogues de permanència extraordinària per a l’alumnat amb necessitats educatives especials poden ser:
1. Pròrroga de permanència d’un any més en el segon cicle d’Educació Infantil per a l’alumnat amb necessitats educatives especials que cursa el segon cicle d’Educació Infantil, quan l’informe sociopsicopedagògic justifica que així es contribueix a optimitzar la maduració i l’adquisició de les competències necessàries per a continuar la seua escolarització amb millors garanties d’èxit. Pot aplicar-se una única vegada en el cicle, en qualsevol dels nivells.
2. Pròrroga de l’escolarització en l’ensenyament obligatori per a l’alumnat amb necessitats educatives especials que ha esgotat la mesura de permanència d’un any més en el mateix curs, quan l’informe sociopsicopedagògic justifica que pot afavorir la integració socioeducativa i l’accés posterior a itineraris acadèmics o professionals personalitzats adequats a les seues capacitats i interessos. Pot aplicar-se en qualsevol curs de l’ensenyament obligatori un màxim de dues vegades, una en l’etapa d’Educació Primària i una altra en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria.
3. Exempcions de qualificació en Batxillerat per a l’alumnat amb necessitats educatives especials derivades de discapacitat que cursa estudis de Batxillerat i per al qual no siga possible fer adaptacions d’accés o adequacions curriculars personalitzades ordinàries sense afectar el nivell bàsic dels continguts exigits.
Anterior

.2. Quines són les mesures de nivell IV?

4.2.5. La modalitat d'escolarització


La modalitat d’escolarització:
Per a l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials és preceptiva una avaluació sociopsicopedagògica i l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic per part dels serveis especialitzats d’orientació.
Quan aquest alumnat es troba en algun dels supòsits que indica l’article 46 de l’Ordre 20/2019, s’ha de tramitar un dictamen d’escolarització.

L’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials pot fer-se en alguna de les modalitats següents:
1. Modalitat ordinària, que pot ser en:
·         Aula ordinària a temps complet.
·         Unitat específica en centre ordinari a temps parcial.
2. Modalitat específica, que pot ser en:
·         Centre d’Educació Especial.
·         Unitat específica substitutòria d’un centre d’Educació Especial.
3. Modalitat combinada específica i ordinària en aula ordinària.
L’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials s’ha de realitzar, tret de circumstàncies excepcionals, en la modalitat ordinària en un centre pròxim al domicili familiar o laboral que tinga els mitjans necessaris, o que puguen proveir-se’n mitjançant els ajustaments raonables, a fi de donar una resposta educativa contextualitzada i adaptada a les seues necessitats.
L’escolarització de l’alumnat en la modalitat específica en un centre específic d’Educació Especial o en una unitat específica substitutòria s’ha de considerar, excepcionalment, quan l’informe sociopsicopedagògic justifica que l’alumnat requereix suports i mesures d’alta intensitat i individualització que poden ser prestats en millors condicions en aquests centres o unitats, després d’haver valorat totes les possibilitats d’inclusió i considerat els ajustaments raonables que poden introduir-se en un centre ordinari.
Les decisions sobre l’escolarització estan subjectes a un seguiment continuat pels centres docents i pels serveis educatius competents, a fi de garantir-ne el caràcter revisable i reversible, fet que és preceptiu en el canvi d’etapa. 
Els centres docents i les famílies poden sol·licitar la revisió de la modalitat d’escolarització en qualsevol moment de l’escolaritat.
L'escolarització de l'alumnat en centres d' educació especial, unitats específiques en centres ordinaris i unitats hospitalàries pedagògiques/atenció domiciliària es desenvoluparà en el mòdul IV.

4.3. Qui porta a terme aquestes mesures de nivell IV?

Aquestes mesures les planifica, desenvolupa i avalua amb diferent grau d’intervenció els membres de l’equip educatiu, coordinat per la tutoria, amb l’assessorament dels serveis especialitzats d’orientació i la col·laboració i intervenció del professorat especialitzat de suport (persones especialistes d’Audició i Llenguatge i de Pedagogia Terapèutica) i, si escau, d’altres agents externs, d’acord amb les seues competències.



5. EL PLA D'ACTUACIÓ PERSONALITZAT

Siguiente

5.1. Què és el Pla d'Actuació Personalitzat (PAP)?

El Pla d'Actuació Personalitzat (PAP) és una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes.

·         El PAP incorpora les mesures i suports per afavorir la inclusió de determinat alumnat, aquestes mesures s’articulen en un continu de resposta, des de les mesures ordinàries i generals (recollides en el PEC i en el PAM, nivell I i nivell II)  fins a les respostes més personalitzades i individualitzades com poden ser les mesures de resposta de nivell III i de nivell IV.
·         Aquestes mesures persegueixen la millora i el progrés del creixement personal de l’alumnat i l’ adquisició de capacitats i competències bàsiques, procurant en tots els casos el màxim nivell d’inclusió possible en l’aula ordinària.

·         El PAP forma part de l’expedient acadèmic de l’alumnat per al qual s’aplica i ha de contindre, almenys, i en funció de les necessitats educatives identificades a l’informe sociopsicopedagògic. En la nostra legislació autonòmica, es troba contemplat el PAP en les següents documents legals:
·         El decret  104/2018 recull les següents característiques:
"El pla d’actuació personalitzat s’ha d’elaborar a partir de la proposta efectuada en l’informe sociopsicopedagògic, orienta l’organització de la resposta educativa i recull les mesures i els suports necessaris, els criteris per a la seua retirada, el seguiment del progrés de l’alumnat, les actuacions de transició i l’itinerari formatiu personalitzat, a fi d’afavorir la progressió cap a una major inclusió i la inserció laboral."


·         L’ordre 20/2019, defineix el pla d’actuació personalitzat de la següent forma:
"El Pla d’actuació personalitzat és el document que organitza les mesures de resposta educativa, d’acord amb l’article 14 del Decret 104/2018, per a garantir l’accés, la participació i l’aprenentatge de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu que requereix determinades mesures personalitzades, a partir de la proposta feta en l’informe sociopsicopedagògic."

·         La resolució de 24 de juliol de 2019 (DOGV 30/07/2019), per la qual es dicten instruccions per a l’aplicació d’alguns dels procediments previstos en l’Ordre 20/2019, fa referència al PAP  de la següent manera:
"El PAP recull les conclusions de l’avaluació sociopsicopedagògica i les orientacions de l’informe sociopsicopedagògic per organitzar, desenvolupar i avaluar la proposta de les mesures de resposta educativa per a la inclusió de l’alumnat avaluat i la intervenció dels diferents suports, especialitzats o no, que hi intervenen."



5.2. Qui realitza el PAP i quan?


·         El PAP l’elabora l’equip de professionals que participen en l’atenció educativa de l’alumne/a.
·         El tutor o tutora n’és el coordinador/a responsable de l’elaboració i seguiment del pla. 
0kS’ha de comptar amb la participació de les famílies o representants legals de l’alumne/a, i escoltant-los durant el procés de presa de decisions, donant-los a conèixer el contingut del pla.
okEs redacta a l’inici de cada curs escolar o immediatament després de l’emissió de l’informe sociopsicopedagògic per als casos que determina la normativa educativa.
okTé una duració d’un curs acadèmic.
okImplica una planificació anual per dur a terme el pla, així com la planificació periòdica del seu seguiment coincidint amb les sessions d’avaluació trimestrals. Aquest seguiment és necessari per avaluar el PAP, el progrés de l’alumnat, incorporar noves mesures de resposta educativa, llevar algunes o la necessitat de continuïtat de les mesures establertes per al curs següent.

A continuació mostrem, segons la normativa, en quines mesures s’ha de realitzar el PAP:

Ordre 20/2019
Article 8, punt 2
2. El PAP té caràcter prescriptiu per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, sempre que s’hi aplique alguna de les mesures següents:
a) Accessibilitat personalitzada amb mitjans específics o singulars.
b) Adaptació curricular individual significativa (ACIS) a l’ensenyament obligatori.
c) Enriquiment curricular per a l’alumnat amb altes capacitats intellectuals.
d) Programes personalitzats que impliquen suports personals especialitzats.
e) Programes específics adreçats a l’alumnat que presenta alteracions greus de conducta, programes d’acompanyament davant supòsits de violència i desprotecció, i plans terapèutics per a l’alumnat amb problemes greus de salut mental.
f) Itinerari formatiu personalitzat per a l’alumnat amb necessitats educatives especials que cursa ensenyaments de Formació Professional.
g) Altres mesures que determine reglamentàriament la Conselleria competent en matèria d’educació.


3. Com i quan s'avalua el PAP?


·         L’avaluació del PAP és necessària per veure el progrés de l’alumnat, per prendre decisions sobre l’eficàcia de les mesures de resposta educativa, sobre la modificació i la incorporació  de noves mesures de resposta.
·         L’avaluació anual de l’efectivitat de les mesures desenvolupades forma part d’aquest pla, i s’ha de fer de manera col·laborativa amb la participació de la família i, sempre que siga possible, de l’alumnat.
okTrimestralment, coincidint amb les sessions d’avaluació, l’equip educatiu, coordinat per la tutora o el tutor i assessorat pel servei especialitzat d’orientació, amb la informació obtinguda de les famílies, l’alumnat i altres agents que hi intervenen, ha d’avaluar els resultats i l’eficàcia de les mesures de resposta educativa dutes a terme, l’organització dels suports personals especialitzats i el progrés de l’alumnat i, d’acord amb això, introduir les modificacions que siguen necessàries.
okEn la sessió d’avaluació de final de curs, a més, han d’acordar la continuïtat del PAP i fer-ne la proposta per al curs següent. Les decisions sobre la modificació i, si escau, la incorporació  de noves mesures de resposta, les ha d’acordar de manera col·legiada l’equip educatiu en les sessions d’avaluació, a proposta de qualsevol  dels seus membres, de la família o els representants legals o del mateix alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil. Per a l’eliminació de les mesures s’han de considerar els criteris de retirada especificats en el PAP per a cada una d’aquestes.
okLa tutora o el tutor ha de fer constar en el document del PAP les  conclusions i les decisions adoptades en el procés d’avaluació contínua i facilitar aquesta informació a les famílies, representants legals o l’alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil, per a la qual cosa pot tindre la col·laboració de l’especialista en Orientació Educativa i de la resta de l’equip educatiu.
okLes famílies, representants legals o l’alumnat, en cas de ser major d’edat i tindre la capacitat civil, tenen dret a rebre una còpia del PAP i de les modificacions, de la qual cosa s’ha de deixar constància per escrit amb el vistiplau de la direcció o la titularitat del centre.
okEl personal especialitzat de suport ha de col·laborar activament en el procés d’avaluació de l’alumnat, pel que assistirà a totes les sessions d’avaluació dels Plans d’Actuació Personalitzats de l’alumnat amb el qual intervenen i a aquelles sessions d’avaluació per a les quals, de forma extraordinària, siga convocat.
okEl document informatiu del progrés de l’alumnat i del resultat de les avaluacions periòdiques que es lliura a la família o als representants legals de l’alumnat ha de ser únic.
okEl tutor o tutora amb la informació aportada trimestralment pel personal especialitzat de suport d’acord amb l’article 41.8 de l’Ordre 20/2019, redactarà el document de seguiment del PAP i comunicarà aquesta informació a la família o als representants legals de l’alumnat en els termes i condicions que cada centre determine.



EDUCACIÓ INCLUSIVA-CONCEPTE


QUÈ ENTENEM PER UNA EDUCACIÓ INCLUSIVA?
És la qüestió que abordarem, és a dir, intentarem aclarir el marc conceptual i les implicacions que es deriven d'una escola inclusiva, repassant els 4 elements principals que assenyala la literatura sobre aquest tema.

Però abans de començar és necessari deixar clares 3 idees que han de vertebrar el discurs de la inclusió:
1.        La primera d'elles és que cada alumne i alumna és únic i diferent. No hi ha dues categories d'alumnat i per tant, precisa una resposta educativa adaptada a les seues potencialitats i necessitats.
2.        La segona és que tot l’alumnat, en algun moment de la seua escolarització, pot requerir suports en diferent nivell, amplitud, intensitat i durada, per la qual cosa l'escola ha de planificar una resposta educativa des de l'inici.
3.        I finalment, la idea que no és tant l'alumnat el que presenta o té una discapacitat sinó que existeixen entorns discapacitants, és a dir, és el context el que fa a la persona discapacitada, com bé afirma Nacho Calderón
En aquest sentit, entenem que l'educació inclusiva és possible, és necessària i és urgent. Estem parlant de drets humans, d'una educació transformadora que millorarà la qualitat de vida de moltes persones, una educació que va més enllà de la mera socialització; estem parlant de societats inclusives, societats justes.

Què és la inclusió?
Un error freqüent és considerar l'educació inclusiva com a sinònim d'integració. Hi ha matisos que diferencien a tots dos conceptes.
·         La integració accepta la diferència, la reconeix però se centra en el dèficit, la deficiència o la discapacitat, per tant parla de necessitats educatives i planteja una resposta educativa que és diferenciadora. Diferenciadora en tant que l'alumne o alumna ix de l'aula ordinària per a rebre una atenció individualitzada en funció de la seua discapacitat, amb un currículum que s'allunya significativament de l'ordinari.
·         En canvi una escola inclusiva acull la diferència i aprén d'ella, focalitzant l'atenció en les capacitats de tot l'alumnat i potenciant-les, mitjançant l'eliminació de barreres que impedeixen que tots els alumnes puguen aprendre. En aquest sentit la resposta educativa és inclusiva i per tant l'alumne i l'alumna estan presents a l'aula ordinària, participant i aprenent al costat dels seus iguals.

martes, 24 de marzo de 2020

Webs y Blogs para trabajar desde casa. Quédate en casa!


ENLACES Y RECURSOS PARA ESTE TIEMPO EN CASA:

E.INFANTIL:
-Editorial SM:
- GVA Educación: PLAN MULAN: nuestra Consellería ha editado el PLAN MULAN especialmente para este tiempo de docencia en casa. Hay módulo para E.Infantil y Primaria:
PARA INFANTIL Y PRIMARIA:

E.PRIMARIA:
-Cuadernillos de repaso de la editorial Calesa (1º-6ºPrimaria y 1ºE.S.O.-4ºE.S.O.) http://www.ayudaparamaestros.com/2020/03/cuadernillos-de-repaso-descargables.html
-Editorial SM:

APLICACIÓN FLIPPED PRIMARY:
La app es muy intuitiva, ya que está todo bien separado por cursos, con sus unidades y sus contenidos dentro de cada unidad, enlazados a cada vídeo educativo.  Simplemente tienes que entrar en el curso que estás impartiendo, si eres profesor o el que estás cursando, si eres alumno, pinchar en la unidad o en la pestaña que pone “ver todo” donde hay un índice que indica sobre qué va cada unidad y seleccionar el contenido sobre el que queremos ver el vídeo. Los vídeos tienen una duración de cinco minutos máximo, alguno hay que dure un poquito más, pero la gran mayoría de los más de 2000 vídeos que hay enlazados en la app, no suele llegar a esos cinco minutos mencionados.
Cualquier profesor puede usarla en su clase con sus alumnos duplicando la pantalla de su tablet, yo utilizo un iPad, a la pizarra digital a través de cualquier herramienta que te sirva para ello en el ordenador. Yo por ejemplo para duplicar la pantalla de mi iPad en mi MacBook utilizo X-Mirage y puedo mostrar los vídeos también en la pizarra digital de las aulas.
También es ideal si los alumnos la tienen descargada, ya que en casa ellos pueden repasar, ver los vídeos las veces que quieran y reforzar aquello que necesiten.
EDUCACIÓN FÍSICA:
En la aplicación Flipped Primary APP, en el enlace
bit.ly/mueveEF se accede a este genially ,podemos encontrar un juego para jugar y hacer ejercicio en casa: MUÉVETEF pero En Casa

INGLÉS:
-Materiales proporcionados por las editoriales McGraw Hill o Lingokids para niños de 3-5 años y entre 6-8 años.

TODO INCLUSIÓN:
-Recursos para imprimir a profesores y familias de E.Infantil, Primaria y ESO. Organizados por materias y niveles.
Disponibles en la web:





martes, 17 de marzo de 2020

MAESTRO PT A CASA

Hola Familias!!!

Les escribo esta entrada para todas aquellas familias que tengan hijos con necesidades especificas de apoyo educativo por si necesitan materiales, consejos, ayudas pedagógicas, actividades, etc.
Podéis escribirme a través de este correo  marcos.cotaina@hotmail.com y en lo que pueda os ayudaré.
Ánimo con estos días!!!

miércoles, 8 de enero de 2020

OPOSICIONES EDUCADORES -AS DE EDUCACION ESPECIAL COMUNIDAD VALENCIANA-318 plazas


CONVOCADAS LAS OPOSICIONES PARA EDUCADORES-AS DE EDUCACION ESPECIAL PARA LA COMUNIDAD VALENCIANA.



YA ESTÁ DISPONIBLE Y A LA VENTA EL TEMARIO DE LA PARTE ESPECIFICA.

Contacta con marcos.cotaina@hotmail.com para adquirir temario, normativa actualizada y simulacros de exámen.



TEMARIO ESPECIFICO DE EDUCADORAS DE EDUCACION ESPECIAL

1. Principios de integración escolar, laboral y social. Ley 13/1982, de 7 de abril, de Integración Social de los Minusválidos. Ley 9/2018, de 24 de abril, de modificación de la Ley 11/2003, de la Generalitat, sobre el Estatuto de las Personas con Discapacidad.

2. Los derechos de los niños y las niñas y los adolescentes. La protección integral de la infancia y la adolescencia en la Comunidad Valenciana. Ley 26/2018, de 21 de diciembre, de la Generalitat de derechos y garantías de la infancia y la adolescencia.

3. El sistema educativo. Ley orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación. Organización y funcionamiento de los centros educativos. La intervención del educador/a de educación especial en los centros educativos.
 4. De la integración escolar a la Inclusión educativa. La educación inclusiva como derecho. Principios de equidad y de inclusión en el sistema educativo valenciano. DECRETO 104/2018, de 27 de julio, del Consejo. ORDEN 20/2019, de 30 de abril.

5. Detección de barreras e identificación de necesidades educativas del alumnado. Respuesta educativa para la inclusión La escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales.
6. Productos de apoyo para el alumnado con necesidades educativas especiales.
7. Plan de actuación personalizado (PAP). Colaboración del educador/a con el profesorado en el despliegue de las medidas educativas propuestas por el equipo docente. Informes y memoria de las actividades realizadas.
 8. Colaboración y coordinación del educador/a de educación especial con el tutor/a, el equipo educativo y con las familias del alumnado con necesidades educativas especiales.
9. Características y necesidades educativas del alumnado con discapacidad motora. La atención del educador/a de educación especial a este alumnado. 10. Características y necesidades educativas del alumnado con discapacidad sensorial. La atención del educador/a de educación especial a este alumnado.
10. Características y necesidades educativas del alumnado con discapacidad sensorial. La atención del educador/a de educación especial a este alumnado.
11. Características y necesidades educativas del alumnado con trastornos del espectro autista. La atención del educador/a de educación especial a este alumnado.
12. Características y necesidades educativas del alumnado con discapacidad intelectual. La atención del educador/a de educación especial a este alumnado.
13. Características y necesidades educativas del alumnado con trastornos graves de conducta. Intervención del educador/a de educación especial en la aplicación de programas específicos dirigidos a este alumnado La observación de conductas y los diferentes instrumentos de recogida de datos.
14. El despliegue de la comunicación. Habilidades de comunicación del alumnado con necesidades educativas especiales, Principales sistemas de la comunicación aumentativa y alternativa.
15. Intervención del educador/a de educación especial, en la aplicación de programas específicos de autonomía personal. Programas relacionados con los hábitos de alimentación, con el control de esfínteres y en programas de higiene y aseo personal.
16. Despliegue de la autonomía social. Habilidades básicas de interacción social del alumnado con necesidades educativas especiales. Intervención del educador/a de educación especial en la aplicación de programas específicos de autonomía social.
17. El papel del educador/a en los desplazamientos necesarios del alumnado con necesidades educativas especiales. Seguimiento de las tareas de higiene y de alimentación en los periodos de esparcimiento y comedor. Participación en las actividades complementarias y extraescolares.
 18. Transición en la vida adulta del alumnado con necesidades educativas especiales. Intervención del educador/a de educación especial en los programas de transición en la vida adulta de este alumnado.
 19. Técnicas de prevención de accidentes y primeros auxilios en el alumnado con necesidades educativas especiales. Conocimiento de las curas auxiliares. Medidas higiénicas de carácter general.
20. Riesgos laborales. Medidas y actividades de prevención. La seguridad y la salud de los educadores/as en los centros educativos.

jueves, 19 de diciembre de 2019

V. Completa.“Las funciones ejecutivas del cerebro son imprescindibles pa...

¿Para qué educamos? Jesús C. Guillén, profesor e investigador

¿Qué es la educación inclusiva?

¿Qué es la educación inclusiva?

¿Qué es la educación inclusiva?

Educación inclusiva

Educación inclusiva. Mel Ainscow.

EDUCACION INCLUSIVA-Pilar Arnáiz

viernes, 13 de diciembre de 2019

PROGRAMACION INCLUSIVA-LA TAXONOMIA DE BLOOM-LA JERARQUIRIZACION DE OBJETIVOS COMPETENTES

Captura de pantalla 2015-12-03 a las 21.41.48A finales de los años 50 del pasado siglo, había una corriente psicológica en los Estados Unidos encabezada por la escuela de Chicago que estaba muy preocupada por cómo se aprende y cómo evaluar los aprendizajes. Se comprobó rápidamente que no todas las acciones cognitivas tenían la misma complejidad, por ejemplo, no es lo mismo recordar un cierto dato que analizarlo o valorarlo.
Bloom desarrolló una jerarquía de los objetivos educativos que se querían alcanzar con el alumnado, dividiéndolo en tres ámbitos: Ámbito cognitivo, ámbito afectivo y ámbito psicomotor. Es del primer ámbito del que surge la tabla de la taxonomía de Bloom.
Posteriormente al trabajo de Anderson y Krathwohl, el doctor Andrew Churches actualizó la taxonomía para la era digital. Churches introdujo nuevas acciones relacionadas con las tecnologías digitales. Acciones o verbos que no existían al finales del siglo pasado y que de alguna manera teníamos que tener también categorizadas.

Con todo esto, nos gustaría mostrarles una herramienta basada en la taxonomía de Bloom que categoriza los aprendizajes, mostrando una breve explicación de cada nivel además de distintas palabras claves, acciones y resultados para esas acciones, así como preguntas clave que hacen ejercitar cada nivel de aprendizaje.


CCaptura de pantalla 2015-12-03 a las 22.12.56

miércoles, 11 de diciembre de 2019

El DUA

El diseño universal para el aprendizaje (DUA) está relacionado de forma directa con los recursos de aprendizaje en abierto (REA) y el tienen el objetivo de poder personalizar el recorrido educativo por medio de la creación y desarrollo de un Entorno Personal de Aprendizaje (PLE) propio. Igualmente, el DUA implica la accesibilidad universal a la educación, marcando el camino hacia una inclusión efectiva. Se trata de una visión humanista de la educación, recordando que todos somos diferentes y únicos, con nuestros puntos fuertes y débiles: la diversidad es la regla, no la excepción.
En este sentido, las Tecnologías de la información y la comunicación (TIC) son la llave maestra hacia el DUA, proporcionando herramientas para la accesibilidad y para la cooperación. En el diseño universal del aprendizaje en inglés (UDL), se toma en consideración el término de diversidad en el sentido más amplio de la palabra. Promueve una flexibilización del currículo, para que éste sea abierto e inclusivo desde el comienzo, intentando minimizar las necesarias e inevitables adaptaciones posteriores. De esta manera, se favorece la igualdad de oportunidades en el acceso a la educación. Muchos autores entienden el DUA como un conjunto de principios enfocados hacia esa finalidad de inclusión y accesibilidad.


El Diseño Universal para el Aprendizaje es una forma de programación del currículo que permite que los diseños de las tareas, actividades o ejercicios se realicen de una forma accesible para todos.
Conocer las pautas del DUA nos ayudará a realizar esas programaciones con alternativas de una forma más completa y exhaustiva, ayudándonos a dirigir nuestros esfuerzos en el camino adecuado. Y los recursos tecnológicos cobrarán una importancia singular, dado que nos aportan un conjunto de herramientas de gran potencia que nos facilitarán la tarea de hacer accesible cualquier actividad.

ACTIVIDADES MULTINIVEL PARA POTENCIAR LA INCLUSIVIDAD Y FAVORECER LA NEURODIVERSIDAD



Querdios compis, hoy os dejo algunas ideas sobre cómo potenciar y favorecer la inclusión dentro del aula y en este aspecto me he fijado en la enseñanza multinivel:


El diseño de aprendizaje con actividades multinivel es una de las estrategias señaladas, por la literatura especializada, como una de las que mejor incluyen a todo el alumnado en la actividad diaria de clase, sea cual sea el nivel de habilidades que presenten.
Basándonos en Pilar Arnaiz, podemos decir que
 constituye otra forma de planificar la atención a la diversidad en el aula desde una perspectiva inclusiva, porque posibilita que cada alumno y cada alumna encuentre, respecto al acceso y desarrollo de un contenido, actividades acordes a su nivel de competencia curricular, y estas les permita el progreso, y la implicación, de manera personalizada.
Aún siendo señalada, la realidad es que se utiliza muy poco en la práctica diaria. Alguno de los argumentos que se señalan en su contra es la complejidad de su diseño. 

3 aspectos básicos conlleva la enseñanza multinivel:

1.-Personalización.
2.-Enfoque DUA.
3.-Diversificaciones.
4.-Taxonomía de Bloom



La enseñanza multinivel se basa en una premisa sencilla: 
 Un único diseño de unidad didáctica o lección debe servir para enseñar a todo el alumnado del aula.
Esta premisa nos lleva a la idea de que la mejora de los recursos y la ratio es posible, pues varios docentes pueden intervenir a la vez en el aula, haciendo realidad, por ejemplo,  esta otra estrategia inclusiva en la que dos, o más, docentes intervienen a un tiempo con un mismo grupo-aula. A su vez, permite que todo el equipo docente que interviene en el grupo o clase trabaje de manera horizontal con todo el alumnado, eliminando así la verticalidad que producen las clases ordinarias y la clasificación y diferenciación que por clases flexibles, especializadas, de apoyo o de refuerzo.

Es un tipo de planificación de la enseñanza y de programación curricular que, desde su concepción inclusiva, se anticipa a las variadas características, posibilidades y necesidades de todo el alumnado de una clase.


La Enseñanza Multinvel (EM), está guiada por tres principios:
  • Personalización, porque ajusta los aprendizajes a todos y cada uno de los alumnos y alumnas de una clase. 
  • Flexibilidad, porque permite que los alumnos puedan moverse en diferentes niveles independientemente del que, a priori, parecía adecuado para él o ella.
  • Inclusión, porque permite que todo el alumnado trabaje  junto y a la vez ( que no al mismo ritmo ni con la misma profundidad) sobre una misma base curricular. 


Base curricular común

Hay que destacar que el proceso de diseño multinivel conduce a una base curricular común, elimina las adaptaciones curriculares y todo el alumnado puede promocionar dentro de sus posibilidades individuales. Las múltiples opciones de acceso y expresión, que evidencien el progreso de todo el alumnado, deben ser explícitas como una de las partes más importantes del diseño.

Esta base curricular común es el hilo conductor que une, en términos muy generales el objetivo o el criterio de evaluación, -tómese el hilo por un extremo u otro- con una formulación más detallada ( el diseño multinivel) con respecto a opciones alternativas o múltiples sobre aspectos como la presentación, el acceso a la información; el desarrollo, duración y profundidad de las tareas; el uso de materiales de apoyo o los mediadores del aprendizaje que necesitamos (incluyendo aquí todos los recursos y medios tecnológicos facilitadores del acceso, la expresión y la implicación durante la tarea), la comprensión, el entendimiento de la motivación e interés por aprender y la evaluación.

La esencia consiste en el diseño de  secuencias de aprendizaje que  permitan recorrer todas las habilidades  cognitivas y niveles de razonamiento del alumnado. Así: 
  • Se libera el profesorado de un estilo de enseñanza único (recordemos que no hay mejores ni peores estilos de enseñanza, y el único criterio es el contexto), apostando por una presentación de la información de aprendizaje dirigida a  diversos estilos de aprender y a que la información llegue por diversos receptores sensoriales, dando la posibilidad de "agarrarla" desde los puntos fuertes de recepción de todo  y cada uno de los aprendices. 
  • Se permite a los estudiantes elegir diversos caminos personalizados para aprender los objetos de aprendizaje y para demostrar la comprensión e integración de lo aprendido.
  • Se diseña para mantener motivados a los alumnos en las tareas. Las metodologías gamificadas y la organización cooperativa como modo de aprender puede ser clave en este aspecto.  
  • Para mantener vivo el paradigma de crecimiento, que puedan  ver y sentir  que todos los estudiantes progresan. 

¿Cómo planificar en formato Multinivel?

Adaptándonos a lo que la propuesta de trabajo multinivel que ofrece Collicot, podemos plantear las siguientes fases de planificación:
  • 1ª fase: Determinación del concepto o conceptos subyacentes, entendiendo por estos aquellas ideas fuerza que constituyen lo que realmente queremos que aprenda nuestro alumnado como valor esencial. Habitualmente estos están ocultos detrás de los contenidos principales, y es preciso que los hagamos explícitos, desde la idea ya expresada aquí en otras ocasiones de que los contenidos debe ser tomados como continente del aprendizaje.
    • Partiremos del contenido, tema o bloque temático que hemos decidido. La decisión de qué elegir puede  venir de múltiples formas ( temas de interés del aula, del centro, de la localidad, de un grupo de alumnos, de las familias, de un acontecimiento de actualidad,...) o, incluso , de una de las formas más comunes: del currículum oficial. 
    • El profesorado decide lo que es más importante de todo lo que se propone que aprendan los alumnos y que, considerándolo como el eje fundamental de su intervención, lo formula como meta de aprendizaje para todo el alumnado, expresado a modo de concepto subyacente.
    • Plantearemos los objetivos, criterios de evaluación, indicadores o estándares de aprendizaje que estén relacionados con los contenidos, con el concepto subyacente y el desarrollo de los mismos, estableciendo el hilo conductor. Así, elegiremos  las ideas clave y básicas de la  unidad didáctica que vamos a diseñar , dando importancia a aquello que, a nuestro juicio profesional, es lo que "no deben de dejar de aprender nuestro alumnado".
    • Diseñar contenidos alternativos, curriculares, enriquecidos para todo el alumnado que posibilite diferentes elecciones para conseguir adquirir el concepto subyacente.
    • Abrir la posibilidad de incorporar contenidos personalizados de cada grupo de alumnos y alumnas que permitan la motivación hacia la tarea ajustada a sus gustos e intereses. 
  • 2ª fase: Determinación de las propuestas, canales, medios , estilos y métodos de presentación de los contenidos a los alumnos.
    • El profesorado prepara diferentes formas de presentar o adquirir información, de manera que todo el alumnado tenga acceso a la nueva información. 
    • En esta fase prestará especial atención a las barreras que el contexto proporciona o las limitaciones que la práctica común ofrece para determinados alumnos y alumnas.
    • Podrán especial atención en permitir diferentes niveles de participación y de resolución.
  • 3ª fase: Determinación de los métodos de práctica del alumnado. 
    • El profesorado prepara diferentes opciones de trabajo en el aula para el alumnado de manera que todos puedan participar, aunque sea parcialmente en algunas actividades, y tengan oportunidades de trabajar en el aula para aprender los contenidos determinados en la 1ª fase, sin perder de vista el concepto subyacente que es el eje común que nos guía.
    • El profesorado planifica diferentes formas de desarrollo de las actividades y propone actividades y materiales que respondan a diferentes niveles competenciales.
  • 4ª fase: Determinación de los métodos e instrumentos de evaluación del alumnado y  de las evidencias de evolución y el progreso de los alumnos.
    • Todos los alumnos y las alumnas deben poder mostrar sus progresos a través de uno u otro tipo de actividades que servirán de referentes para efectuar, no solo una evaluación para aprender, sino también una evaluación para calificar. 
    • El profesorado plantea referencias individualizadas de punto de partida y de los logros conseguidos para todo el alumnado.
  • 5ª fase: Revisión de la coherencia del conjunto de la programación planteada para dar respuesta a la totalidad del alumnado, incluido el alumnado con más dificultades.
    • Un verificador, a modo de checklist, que ayude asegurar que ningún alumno ni alumna queda fuera de lo previsto o planificado.
    • Si es preciso, y atendiendo a los resultados anteriores, se reformula la parte del diseño de la programación multinivel.

No olvidar...

  • Cuando planificamos, ir de lo general y estándar ( que es lo que tenemos tipificado), a lo particular y diverso.
  • Proponer diferentes modos de desarrollo teniendo en cuenta las habilidades de cada uno de los alumnos y alumnas que componen nuestro grupo de estudiantes.
  • Explorar las posibilidades activas que ofrece el desarrollo de la actividad, desde planteamientos constructivistas y del saber hacer.
  • Desarrollar actividades auténticas ( relacionadas con la vida real) y valiosas ( significativas de modo individual). Para ello es de mucha utilidad que estén integradas dentro de proyectos de aprendizaje y servicio.
  • Trabajar desde colaboración de equipos docentes en el diseño y desarrollo de la Enseñanza Multinivel y desde metodologías colaborativas en equipo y cooperativas en el desarrollo del aprendizaje por parte del alumnado, dando valor al capital social que supone el propio alumnado en los apoyos personalizados. 
La planificación multinivel es referente inclusivo porque tiene presentes a todo el alumnado en la definición de cada una de las actividades, convirtiéndose así en una excelente herramienta favorecedora de la inclusión

martes, 10 de diciembre de 2019

NOVEDADES LOMLOE-2020

                                      NOVEDADES LOMLOE:

¿Desaparecen los estándares de aprendizaje? todo pareceindicar que sí: Se mantiene los objetivos, contenidos, criterios de evaluación, metodología y las competencias.

 La educación infantil atenderá a la compensación de los efectos de las desigualdades de origen cultural, social y económico
 • El Gobierno, en colaboración con las comunidades autónomas, determinará los contenidos educativos del primer ciclo de la educación infantil y los requisitos mínimos • El carácter educativo de uno y otro ciclo será recogido en una propuesta pedagógica por todos los centros que impartan educación infantil.

 Educación Primaria:
 • Se organiza en tres ciclos
 • Se incorpora en el tercer ciclo la Educación en valores cívicos y éticos • Asignatura de religión de oferta obligatoria pero voluntaria y sin asignatura espejo
 • Inclusión educativa, atención personalizada y prevención de las dificultades de aprendizaje
 • Se apuesta por medidas alternativas y preventivas de la repetición con un plan de refuerzo individual
 • Fomento de la creatividad, las tecnologías de la información, el aprendizaje significativo y el espíritu científico
 • Informe de refuerzo en cada ciclo e informe al finalizar la etapa.
• Medidas de flexibilización en la organización de las áreas.



En la ESO:
• Se eliminan los itinerarios
• Programas de diversificación curricular
 • Programas de refuerzo para el alumnado con dificultades
 • Aprendizaje competencial, autónomo, significativo y reflexivo
 • Educación en valores cívicos y éticos en uno de los cursos de la etapa.
 • Se limita la repetición. El alumno o alumna podrá permanecer en el mismo curso una sola vez y dos veces como máximo dentro de la etapa con un plan específico personalizado
• Asignatura de religión de oferta obligatoria pero voluntaria y sin asignatura espejo
 • Alumnado que no obtenga el título recibirá un consejo orientador individualizado
 • Orientación con perspectiva de género

EN BACHILLERATO:
• Se añade como objetivo: fomentar la igualdad efectiva de derechos y oportunidades entre hombres y mujeres, analizar y valorar críticamente las desigualdades existentes, así como el reconocimiento y enseñanza del papel de las mujeres en la historia e impulsar la igualdad real
• El Gobierno, oídas las comunidades autónomas, fijará las condiciones en las que el alumnado pueda realizar el bachillerato en tres cursos
 • Se recupera la anterior PAU
 • Excepcionalmente se puede obtener el título de Bachillerato por compensación

En FP:

Mejora en el reconocimiento social de los itinerarios formativos de formación profesional
• Flexibilización de las enseñanzas y la agilización de los procesos de incorporación de nuevos contenidos
• Orientación profesional con perspectiva de género
 • Se agiliza la acreditación de la experiencia laboral
LOMLOE:

• Suprime la distinción entre materias troncales, específicas y de libre configuración autonómica
• Suprime de los estándares de aprendizaje
 • Restablece el 65% de las competencias curriculares en CCAA sin lengua cooficial y el 55% en las CCAA con lengua cooficial
• Aumenta la autonomía de los centros para completar el curriculum • Recupera la organización en ciclos en Educación Primaria
 • Permite ordenar el curriculum de 1º, 2º y 3º de ESO por ámbitos • Permite el bachillerato progresivo en 3 años


NUEVAS MEDIDAS:



Los derechos de la infancia como principio rector del sistema
 • Refuerza el carácter educativo de la educación infantil 0-3
• Atención especial a la escuela rural y la escuela insular • Suprime los itinerarios curriculares en la ESO
• Recupera los programas de diversificación curricular en la ESO
• Posibilita la obtención del título de ESO desde la FP Básica
• Flexibiliza el sistema educativo y facilita un consejo orientador para continuar formándose a quien no titule en ESO
 • Suprime medidas segregadoras entre las redes pública y concertada que introdujo la LOMCE (la “demanda social”, el privilegio a la educación diferenciada o en los criterios de admisión al centro)
 • Se promoverá el préstamo gratuito de libros de texto y otros materiales curriculares
• Programas de cooperación territorial con carácter compensador

Limita el número repeticiones de tres a dos en la educación básica con planes individuales de refuerzo
 • Mejora la transición entre Primaria y ESO con planes individuales
• Refuerzo de la orientación y la acción tutorial que acompañarán el proceso socioeducativo individual y de grupo
 • Evaluaciones-diagnóstico en 4º de Primaria y 2º de ESO para la mejora interna sin publicar rankings de centros
• Confianza en la autonomía de los centros y sus planes estratégicos de mejora
 • Apoyo a proyectos innovadores y experimentales teniendo en cuenta el contexto socioeconómico del centro
 • Autonomía de los centros para compensar las carencias en lengua castellana y en las lenguas cooficiales • Promoción de las vocaciones científicas y STEAM entre las chicas


Propone un pacto para blindar un suelo de inversión educativa del 5% del PIB • Recupera el consenso con las comunidades autónomas y el equilibrio competencial
 • Recupera y potencia la participación de la comunidad educativa en la gestión de los centros
• Refuerza el liderazgo pedagógico de las direcciones de centro
• Recupera el consenso de la comunidad educativa anterior a la LOMCE
• Prevé un periodo para abordar la reforma de la profesión docente
 • Refuerza el aprendizaje competencial y a lo largo de la vida • Refuerza la relación entre el ámbito educativo y el laboral
 • Se vincula a otras políticas sociales: de igualdad, de salud, de diversidad, de empleo y de garantía de derechos digitales

LA NUEVA LEY-LOMLOE...Adios a los estándares de aprendizaje?


                                RAZONES DE UNA NUEVA LEY EDUCATIVA-LOMLOE

1.- La LOMCE, de 2013, rompió el consenso en educación existente desde 2006
2.- La LOMCE ha generado un sistema educativo segregador, basado en el establecimiento de itinerarios a edades tempranas, en contra de las recomendaciones de la OCDE
3.- La LOMCE ha empeorado los resultados educativos del alumnado, disminuyendo las tasas brutas de titulación en ESO y Bachillerato

jueves, 5 de diciembre de 2019

DECALOGO DEL MAESTRO INCLUSIVO

DECALOGO DEL MAESTRO INCLUSIVO:

1.-Es un maestro reflexivo-investigador.
2.-Es un maestro que acepta la diversidad dentro de su aula.
3.-Es un maestro que intenta entender el funcionamiento del cerebro de sus alumnos: El maestro es también un neuroeducador.
4.-Es un maestro que se implica en el aprendizaje de sus alumnos.
5.-Es un maestro que se coordina con la familia y otros agentes educativos. Percibe la escuela como una comunidad educativa donde todos se pueden ayudar.
5.-Es un maestro que programa de manera inclusiva contemplando diferentes técnicas, instrumentos y formas de evaluar el proceso de aprendizaje y el de enseñanza.
6.-Es un maestro que respeta las diferencias individuales (ritmo de aprendizaje, niveles competenciales, intereses...)
7.-Es un maestro que realiza adecuaciones personalizadas respetando al máximo el curriculo ordinario.
8.-Es un maestro que diversifica su enseñanza en cuanto a materiales, tipos de agrupamiento...
9.-Es un maestro que enseña de manera significativa despertando la curiosidad de sus alumnos.
10.-Es un maestro que debe ser maestro.

CÓMO PROGRAMAR DESDE LA INCLUINNOVACION


Queridos compis!!!

En estas próximas semanas ya voy a lanzar un nuevo libro....Cómo programar desde la Incluinnovación...Un libro destinado a todos los docentes, opositores, profesionales de la educación, padres y madres sensibilizados con el tema de la inclusión.
El libro no se olvida de un tema actual como es el de la neuroeducación, aspecto clave para educar desde la innovación.

Es un libro teórico-práctico que invita a hacer una profunda reflexión de las prácticas educativas en los centros ordinarios y a cambiar nuestra mirada en pro de transformar los centros educativos.

Así pues, os animo a su lectura y por supuesto todos vuestros comentarios serán bien recibidos.

Un saludo, Marcos.

jueves, 28 de noviembre de 2019

La evaluación inclusiva


Pocos elementos hay tan determinantes en el establecimiento de una verdadera educación inclusiva como la evaluación. Efectivamente, cualquier práctica de carácter inclusivo, cualquier esfuerzo por potenciar el aprendizaje y la participación de todos y cada uno de los estudiantes, que no vaya acompañado por un sistema de evaluación que respete y valore las diferencias individuales solo conseguirá profundizar la brecha de la desigualdad.
En palabras de la profesora Mª Antonia Casanova (2011):

“Aún en los casos en que se haya modificado la metodología y se estén tomando en cuenta algunas diferencias de los estudiantes, un examen puntual, único, igual para todos, lo que promueve es la homogeneidad, ya que en base a un mismo nivel preestablecido se va a juzgar la valía del conjunto de la población escolar. Una evaluación que parte de que todos los alumnos son iguales (es lo que se sobreentiende fácilmente cuando se evalúa del mismo modo a todos), nunca favorecerá la atención a la diversidad ni estimulará la educación inclusiva”. (p. 82)

martes, 19 de noviembre de 2019

NEUROEDUCACION-EDUCAR CON EL CEREBRO


NEUROEDUCACION

Está naciendo una nueva cultura, la cultura “neuro”, que significa que la esencia del ser humano, lo que aprende y memoriza, es producto del funcionamiento del cerebro. Intentar enseñar sin conocer cómo funciona el cerebro será algo así como diseñar un guante sin nunca antes haber visto una mano”, sostiene Mora
neuroeducación en las aulas
La escritora y psicóloga Begoña Ibarrola afirma que “educar en las emociones es clave para favorecer el aprendizaje” y que, por tanto, los docentes necesitan comprender que “su función como educadores va mucho más allá que la de meros transmisores de información o conocimientos”.


¿A qué edad se aconseja que la neuroeducación sea llevada a las aulas? Forés es contundente: “Cuanto antes mejor. La neurociencia ratifica la importancia de los primeros años de nuestra vida y esto implica una buena formación por parte de los maestros de los más pequeños, además de una más alta consideración por su labor educativa”. Para esta especialista, la neuroeducación es un “conocimiento de fondo que nos ayuda a pensar, repensar y tener una actitud crítica sobre la manera de enseñar y aprender de los alumnos”.
Hoy ya no es razonable albergar dudas objetivas sobre los progresos de la neurociencia, que permiten analizar en profundidad los componentes cerebrales y conductuales de la educación mencionados en los dos anteriores artículos, y que son la emoción, la curiosidad, la atención y la cognición. Conocerlos bien ayudará a enseñar y aprender mejor. Sin embargo, sobre todo entre los profesores, hay numerosas voces que consideran escasos los avances logrados para que todo esto pueda aplicarse de modo sistemático y aprovechar para hacer las cosas mejor en colegios e institutos. Y es que los profesores necesitan ayuda.
Reconociendo que hay un largo trecho entre los conocimientos que aporta la neurociencia actual y su aplicación directa en el aula, hay científicos que consideran prematuro intentar rellenar ese trecho, mientras que otros, por el contrario, piensan que ahora, precisamente ahora, es el mejor momento para hacerlo. En cualquier caso, en lo que sí parece haber un gran consenso es en la necesidad, cada vez más perentoria, de poner juntas neurociencia y educación.

Hasta hace muy poco, las teorías acerca de cómo se aprende se basaban, en su mayor parte, en observaciones de la conducta. Y es solo ahora cuando los educadores han comenzado a tomarse en serio el papel trascendental del cerebro en esos procesos de aprendizaje. 
Los profesores se enfrentan a la necesidad de encontrar técnicas nuevas, capaces de suscitar, desde dentro y de una forma natural, sin exigencias, la atención de un niño normal ante lo que se le explica, o de dar la clase de una materia específica en el tiempo cerebral que un niño de una determinada edad necesita para mantener la atención. Y asimismo para ser capaces de detectar los diversos tipos de trastornos y síntomas sutiles que afectan al proceso normal de la educación y el aprendizaje.
Los profesores son muy conscientes de sus limitaciones a la hora de descubrir la mejor forma de enseñar a los niños superdotados, la mejor forma de encontrar vías que estimulen y despierten su interés, la mejor forma de aumentar su rendimiento mental sin que despierten antipatías alrededor, haciendo que se sientan bien y desarrollen talentos ejecutivos capaces de hacerles mejorar más aún cuando sean mayores, en el entorno profesional y social.
Los profesores necesitan encontrar la forma de hacer coherente todo eso con la individualidad de cada niño, siempre diferente a la de los demás. Pues bien, todo esto debe venir gracias a nuestro mejor conocimiento acerca de cómo funciona el cerebro, es decir, gracias a la neurociencia.
Pero la mayoría de los educadores está lejos de entender la jerga de los neurocientíficos y, en consecuencia, no suele captar con rigor la esencia de cuanto se puede extraer de esos nuevos conocimientos. Por ello se ha hablado de la necesidad de que esa transmisión de conocimientos del científico al profesor de cualquier disciplina (sea universitaria o profesional, pero alejada de la Neurociencia), sea asumida por profesionales intermedios que, conociendo bien la neurociencia, sean capaces de transmitir estos conocimientos.
Surge así la figura de un nuevo profesional que bien podría llamarse neuroeducador. Sería una persona entrenada con una perspectiva interdisciplinar, capaz de hacer de puente entre el conocimiento del cerebro y el funcionamiento práctico de los procesos de enseñanza y aprendizaje a cargo de los profesores, facilitando a estos últimos la comprensión de los avances de la neurociencia directamente aplicables al aula.
En el caso particular del colegio o el instituto, el neuroeducador sería además una figura complementaria a la del profesor, con capacidad para ayudar a los maestros a detectar qué niños padecen ciertos déficits, aunque fueran muy sutiles, para leer, escribir o aprender matemáticas (dislexias, discalculias, autismo, ansiedad…), pero también con una formación que le permitiera detectar capacidades superiores, extraordinarias o selectivas, a veces casi invisibles.
En este contexto, el neuroeducador sería también aquel profesional especialista capaz de leer y criticar correctamente los conocimientos básicos provenientes de la neurociencia, y con ello evaluar y criticar los programas (tantos y tantas veces plagados de errores neurocientíficos) que, con frecuencia, se ofrecen a los centros prometiéndoles falsos beneficios de la aplicación de la neurociencia en las aulas.
El neuroeducador debería ser alguien que entendiera bien no solo la rutina diaria de la enseñanza, sino que también fuera capaz de crear o ayudar a otros a crear programas nuevos o de investigación sobre cómo mejorar la enseñanza en las aulas basándonos en la práctica.
Ello requeriría de una formación muy especial, que incluyese conocimientos en educación, psicología, neuropsicología, neurología y medicina. El neuroeducador en el futuro, y por su repercusión social, y particularmente en los colegios, bien podría ser una profesión de alto calado. Una profesión que requerirá un entrenamiento constante y actualizado de los conocimientos que se alcanzan en las neurociencias y se proyecta sobre la educación. Son conocimientos especializados que ahora asoman de modo acelerado en las sociedades modernas.
Ahora mismo ya se vislumbra una convergencia de descubrimientos en psicología, neurociencia y robótica (robots con capacidad de aprender) que lleva a la idea de que pronto ocurrirán cambios profundos en las teorías educacionales actuales que alumbrarán nuevos diseños aplicables al medio ambiente en el que aprenden los niños.
Uno de ellos es la poderosa influencia de todo lo social como llave para aprender bien. Muchos especialistas se están preguntando ¿qué hace que la interacción social, emocional, a edades muy tempranas sea un catalizador tan poderoso para el aprendizaje? ¿Qué factores sociales son los elementos claves que podrían utilizarse para potenciar la curiosidad natural de los niños hacia la gente y las cosas que le rodean?
No sería difícil pergeñar los cursos requeridos para obtener esta especialización, en forma de diplomatura, o quizá en el futuro, en forma de grado de neuroeducador.

NOTA SOBRE EL AUTOR INVITADO
Francisco Mora es catedrático de Fisiología Humana (Universidad Complutense) y catedrático adscrito de Fisiología Molecular y Biofísica (Universidad de Iowa, EEUU). Se doctoró en Medicina en la Universidad de Granada y en Neurociencias en la Universidad de Oxford.
Neurocultura, de Francisco Mora (Alianza)Su recorrido académico e investigador es extraordinario. Ha publicado más de 400 trabajos y comunicaciones científicas en el campo de la Neurobiología. Ha pronunciado más de 1.000 conferencias, y ha publicado 63 libros y monografías. Entre ellosHot Brain, junto a C. V. Gisolfi (MIT Press, USA); Diccionario de Neurociencia (junto a A. M. Sanguinetti), Neurocultura, ¿Está nuestro cerebro diseñado para la felicidad?, El Dios de cada uno: por qué la neurociencia niega la existencia de un Dios universalCómo funciona el cerebro, Genios, locos y perversos, Neuroeducación. Todos los libros citados en español, en la editorial Alianza. Hace solo unos días acaba de entregar un largo capítulo introductorio con el titulo "Neuroculture: A new cultural revolution?" para un libro que publicará proximamente la Oxford University Press (2014). 

Su actividad docente se ha plasmado en la dirección de más de 40 tesis de doctorado y licenciatura. Fue presidente de la Sociedad Española de Ciencias Fisiológicas, y actualmente es miembro de la Common Room del Wolfson College de la Universidad de Oxford. Ha recibido numerosos reconocimientos científicos y ha sido miembro del los premios Príncipe de Asturias de Ciencia y Tecnología.